Una de les denunciants que han sortit indignades dels jutjats de Girona
Una de les denunciants que han sortit indignades dels jutjats de Girona
Girona

Els ferits de l'1-O a Girona, després de declarar: "Ens donen la culpa a nosaltres"

Indignació entre els primers ciutadans que han declarat al jutjat per les càrregues a escoles gironines, que acusen la fiscal de voler tergiversar els fets

Actualitzat

Els veïns de Girona que van denunciar agressions de la policia l'1 d'octubre han sortit indignats del jutjat i asseguren que el fiscal intenta capgirar els fets per poder-los acusar a ells. Una vintena de persones han declarat aquest dilluns per ratificar les denúncies que van presentar per agressions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a les escoles del Gironès.

L'Anna, una de les denunciants, i Mireia Ripoll han explicat després de declarar que "et fan sentir com si hagués fet alguna cosa dolenta".

"Ell buscava que patinés, dient el que ells volen, per girar la nostra denúncia i convertir-ho en una acusació."

 

"Potser érem 50 persones i hi havia 20 furgonetes de la Policia Nacional a fora; si volien entrar podien haver entrat sense cap mena de força. Va ser desproporcionat; van carregar com van voler."

"Em preguntaven si vaig impedir el pas a la policia. Com vol que impedeixi el pas a la policia? Senzillament estava allí fent nosa, clar que sí, perquè estava protestant, però podien passar si volien, però volien fer por... i van per aquí les preguntes, fer-te veure que tu has fet alguna cosa dolenta. No hi ha dret."

 

Un altre denunciant, Hicham Fellahi, assegura que els han intentat culpabilitzar:

"Com que ens donen la culpa a nosaltres. Com si fóssim nosaltres els que vam agredir. No la policia a nosaltres. Nosaltres som innocents, estàvem amb les mans plegades i tothom ho ha vist."

 

El jutjat número 2 de Girona ha pres declaració a 20 dels ferits que van presentar denúncies als Mossos o al Col·legi d'Advocats de Girona o van anar al CAP per ser atesos de les ferides causades per l'actuació dels agents.

Un fet excepcional és que les declaracions s'han fet amb la presència de la fiscal, fet que, segons els advocats, no és gens habitual. La fiscalia ha demanat als denunciants si sabien que participaven en un referèndum il·legal i si van obstruir l'acció de la policia

Segons Jordi Colomer, dels advocats voluntaris de la plataforma Drets de Defensa de Girona, les preguntes del fiscal estan encaminades a determinar si va haver-hi obstrucció i violència per part dels ciutadans.

"En cap moment, hi va haver obstrucció. Hi va haver brutalitat policial i precisament per això reclamem. I com que l'altra part sembla entendre,  que com que podia ser, des del seu punt de vista,  un referèndum il·legal, i per tant s'estava incomplint la llei; l'actuació de la policia era proporcionada."

Aquestes declaracions aniran associades a la querella col·lectiva de més de 200 persones presentada per Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva per la mateixa causa.

Els denunciants que han declarat aquest dilluns són de tres col·legis electorals de Girona: Narcís Xifra, Ernest Lluch i el Centre Cívic Pedret.

Una de les afectades, Montserrat Oller, que l'1-O va anar a votar al Centre Cívic Pedret, explica que els policies van aparèixer per sorpresa i els van començar a pegar.

"Van aparèixer de cop i volta. Si érem 20 persones van aparèixer 20 furgons de policies que van venir a sac, van venir i ens van començar a tirar per terra, i a maltractar. Espero justícia en principi; potser serà difícil, però ho hem d'intentar. Jo soc una persona normal que em vaig trobar amb uns fets extraordinaris i vinc a defensar els meus drets."

L'acusació particular considera que la policia va actuar desproporcionadament davant d'uns ciutadans que volien exercir pacíficament el seu dret a vot.

Les persones que han declarat han presentat els informes mèdics dels danys que van patir. Els 200 afectats que recull la querella col·lectiva ja van passar el reconeixement del metges forenses.

Entre les persones que han declarat aquest dilluns n'hi ha tres de més de 60 anys. Es preveu que les declaracions s'allarguin fins a final de març o principis d'abril.

 

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OJudicialProcés català
NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut