El MNAT proposa redescobrir el monument de Centcelles, a Constantí, en una nova exposició

El MNAT proposa redescobrir el monument de Centcelles, a Constantí, en una nova exposició

El MNAT proposa redescobrir el monument de Centcelles, a Constantí, en una nova exposició

Pla mig de Josep Anton Remolà, conservador del MNAT, explicant l'exposició 'Re-descobrint Centcelles', al costat d'un plafó que recrea la imatge del monument. Imatge del 26 d'abril del 2016. (Horitzon

Pla mig de Josep Anton Remolà, conservador del MNAT, explicant l'exposició 'Re-descobrint Centcelles', al costat d'un plafó que recrea la imatge del monument. Imatge del 26 d'abril del 2016. (Horitzontal)

ACN Tarragona.-El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) estrena aquest dimecres una nova exposició temporal dedicada al monument de Centcelles, ubicat a Constantí (Tarragonès). 'Re-descobrint Centcelles', que es podrà visitar fins al 8 de gener, proposa un recorregut pel monument i per la seva densa histografia. La mostra aplega i presenta, per primer cop, un conjunt excepcional de documents i materials generats pels investigadors i estudiosos que han passat pel conjunt al llarg dels anys. L'exposició no s'oblida dels enigmes que encara queden per resoldre i comparteix amb el visitant les diverses interpretacions que s'han proposat sobre la seva cronologia i funció. Destaquen les hipòtesis sobre un ús religiós, funerari o residencial i, una de més recent, defensada per Josep Anton Remolà i Meritxell Pérez, que explica Centcelles com un vast campament militar de l'exèrcit romà.

L'exposició es podrà visitar a partir d'aquest dimecres a la sala d'exposicions temporals del MNAT. Organitzada amb la col·laboració de l'Ajuntament de Constantí i de l'empresa Repsol, 'Re-descobrint Centcelles' dibuixa una nova mirada a aquest singular monument, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000, juntament amb 12 elements més del patrimoni de Tàrraco. S'inaugura 23 anys després de la primera exposició al MNAT sobre Centcelles, l'any 1993, quan tot just s'acabaven d'inaugurar els treballs de restauració i museïtzació portats a terme per la Generalitat. Anteriorment, l'espai va ser adquirit a mitjans del segle XX per l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid, que hi va portar a terme un intens estudi i, l'any 1978 va ser retornat a l'estat espanyol.Articulada en quatre àmbits, l'exposició aplega, per primer cop, un conjunt de materials i documents acadèmics elaborats al llarg del temps. Entre d'altres, s'han cedit per a l'ocasió els dibuixos realitzats per Lluís Domènech i Montaner i els seus alumnes de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona a inicis del segle XX, o una selecció de la documentació generada pels responsables i col·laboradors de l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid. La mostra s'ha articulat en quatre àmbits. El primer, dedicat a realçar el seu valor excepcional, ha pretès fer un encaix del coneixement que és te de Centcelles a partir d'un espai que simula ser un paper mil·limetrat. Segons ha explicat Pilar Sada, responsable del programa d'exposicions del MNAT, l'objectiu final és despertar en els visitants l'interès per visitar un espai situat a tot just cinc quilòmetres de la ciutat. L'exposició arrenca amb la primera prova documental del conjunt que es té referenciada: un document del segle XIV que defineix Centelles com l'església del poble que rebia el mateix nom i, a dia d'avui, ja no existeix. També es recull la valoració feta el 1572 a 'Les grandeses de Tarragona' per Lluís Pons d'Icart, el primer que va destacar la romanitat del conjunt. La mostra exposa també una reproducció fotogràfica de la primera imatge de Centcelles: un dibuix preparatori dissenyat per a un llibre d'Alexandre Laborde que no s'hi va acabar incloent. També, la primera fotografia, on Centcelles té la funció d'una església, uns anys abans que les seves ruïnes fossin adquirides per Antoni Soler i convertides en un mas. L'exposició mostra la carta que va enviar el nou propietari de l'espai al seu fill Conrad en què li comunicava que havia localitzat unes pintures sota el guix del sostre. Més tard, els erudits que visitaven l'espai van acabar descobrint un valuós mosaic a la cúpula. El director del MNAT, Francesc Tarrats, ha subratllat la voluntat de donar a conèixer a la societat el conjunt monumental i els treballs acadèmics que ha protagonitzat al llarg de la història recent. A més, l'exposició explica les diferents interpretacions que s'han posat damunt la taula sobre la seva funció i cronologia: des d'una vil·la romana, a un mausoleu, un edifici cristià o fins a un campament militar, tal com destaquen el conservador Josep Anton Remolà i la col·laboradora del MNAT Meritxell Pérez.Segons la seva hipòtesi, tenint en compte el context històric i cronològic, l'edifici podria tractar-se de la seu d'un campament on es concentraven les tropes imperials romanes que, durant bona part del segle V, van intentar recuperar Hispània. Remolà ha justificat que la monumentalitat del campament s'explicaria per la voluntat de llençar "un missatge polític que refermés la romanitat de Tarraco i, pretesament, de tota Hispània". Malgrat les incògnites encara no resoltes a dia d'avui, el director del MNAT, Francesc Tarrats, considera que no han de ser motiu de preocupació, ja que "formen part de la riquesa que ofereix un patrimoni com Centcelles, que està constantment vigent en les relacions científiques sobre una època i un territori determinat". De fet, l'exposició reserva un espai perquè els visitants manifestin quina és la seva opinió sobre la funcionalitat que hauria tingut Centcelles. La mostra inclou també un recull de diverses imatges històriques del segle XX, com ara visites de grups o instants de la restauració, així com dibuixos realitzats el 1993 pels escolars del municipi. A més, una projecció audiovisual ofereix una restitució virtual del monument. "Fixant-nos en el gra petit i deixant de banda les possibles interpretacions, hem fet una reconstrucció aprofitant les tècniques actuals d'aixecaments a partir de fotografies de les restes arqueològiques", ha explicat el seu autor, Ferran Gris.