El Suprem rebutja la querella de Manos Limpias contra Zapatero per la reunió del PSE amb Batasuna
El Suprem no ha admès a tràmit la querella interposada pel sindicat de funcionaris Manos Limpias contra dirigents socialistes per la reunió mantinguda entre dirigents del PSE-EE i de Batasuna el mes de juliol passat. D'aquesta manera, l'alt tribunal avala la reunió i assenyala en una interlocutòria que no hi ha cap obstacle en els contactes entre els partits polítics i la formació il·legalitzada, mentre no hi hagi cap ordre expressa que ho prohibeixi.
La sala penal del Tribunal Suprem ha acordat no admetre a tràmit la querella que el sindicat Manos Limpias va interposar contra el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i diversos dirigents del PSOE i el PSE-EE, per la reunió que Patxi López i Rodolfo Ares van mantenir al juliol passat a Sant Sebastià amb el líder abertzale Arnaldo Otegi.
L'alt tribunal creu que seria "un frau constitucional" que algú pretengués "corregir la direcció de la política interior o exterior" que la Constitució encomana al govern democràticament legitimat, i que seria "impropi" pensar que els tribunals controlen l'acció de l'executiu i dels altres poders de l'Estat sometent a un enjudiciament penal els seus titulars.
La querella de Manos Limpias sostenia que els dirigents socialistes havien incorregut en delictes de prevaricació, desobediència i trencament de la mesura cautelar. Tot i això, el Suprem, de la mateixa manera que la fiscalia, sosté que els fets no són "constitutius de cap il·licitat penal".
L'alt tribunal creu que seria "un frau constitucional" que algú pretengués "corregir la direcció de la política interior o exterior" que la Constitució encomana al govern democràticament legitimat, i que seria "impropi" pensar que els tribunals controlen l'acció de l'executiu i dels altres poders de l'Estat sometent a un enjudiciament penal els seus titulars.
La querella de Manos Limpias sostenia que els dirigents socialistes havien incorregut en delictes de prevaricació, desobediència i trencament de la mesura cautelar. Tot i això, el Suprem, de la mateixa manera que la fiscalia, sosté que els fets no són "constitutius de cap il·licitat penal".
