El govern espanyol diu que li repugna l'alliberament de De Juana Chaos i assegura que no tolerarà que menyspreï les víctimes
La controvertida sortida de l'etarra Iñaki de Juana Chaos de la presó ha generat tot tipus de reaccions. La del govern, en veu de la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, ha estat per advertir que l'executiu vigilarà i actuarà amb contundència i diligència si es menysprea les víctimes. De la Vega també ha dit que li repugna la sortida de De Juana. Per la seva banda, el PP veu necessari canviar les lleis per donar resposta a la sensibilitat popular. El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón també ha fet pública la seva opinió, assegurant que s'ha d'acceptar la sortida de la presó de De Juana "encara que no ens agradi".
María Teresa Fernández de la Vega ha reconegut des de Mèxic, on ha començat una gira per quatre països llatinoamericans, que li "repugna" que De Juana sigui al carrer, però ha precisat que, així com la gran majoria de ciutadans, l'executiu creu en la llei i en l'Estat de dret com a pilars de la democràcia. Tot i això, ha llançat una advertència a l'etarra: promet estar expectant davant de qualsevol vulneració de la memòria o la dignitat de les víctimes. Assegura que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero no tolerarà cap actitud de menyspreu a les víctimes i si cal actuarà de forma contundent.
De l'excarcerament de De Juana també n'ha parlat la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que ha assegurat que la sortida de la presó de l'etarra després de 21 anys per 25 assassinats obliga a "canviar les lleis" perquè responguin a la sensibilitat dels ciutadans i donin resposta a la indignació que aquesta sortida provoca. De Cospedal, que ha participat en un acte de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, ha qualificat l'etarra de "criminal, xantatgista i assassí".
El magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha dit que cal acceptar que l'etarra José Ignacio de Juana Chaos, condemnat a 3.000 anys de presó per l'assassinat de 25 persones, hagi sortit de la presó perquè és "una decisió judicial que compleix estrictament la legalitat" i perquè cal acceptar l'Estat de dret "encara que no ens agradi". Garzón ha expressat el seu suport i solidaritat absoluta amb les víctimes i ha dit que una possible modificació de la llei, tal com demanen les víctimes, "serà una obligació i una missió del Congrés espanyol".
En la mateixa línia s'ha manifestat des d'Eusko Alkartasuna Rafael Larreina, que ha assegurat que s'està complint la legalitat i ha advertit que "la justícia mai és venjança". No obstant això, ha precisat que "som molts els ciutadans que ens sentim indignats davant les barbaritats que ha fet en el passat i davant les seves actituds cap a altres barbaritats". Per això ha demanat a De Juana que reflexioni.
Des de l'entorn abertzale, l'exdirigent de Batasuna Iñaki Olalde ha assegurat que les "mesures d'excepció" que, en la seva opinió, el govern intenta aplicar contra Iñaki de Juana i altres presos d'ETA "reafirmen l'esquerra abertzale en la necessitat de seguir treballant en la resolució del conflicte". Olalde ha denunciat la dispersió, l'embargament de béns, les condemnes per a tota la vida o la negació contínua dels drets mínims que corresponen als reclusos.
Allunyar els terroristes de les víctimes
La situació creada per l'alliberament de De Juana Chaos i el fet que vulgui anar a viure al mateix carrer de Sant Sebastià on viu la família d'una de les seves víctimes ha propiciat que els dos principals partits espanyols hagin consensuat una reforma legal per evitar que un condemnat per terrorisme pugui viure a prop de les víctimes i defugir el compliment de les seves responsabilitats civils, com el pagament d'indemnitzacions.
Aquesta mesura va ser consensuada entre el cap de l'executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president del PP, Mariano Rajoy, en la reunió mantinguda al palau de La Moncloa el 23 de juliol passat.
De l'excarcerament de De Juana també n'ha parlat la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que ha assegurat que la sortida de la presó de l'etarra després de 21 anys per 25 assassinats obliga a "canviar les lleis" perquè responguin a la sensibilitat dels ciutadans i donin resposta a la indignació que aquesta sortida provoca. De Cospedal, que ha participat en un acte de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, ha qualificat l'etarra de "criminal, xantatgista i assassí".
El magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha dit que cal acceptar que l'etarra José Ignacio de Juana Chaos, condemnat a 3.000 anys de presó per l'assassinat de 25 persones, hagi sortit de la presó perquè és "una decisió judicial que compleix estrictament la legalitat" i perquè cal acceptar l'Estat de dret "encara que no ens agradi". Garzón ha expressat el seu suport i solidaritat absoluta amb les víctimes i ha dit que una possible modificació de la llei, tal com demanen les víctimes, "serà una obligació i una missió del Congrés espanyol".
En la mateixa línia s'ha manifestat des d'Eusko Alkartasuna Rafael Larreina, que ha assegurat que s'està complint la legalitat i ha advertit que "la justícia mai és venjança". No obstant això, ha precisat que "som molts els ciutadans que ens sentim indignats davant les barbaritats que ha fet en el passat i davant les seves actituds cap a altres barbaritats". Per això ha demanat a De Juana que reflexioni.
Des de l'entorn abertzale, l'exdirigent de Batasuna Iñaki Olalde ha assegurat que les "mesures d'excepció" que, en la seva opinió, el govern intenta aplicar contra Iñaki de Juana i altres presos d'ETA "reafirmen l'esquerra abertzale en la necessitat de seguir treballant en la resolució del conflicte". Olalde ha denunciat la dispersió, l'embargament de béns, les condemnes per a tota la vida o la negació contínua dels drets mínims que corresponen als reclusos.
Allunyar els terroristes de les víctimes
La situació creada per l'alliberament de De Juana Chaos i el fet que vulgui anar a viure al mateix carrer de Sant Sebastià on viu la família d'una de les seves víctimes ha propiciat que els dos principals partits espanyols hagin consensuat una reforma legal per evitar que un condemnat per terrorisme pugui viure a prop de les víctimes i defugir el compliment de les seves responsabilitats civils, com el pagament d'indemnitzacions.
Aquesta mesura va ser consensuada entre el cap de l'executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president del PP, Mariano Rajoy, en la reunió mantinguda al palau de La Moncloa el 23 de juliol passat.
