Diversitat de posicions entre els partits polítics sobre la Constitució europea
El debat sobre la Constitució europea ha entrat en força a l'agenda política de l'Estat. El 23 de juny passat, el president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero, va comparèixer al Congrés per anunciar que convocaria un referèndum sobre la Carta Magna europea i des de llavors, s'han anat definint les posicions d'alguns partits, encara que no tots tenen clar què acabaran votant, sobretot a Catalunya, on el no-reconeixement del català ha generat reticències.
Els grans partits espanyols, PSOE i PP, tenen claríssim el seu suport a la Constitució europea. Des de les files socialistes, el secretari general i president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero, creu que a "Espanya li convé estar entre els primers països que ratifiquen el nou Tractat de la Unió; volem ser entre els primers protagonistes d'aquesta fase crucial de la integració europea" i "combatre amb el nostre exemple qualsevol temptació d'escepticisme o d'endarreriment".
Els populars tampoc faran lletjos a la Constitució. Mariano Rajoy va dir que el seu partit s'hi posicionaria a favor encara que s'hagués abandonat la concepció europea del Tractat de Niça que defensava l'expresident José María Aznar.
Partits catalans
A Catalunya, per contra, hi han més divergències. Coincidint amb els congressos que han celebrat els diferents partits s'han anat veient les posicions dels diferents partits. En un primer moment el congrés d'Esquerra Republicana va demostrar l'oposició a la Constitució perquè no es reconeixia el català. Poc després la direcció del partit va fer públic oficialment el seu vot, però hi posava condicions: votarà "no" si el PSOE no fa els gestos "indispensables".
En el congrés de Convergència, que es va celebrar al cap d'una setmana coincidint amb el d'Iniciativa per Catalunya, va ser precisament el debat sobre la constitució el que va provocar més rebombori. El partit es postula europeista però critica que no es reconegui el català, un dilema que es resoldrà en un congrés extraordinari que va acordar celebrar el partit per decidir el sentit del seu vot. Després d'això, el secretari general de CiU i president d'UDC, Josep-Antoni Duran i Lleida, advocava pel sí però immediatament després, a l'escola d'estiu d'Unió de Joves, prenia força el vot negatiu. Aquell cap de setmana ICV també va ajornar oficialitzar la seva postura i en l'assemblea que van celebrar a Barcelona van acordar celebrar un referèndum intern.
Aquest cap de setmana se celebra el congrés del PSC i després del discurs del recent nomenat president del Parlament Europeu, Josep Borrell, s'ha fet públic el suport del partit a la Constitució europea.
