Cinc dones es fan reconstrucció de clítoris a l'Hospital Clínic de Barcelona després d'haver-los fet ablació

Aquest servei l'ofereix l'Hospital Clínic des de l'octubre i ja existeix una petita llista d'espera de dones que els han fet aquesta mutilació
Cinc dones es fan reconstrucció de clítoris a l'Hospital Clínic de Barcelona després d'haver-los fet ablació
Barcelona/Girona

Cinc dones es fan reconstrucció de clítoris a l'Hospital Clínic de Barcelona després d'haver-los fet ablació

Aquest servei l'ofereix l'Hospital Clínic des de l'octubre i ja existeix una petita llista d'espera de dones que els han fet aquesta mutilació
Jornada contra l'ablació de clítoris a Girona (Foto:ACN)

Jornada contra l'ablació de clítoris a Girona (Foto:ACN)

Des de l'octubre, l'Hospital Clínic de Barcelona ofereix un servei de reconstrucció de clítoris, a través del sistema de sanitat pública, a totes les dones que han estat víctimes d'una ablació. Fins ara, cinc dones han estat intervingudes, la gran majoria tenien alguna conseqüència mèdica a causa d'aquesta pràctica.

En aquest sentit, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha detallat que actualment hi ha una petita llista d'espera i ha assegurat que en els darrers quatre anys s'han detectat unes 500 nenes i joves en risc que els facin una ablació, un centenar aquest darrer 2015. En cap d'aquests casos s'ha acabat produint la mutilació.

D'altra banda, des del 2012, en 400 casos els pares s'han compromès a evitar la mutilació de les seves filles.

Una unitat especial al Clínic

Aquestes dones són ateses a la Unitat de Reconstrucció de la Mutilació Genital Femenina del Servei de Ginecologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, que s'encarrega de dur a terme les intervencions. Segons el protocol de Salut els casos de mutilació genital femenina, "el primer moment en què es detecten i en què la dona en parla" es produeixen amb "la demanda d'assistència obstètrica en el primer embaràs" o bé en sol·licituds "d'informació sobre activitats preventives de salut sexual i reproductiva".

Sistema de prevenció de la Generalitat

La Generalitat de Catalunya va implantar el 2001 un sistema de prevenció i actuació basat en el treball en xarxa per prevenir la mutilació genital femenina. En aquest sentit, la lluita contra aquesta pràctica es fonamenta actualment en la sensibilització de dones que arriben dels països on la pràctica està més estesa.

Diverses associacions treballen a Catalunya i a les terres d'origen

Entitats com l'Associació de Dones Immigrants Subsaharianes fan una tasca de formació per conscienciar sobre els problemes de salut que pot suposar la mutilació genital femenina i començar a introduir un discurs sobre els drets de les dones. La presidenta d'aquesta organització, Bombo Ndir, explica que s'ha de fer una atenció personalitzada. Una tasca molt difícil perquè s'ha d'actuar amb discreció i es considerada tabú.

La Fundació Wassu, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa a la terra d'origen de moltes de les afectades i ha aconseguit promulgar la primera llei que prohibeix la mutilació genital femenina a Gàmbia a través d'estudis clínics presentats al govern local. La nova legislació preveu pena de presó de fins a 3 anys, una multa de 50.000 dalasis (uns 1.130€) o cadena perpètua en el cas que l'ablació causi la mort de la nena.

CooperAcció actua principalment a Mali, un país on més d'un 85% de les dones han sofert ablació genital. Diuen que hi ha molts homes i dones que no es volen casar si la dona no ha estat mutilada genitalment. Per tant, s'ha de treballar molt amb la societat, amb les autoritats i amb els serveis de salut per mirar d'eradicar aquestes pràctiques.