El càncer de mama es torna més agressiu com més triga a aparèixer metàstasi

L'estudi té implicacions pràctiques importants
El càncer de mama es torna més agressiu com més triga a aparèixer metàstasi

El càncer de mama es torna més agressiu com més triga a aparèixer metàstasi

L'estudi té implicacions pràctiques importants
Xavier Duran
Els investigadors creuen que el lapatinib també podria ser efectiu contra el càncer de coll d'úter

Els investigadors creuen que el lapatinib també podria ser efectiu contra el càncer de coll d'úter

Com més temps passa entre l'aparició d'un tumor a la mama i la metàstasi -quan les cèl·lules canceroses s'escampen per altres parts de l'organisme- més agressiu es torna el càncer. Aquesta és una de les troballes derivada de la recerca que acaben de publicar a la revista "Cancer Research" investigadors catalans.

Aquest efecte temporal s'ha descrit per primer cop i té especial importància, perquè en càncer de mama, les metàstasis apareixen anys després del diagnòstic del tumor primari. L'equip coordinat per Aleix Prat (Hospital Clínic, IDIBAPS i Vall d'Hebron Institut d'Oncologia) assenyala que ara caldrà fer un seguiment molecular perquè les variacions que experimenten les cèl·lules tumorals poden fer ineficaços alguns tractaments.
 


Les anàlisis moleculars permeten classificar el càncer de mama en quatre subtipus: Luminal A, Luminal B, HER2-enriquit (HER2-E) i el tipus basal-like. Cadascun presenta moltes diferències quant a incidència, supervivència de les pacients i resposta als diferents tractaments. Fins ara, se suposava que el subtipus molecular no canviava de forma substancial quan es produïa la metàstasi. És a dir, que el càncer que s'estenia per altres parts de l'organisme era del mateix subtipus que el tumor primari.

 

♦ Aconsegueixen escurçar el tractament contra el càncer de mama de 7 setmanes a 4 dies


Però, a partir de l'estudi de mostres de 123 pacients, l'equip ha observat que en un 40% dels casos el subtipus molecular es pot modificar després de la metàstasi. Concretament, s'ha vist que els canvis es produeixen bàsicament amb el subtipus Luminal A i que la resta de subtipus no en sol experimentar.

Quan hi ha metàstasi, un 55% de les vegades el Luminal A es converteix en Luminal B o en HER2-E, subtipus més agressius. Aquest canvi a subtipus més agressius és més probable, com s'ha vist a l'estudi, com més temps passa entre l'aparició del tumor primari i la metàstasi.

Això pot comportar que deixin de ser efectius els tractaments antiestrògens. "Això obliga a buscar altres opcions terapèutiques", explica Juan Miguel Cejalvo, primer signant de l'article i estudiant de doctorat a l'IDIBAPS i a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.



♦ Nova tècnica per prevenir la inflamació del braç en operades de càncer de mama


L'estudi té implicacions pràctiques importants. Segons Aleix Prat, "indica que en càncer de mama és clau fer biòpsia i analitzar a nivell genòmic la metàstasi per caracteritzar bé el tumor i determinar si hi ha hagut un canvi en la seva biologia i, per tant, en el seu comportament". Això permetrà escollir el tractament més adequat i predir millor la supervivència de les pacients amb metàstasi.

D'altra banda, la cerca de nous fàrmacs es podria fer a partir de l'anàlisi de la metàstasi i no del tumor primari que l'origina, com es fa en l'actualitat.