Els Mossos d'Esquadra desallotgen la Nova Rimaia

Els Mossos d'Esquadra desallotgen la Nova Rimaia

Els Mossos d'Esquadra desallotgen la Nova Rimaia

Imatge de la façana de La Nova Rimaia, amb la furgoneta dels Mossos a la porta després del desallotjament del 14 de juy de 2017 (vertical)..

Imatge de la façana de La Nova Rimaia, amb la furgoneta dels Mossos a la porta després del desallotjament del 14 de juy de 2017 (vertical)..

ACN Barcelona.-Els Mossos d''Esquadra han dut a terme aquest dimecres al matí un operatiu per desallotjar el centre okupat de la Nova Rimaia de Barcelona. Segons han informat fonts policials, el desallotjament, que es fa en compliment d'una ordre judicial, ha començat entre les sis i dos quarts de set del matí. Poc després de les 9 del matí, havia acabat. L'immoble es troba situat a la Ronda de Sant Pau, amb carrer de les Flors. L'edifici ha estat okupat fins a cinc vegades, la darrera el febrer de l'any passat en memòria de l'activista Pablo Molano, mort pocs dies abans. Mesos més tard, a l'octubre, l'Ajuntament de Barcelona va sol·licitar al Jutjat d'Instrucció número 31 que se suspengués el desallotjament per la "vulnerabilitat" d'algunes de les famílies que hi viuen i va obrir un expedient als propietaris per mantenir l'edifici buit des del 1993 de forma injustificada.

Mònica, membre de l'Assemblea de la Rimaia, ha assenyalat que l'edifici estava "habitat" per una vintena de persones, que s'"organitzaven i en feien un ús", i ha denunciat que, després de les cinc vegades que ha estat desallotjada, la Nova Rimaia "ha quedat sempre buida" i que el propietari en vol fer un ús que "no facilitarà la vida de la gent del barri, com apartaments turístics o pisos de luxe"."El problema no és només aquest espai, sinó que és generalitzat; és una guerra que estem patint les classes populars de la ciutat per poder viure als nostres barris", ha afirmat Esteve, un altre membre de l'assemblea, als mitjans de comunicació després del desallotjament. "No deixarem que aquest edifici estigui en la situació dels últims 25 anys i no deixarem tranquil el seu propietari, perquè porta molts anys especulant amb l'edifici", ha avisat, per afegir: "Continuarem batallant per una cosa que és òbvia i és una realitat al barri: aquest edifici ja és nostra. És de la gent que li ha estat donant vida durant tots aquests anys, quan ha estat okupat". Esteve ha assegurat que els col·lectius han "parlat des del primer dia amb els veïns" i que "qualsevol persona del barri està en contra de la situació de l'edifici i que el propietari sigui tan avariciós". "Qui sap si aquest edifici tornarà a ser okupat algun dia. Això ja no ho sabem, no tenim perquè ser nosaltres", ha apuntat Esteve, que, en tot cas, ha deixat clar: "No només batallarem contra el propietari de l'edifici, que és un especulador i un mentider, sinó contra tots els especuladors que ens estan fent fora del barri. Continuarem parant desnonaments, okupant cases i fent la vida impossible als que ens l'estan fent impossible a nosaltres: especuladors, fons d'inversió, propietaris, immobiliàries". Segons han explicat persones properes a l'okupació de la Rimaia, alguns dels que haurien estat desallotjats del tercer pis han patit "agressions" per part dels Mossos i han acabat amb "lesions" després que els traguessin de "males maneres". Un d'ells hauria caigut escales avall i alguns han requerit atenció mèdica. Una okupació que va comptar amb la suspensió del desallotjament en pro dels drets humansLa Nova Rimaia va ser reokupada el febrer del 2016 per diversos col·lectius. L'edifici havia estat okupat en cinc ocasions anteriors i els Mossos d'Esquadra l'havien desallotjat cada vegada. A l'octubre de l'any passat, l'Ajuntament de Barcelona va demanar la suspensió del desallotjament per la "vulnerabilitat" d'algunes de les famílies que hi vivien en un escrit enviat al Jutjat d'Instrucció número 31 de Barcelona i va sol·licitar temps per assistir-les. El consistori també va obrir un expedient al propietari de la Rimaia per mantenir l'edifici buit. Al novembre, el jutjat va prendre declaració a tres ocupants de la Rimaia en qualitat d'investigats per un presumpte delicte d'usurpació i els va demanar que en un termini de quinze dies abandonessin voluntàriament l'immoble. El Tribunal Europeu de Drets Humans va ordenar el novembre la suspensió del desallotjament de l'edifici de la Rimaia mentre durés el procediment judicial. La insistència de la jutgessa barcelonina perquè els residents de l'immoble de la ronda de Sant Pau deixessin l'edifici va fer que dues famílies amb menors presentessin un escrit d'empara davant els tribunals europeus. L'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans consagra el dret al respecte de la vida privada i familiar -"Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència"- i estableix que "només pot haver-hi ingerència d'una autoritat pública" quan "sigui prevista per la llei i que constitueixi una mesura que, en una societat democràtica, és necessària per a la seguretat nacional, la seguretat pública, el benestar econòmic del país, la defensa de l'ordre i la prevenció de les infraccions penals, la protecció de la salut o de la moral, o la protecció dels drets i les llibertats d'altri".Segons ha explicat a l'ACN l'advocada dels demandants, Annaïs Franquesa, les dues famílies van ser reallotjades, tot i que amb moltes dificultats per la situació habitacional a la ciutat. Quan l'alt tribunal europeu va ser informat d'aquesta situació, va aixecar la suspensió cautelar.