El caos polític al Caucas preocupa Occident, pendent de la construcció d'un oleoducte
A la República de Geòrgia, milers de persones han continuat concentrant-se aquesta nit al centre de la capital per demanar la dimissió del president, Eduard Xevardnadze. Dues setmanes després de les eleccions legislatives, el règim de Xevardnadze encara no ha donat els resultats definitius. La població acusa al govern de frau i el principal líder opositor va cridar ahir a la desobediència civil. Les peticions del president al diàleg i a la calma ja no fan efecte sobre els manifestants. Geòrgia, com la seva república veïna, l'Azerbaitjan, viuen els moments més crítics des dels anys 90.
Al Caucas la situació política que s'hi viu no és gens envejable sinó tot el contrari i és que els dos països estan en mans de règims corruptes i pseudorepressius, que, en part gràcies al petroli del mar Caspi, reben el suport d'alguns governs occidentals. Les greus crisis polítiques que sacsegen des de fa un mes l'Azerbaitjan i Geòrgia, han posat la regió en estat d'ebullició. Al mateix temps, a tots dos països es comença a construir un oleoducte que farà disminuir la influència russa al mar Caspi.
Les dues antigues repúbliques soviètiques han celebrat eleccions aquesta tardor, i el resultat ha estat un frau massiu que ha provocat greus incidents al carrer. L'Azerbaitjan i Geòrgia estan en mans de dirigents excomunistes des dels anys 90. Una dècada en el poder que ha acabat de sumir tots dos països en la corrupció i la repressió i que ha deixat en la pobresa la majoria de la població. El georgià Eduard Xevardnadze i el clan dels Alíev a l'Azerbaitjan han passat al mateix temps de l'òrbita de Moscou a la de Washington, que els dóna suport malgrat el dèficit democràtic.
Crisi política, crisi petroliera
La tensió d'aquestes setmanes preocupa les petrolieres occidentals. Si la crisi als dos països s'allarga, perilla la construcció d'un gran oleoducte impulsat per companyies anglosaxones. Són 1.750 quilòmetres de canonades des de Bakú, la capital de l'Azerbaitjan, fins al port de Ceyhan, a Turquia, passant per Geòrgia, tots tres països aliats de Washington.
D'aquí a dos anys es podrà bombejar un milió de barrils de cru al dia de les costes occidentals del Caspi. Un volum podria augmentar si tira endavant l'oleoducte submarí que ha de portar les grans reserves del Kazakhstan fins a Bakú i d'aquí al Mediterrani. Una obra faraònica amb raons econòmiques i geopolítiques, clau de volta dels anglonord-americans a la regió.
Amb aquest oleoducte s'aconsegueix un transport més fàcil i ràpid del petroli del Caspi fins al Mediterrani. S'evita el mar Negre i el pas del Bòsfor, per on no poden navegar grans petroliers. I, sobretot, fa la competència a Rússia i, en menor mesura, a l'Iran, que fins ara dominaven l'exportació del petroli i el gas del mar Caspi.
L'oleoducte és també una oportunitat per millorar les condicions de vida de la població de l'Azerbaitjan i Geòrgia o bé per consolidar les fortunes i el poder dels actuals dirgents.
