Comença el judici contra Continental Airlines per l'accident del Concorde
L'accident del Concorde d'Air France, fa deu anys, en què van morir 113 persones, arriba a judici. Acusats per homicidi involuntari hi ha l'aerolínia nord-americana Continental Airlines, dos dels seus empleats, dos exresponsables del programa Concorde i un antic membre de la Direcció General de l'Aviació Civil. Els fets van passar quan l'avió supersònic sortia de l'aeroport Charles de Gaulle, es va incendiar en l'enlairament i va caure sobre un hotel. La investigació va determinar que la causa va ser una peça metàl·lica que hi havia a la pista i que havia perdut un avió de Continental. La peça va rebentar una roda del Concorde, i les restes van trencar un dipòsit de querosè i s'hi va calar foc.
Continental nega ser responsable de l'accident, i el seu advocat, Olivier Metzner, va dir la setmana passada que hi ha 28 testimonis que discuteixen aquesta versió dels fets. Els resultats del judici podrien tenir importants implicacions en la forma en què la indústria aeronàutica manté els seus avions i en el rigor de les mesures de seguretat. Segons va explicar l'expert en seguretat aèria Ronald Schmid a Reuters TV, el judici "se centrarà en la pregunta de qui sabia què i qui, tot i saber alguna cosa, no va actuar, i si aquesta persona, per tant, podria ser processada".
Sis acusats
Continental Airlines, John Taylor -un soldador que treballava per Continental quan es va produir l'accident- i el seu supervisor, Stanley Ford, seran jutjats per homicidi involuntari. També estan acusats Henri Perrier -el màxim responsable de provar el programa del Concorde abans de convertir-se en el seu director-, Jacques Herubel -exenginyer en cap de l'avió- i Claude Frantzen -antic director de l'organisme d'aviació civil de França.
Metzner ha assenyalat que Continental està decidida a demostrar que no té la culpa de l'accident i ha insistit que encara queden moltes preguntes per respondre sobre el nivell de seguretat i manteniment del Concorde. "El que està en joc, per sobre de tot, és un assumpte moral. Continental Airlines és una empresa amb una reputació excel·lent i no vol que es destrueixi la seva imatge, que és respectada pels passatgers, i no suportaran que la facin responsable."
El Concorde, d'Air France, estava intentant enlairar-se des de París el 25 de juliol del 2000 per portar un grup de turistes -la majoria alemanys- al Carib, on havien de passar les vacances a bord d'un creuer, quan se'n va incendiar un motor. Incapaç de guanyar altura i deixant un llarg rastre de foc i fum, l'aeronau es va estavellar contra un establiment de la localitat de Gonesse, sis quilòmetres al sud-oest de l'aeroport parisenc de Charles de Gaulle.
Les caixes negres han permès saber que el capità de l'aeronau va intentar desesperadament baixar cap a terra de nou però no va tenir temps. Els 109 passatgers que anaven a bord, inclosos tres nens, van morir, igual que quatre empleats de l'hotel.
Schmid va manifestar que "els seus supervivents esperen [...] un judici just i una investigació sobre l'accident". "Volen saber per què els seus familiars van haver de morir i, potser, qui n'és el responsable", va afegir.
Causa de l'incendi
Els fiscals asseguren que la peça de metall de l'avió de Continental estava mal ajustada i era de titani, que és un metall més dur que l'alumini -el que se sol utilitzar normalment- i, per tant, era més fàcil que pogués causar punxades en rodes. Metzner va avançar que els seus testimonis, entre els quals hi ha pilots i bombers, testifiquen que la peça de metall no va ser la causa de l'incendi del Concorde.
L'accident va accelerar la desaparició del poc econòmic Concorde. Les dues empreses que el gestionaven, Air France i British Airways, el van retirar el 2003.
Sis acusats
Continental Airlines, John Taylor -un soldador que treballava per Continental quan es va produir l'accident- i el seu supervisor, Stanley Ford, seran jutjats per homicidi involuntari. També estan acusats Henri Perrier -el màxim responsable de provar el programa del Concorde abans de convertir-se en el seu director-, Jacques Herubel -exenginyer en cap de l'avió- i Claude Frantzen -antic director de l'organisme d'aviació civil de França.
Metzner ha assenyalat que Continental està decidida a demostrar que no té la culpa de l'accident i ha insistit que encara queden moltes preguntes per respondre sobre el nivell de seguretat i manteniment del Concorde. "El que està en joc, per sobre de tot, és un assumpte moral. Continental Airlines és una empresa amb una reputació excel·lent i no vol que es destrueixi la seva imatge, que és respectada pels passatgers, i no suportaran que la facin responsable."
El Concorde, d'Air France, estava intentant enlairar-se des de París el 25 de juliol del 2000 per portar un grup de turistes -la majoria alemanys- al Carib, on havien de passar les vacances a bord d'un creuer, quan se'n va incendiar un motor. Incapaç de guanyar altura i deixant un llarg rastre de foc i fum, l'aeronau es va estavellar contra un establiment de la localitat de Gonesse, sis quilòmetres al sud-oest de l'aeroport parisenc de Charles de Gaulle.
Les caixes negres han permès saber que el capità de l'aeronau va intentar desesperadament baixar cap a terra de nou però no va tenir temps. Els 109 passatgers que anaven a bord, inclosos tres nens, van morir, igual que quatre empleats de l'hotel.
Schmid va manifestar que "els seus supervivents esperen [...] un judici just i una investigació sobre l'accident". "Volen saber per què els seus familiars van haver de morir i, potser, qui n'és el responsable", va afegir.
Causa de l'incendi
Els fiscals asseguren que la peça de metall de l'avió de Continental estava mal ajustada i era de titani, que és un metall més dur que l'alumini -el que se sol utilitzar normalment- i, per tant, era més fàcil que pogués causar punxades en rodes. Metzner va avançar que els seus testimonis, entre els quals hi ha pilots i bombers, testifiquen que la peça de metall no va ser la causa de l'incendi del Concorde.
L'accident va accelerar la desaparició del poc econòmic Concorde. Les dues empreses que el gestionaven, Air France i British Airways, el van retirar el 2003.
