De Juana Chaos surt en llibertat després de 21 anys a la presó

De Juana Chaos ja ha sortit de la presó. Tot i estar condemnat a 3.000 anys, només n'havia de complir un màxim de 30, i amb les redempcions de pena de l'antic Codi Penal ha acabat complint-ne 18, més tres per una altra condemna d'amenaces.

El seu alliberament s'ha viscut amb rebuig a algunes ciutats com Madrid o Sant Sebastià. Desenes de persones han assisit a la convocatòria de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) a la Plaça de la República Dominicana de Madrid, on el 14 de juliol de 1986 van morir 12 agents de la Guàrdia Civil en un atemptat en què va prendre part De Juana, per retre un homenatge a les seves víctimes.

A Sant Sebastià hi ha hagut alguna mostra de rebuig, però ha estat també escollida pels moviments proamnistia per donar la benvinguda a l'exprès. De Juana no ha anat a l'acte al·legant motius de seguretat i de salut i per evitar el "circ mediàtic" que assegura que s'ha desplegat al voltant de la seva persona. L'etarra ha fet arribar una carta a les desenes de persones que l'esperaven en què ha destacat la pressió a la qual estan sotmesos ell i la seva família. De Juana assegura que és una víctima de l'"estat d'excepció" creat per França i Espanya.

De Juana critica també la política penitenciària del govern i acaba el text assegurant que vol "aterrar" a la seva nova vida i explicant que es retirarà "durant un temps" per recuperar-se de la vaga de fam que mantenia des del 16 de juliol passat.

Lliure a primera hora del matí

Dos advocats de De Juana, entre ells Jone Goirizelaia, han anat a buscar-lo a la sortida de la presó, acompanyats de la dona del terrorista, Irati Aranzábal. L'etarra ha sortit quan faltaven pocs minuts per dos quarts de vuit del matí de dissabte. Tot i que el 16 de juliol passat va iniciar una vaga de fam, ha sortit de la presó pel seu propi peu i sense que es poguessin apreciar signes de deteriorament físic.

La Guàrdia Civil havia desplegat un ampli dispositiu de seguretat als voltants de la presó amb motiu de la sortida del terrorista i en previsió que es pogués produir cap incident. De Juana Chaos, però, ha sortit de la presó amb total normalitat i sense incidents.

21 anys de condemna en condemna

De Juana va ser detingut el 1987, juntament amb cinc altres membres d'ETA, en un pis que el "comando Madrid" tenia a la capital. Des de llavors ha estat tancat a la presó, excepte els dies en què, l'any passat, va estar hospitalitzat per una de les vagues de fam que ha protagonitzat en els últims temps.

Una de les qüestions que més polèmica ha generat els últims dies ha estat la intenció de De Juana d'anar a viure al seu pis de Sant Sebastià, a prop de diverses víctimes d'ETA. L'Audiència Nacional ha ordenat un informe sobre els seus béns i el govern espanyol ha dit que no permetran ofenses a les víctimes del terrorisme.

L'última condemna a l'etarra Iñaki de Juana Chaos va ser per un delicte d'amenaces terroristes per la publicació de dos articles al diari "Gara" en què acusava de torturadors directius i funcionaris de presons i amenaçava jutges i polítics. Abans havia protagonitzat diverses vagues de fam i havia estat alimentat forçosament per ordre del jutge.

Ja el 1998 altres escrits seus van provocar la indignació general, quan va reclamar xampany i llagostins a la presó per celebrar els atemptats d'ETA. També es mofava obertament del dolor de les víctimes.

Però l'historial terrorista de De Juana l'ha portat moltes vegades al banc dels acusats. És un històric etarra que va ser comdemnat a més de tres mil anys de presó per 25 assassinats comesos els anys vuitanta. En el seu historial com a membre del "comando Madrid" d'ETA, hi figuren onze atemptats terrorristes: en el més sagnant hi van morir dotze guàrdies civils a Madrid, el 1986.