Amnistia Internacional demana el final del buit legal per als presos de Guantánamo

Des que fa dos anys la base de de Guantánamo va començar a rebre els primers detinguts, presumptes membres d'Al-Qaeda, les crítiques no han parat de créixer, per la falta absoluta de garanties legals dels presos. La justícia també qüestiona el tracte dels detinguts. Amnistia Internacional tampoc afluixa a l'hora de denunciar la situació, i ha iniciat una campanya per reclamar que s'acabi el buit jurídic que hi ha a la base. Aquesta setmana han recollit signatures i avui han fet una recreació a Barcelona de la situació en què viuen els detinguts.
Amnistia Internacional demana el final del buit legal per als presos de Guantánamo
Dos anys de reclusió

Amnistia Internacional demana el final del buit legal per als presos de Guantánamo

Des que fa dos anys la base de de Guantánamo va començar a rebre els primers detinguts, presumptes membres d'Al-Qaeda, les crítiques no han parat de créixer, per la falta absoluta de garanties legals dels presos. La justícia també qüestiona el tracte dels detinguts. Amnistia Internacional tampoc afluixa a l'hora de denunciar la situació, i ha iniciat una campanya per reclamar que s'acabi el buit jurídic que hi ha a la base. Aquesta setmana han recollit signatures i avui han fet una recreació a Barcelona de la situació en què viuen els detinguts.
Desenes de persones han presenciat la recreació dels presoners de Guantánamo que alguns membres d'Amnistia Internacional han fet al Portal de l'Àngel de Barcelona. Encaputxats i amb les mans lligades a l'esquena, els actors han volgut denunciar que a Guantánamo hi ha més de 660 persones, de 40 països, recloses en règim d'aïllament permanent i sense accés a procés judicial. Davant aquesta situació, el vicepresident d'Amnistia Internacional a Catalunya, Jordi Baltà, ha criticat que a Saddam Hussein se li hagi donat la condició de presoner de guerra, mentre hi ha presoners de la base de Guantánamo que no saben ni de què se'ls acusa. Amnistia Internacional ha criticat també el govern espanyol per no haver condemnat la situació en què viuen els presoners, entre els quals hi ha un ciutadà espanyol que, segons diuen, fa un any que no es pot posar en contacte amb la seva família. Avui mateix, però, la ministra d'Afers Exteriors espanyola, Ana Palacio, ha qualificat de gran error la situació dels detinguts. Crònica d'un aniversari Nous dubtes de l'estament judicial contra la política antiterrorista de George Bush. Ara, el Tribunal Suprem dels Estats Units ha anunciat que escoltarà la petició de Yaser Esam Handi, el ciutadà nord-americà detingut el 2001 a l'Afganistan, sobre si el govern federal té poders per mantenir-lo detingut de forma indefinida en una base militar de Carolina del Sud. L'anunci del Suprem coincideix amb el segon aniversari del trasllat a la base militar de Guantánamo, a Cuba, dels primers presumptes talibans i membres d'Al-Qaeda detinguts a l'Afganistan. Les fotografies amb els primers detinguts rebent un tracte degradant, ja a Guantánamo, van aixecar les protestes de la comunitat internacional, especialment d'entitats com Amnistia Internacional, que van reclamar que se'ls reconeguessin els drets que la Convenció de Ginebra atorga als presoners de guerra. Però el govern Bush els ha aplicat un estatus especial d'enemics combatents, que no els reconeix aquests drets, i, a més, ha establert un sistema de tribunals militars per jutjar-los. Però el novembre passat, el Tribunal Suprem dels Estats Units, a petició dels advocats d'alguns dels detinguts que són d'origen britànic, australià i kuwaitià, va obrir una investigació per estudiar si és legal que els 660 detinguts a Guantánamo no puguin accedir a les garanties processals de la justícia nord-americana. La iniciativa del Suprem va coincidir amb una altra d'un tribunal federal de San Francisco, que va dictaminar que els detinguts havien de tenir accés a advocats i al sistema judicial dels Estats Units. La política de Bush amb els detinguts de Guantánamo també ha aixecat les crítiques d'aliats fidels com Espanya i la Gran Bretanya. Tant Madrid com Londres esperen que els detinguts d'aquestes nacionalitats es puguin extradir i ser jutjats als seus països d'origen.