Alfons Cornella: "Necessitem gent més intel.ligent per sortir de la crisi" (i II)

Alfons Cornella és un pioner en el sector d'internet i un reconegut consultor d'empreses. Ja fa deu anys que va fundar Infonomia, el seu projecte per potenciar la innovació en els àmbits professionals. Avui és una xarxa de 22.000 professionals repartits per 100 països. Cornella ha parlat amb el 3cat24 per analitzar el moment econòmic i empresarial actual a partir de la publicació del seu darrer llibre, "Visionomics". Segons ell, ens trobem en un moment crític perquè no sabem connectar les idees brillants per convertir-les en productes innovadors que interessin a un mercat internacional.
Alfons Cornella: "Necessitem gent més intel.ligent per sortir de la crisi" (i II)
Karma Peiró/Barcelona

Alfons Cornella: "Necessitem gent més intel.ligent per sortir de la crisi" (i II)

Alfons Cornella és un pioner en el sector d'internet i un reconegut consultor d'empreses. Ja fa deu anys que va fundar Infonomia, el seu projecte per potenciar la innovació en els àmbits professionals. Avui és una xarxa de 22.000 professionals repartits per 100 països. Cornella ha parlat amb el 3cat24 per analitzar el moment econòmic i empresarial actual a partir de la publicació del seu darrer llibre, "Visionomics". Segons ell, ens trobem en un moment crític perquè no sabem connectar les idees brillants per convertir-les en productes innovadors que interessin a un mercat internacional.
Karma Peiró
Karma Peiró
"Cal estudiar nous mecanismes de col·laboració empresarial"

"Cal estudiar nous mecanismes de col·laboració empresarial"

(Continua de la primera part...)

Parlant del talent, al seu llibre menciona el concepte "middleground" com una via per localitzar-lo.
Ho pot explicar?
Metafòricament, la societat funciona com un arbre. A la copa hi ha les grans empreses establertes, tipus Ferrovial o Repsol, que generen oxigen, que és el PIB. Però per funcionar necessiten trobar nutrients al fons de la terra. Necessiten gent -les arrels de l'arbre- explorant coses noves en la foscor. Poden ser laboratoris d'universitats o petites empreses "start-up". Les dues parts, l'"upperground" (empreses grans) i l'"underground" (laboratoris), són imprescindibles per a la societat. Però necessiten un tronc. Sense aquest no hi ha arbre. Actualment, la nostra societat no té tronc.

Això ens passa només a Espanya?
No, a Europa també. El dilema és com connectar les idees brillants amb la possibilitat de convertir-les en un producte o servei que entri al mercat internacional. Quants congressos veus amb gent amb corbata i informal barrejada?

Però fa dècades que tenim aquest dilema
Mira... El matemàtic Alfred Whitehead, a principis del segle passat, ja va dir: "La gent amb idees no té diners i els que tenen diners no tenen idees". Però ja no ens podem permetre més aquesta situació. Als EUA ja hi ha iniciatives per combinar aquestes dues parts. EyeOs o Google són això. El risc és que aquestes empreses quan arriben a la copa de l'arbre s'oblidin que continuen necessitant les arrels, els laboratoris d'investigació i les "start-up". A Microsoft li podria passar això. Mantenir el tronc que uneix les dues parts és bàsic.

FUTUR

Al seu llibre també diu: "El futur no serà simple". Com l'albira?
Tot està relacionat amb tot. Peta un volcà a Islàndia i es col·lapsa Europa. No tenim una economia de la complexitat. El projecte que llanço la setmana vinent és el "co-Society". La idea és estudiar amb un conjunt d'empreses nous mecanismes de col·laboració. La pròpia satisfacció no sempre és la millor inversió de futur.

Sempre volem destronar el nostre competidor del mercat.
El sistema econòmic actual està basat en el fet que buscant el meu propi benefici el mercat funciona. És la mà invisible d'Adam Smith. Però això ja no funciona perquè no hi ha recursos il·limitats a la natura. Buscant el bé comú, com protegir el medi ambient, s'aconsegueixen més beneficis. Ja no pots pensar que estàs sol. Però això ve del concepte tradicional d'empresa que hem après. Jo proposo explicar-lo als nens, a les escoles.

I com ho explicaria?
Una empresa és un projecte, una il·lusió, unes ganes de fer coses.

Però també has de fer diners...
Evidentment. Però la visió que tenen els nens de l'empresa és monetarista i mercantilista. El papa o la mama treballen en una empresa per guanyar diners i pagar el que ells volen. I aquest és el problema. Els nens han d'aprendre a desenvolupar projectes. I això pot ser des de fer una casa de fusta fins a planificar un viatge de curs. El gurú del "management", Charles Handy, va dir fa anys que "una empresa és per aconseguir un objectiu i, com a resultat, aconsegueixes diners". Tu creus que l'Steve Jobs quan llança l'Ipad ho fa només per fer diners?

Doncs... sí.
També. Però en els moments en què vivim, si no fas les coses amb il·lusió i per canviar el món, no tens rendiment econòmic. En un mercat informàtic tan competitiu com el d'ara, o fas un producte imaginatiu, diferent i potent o no vens res.

Mirant cap a Google, YouTube, Twitter, Facebook, etc., la fórmula de l'èxit podria ser joventut, frescor, il·lusió?
Clar, és una combinació de "will" i "mind" (voluntat i ment). Creus que els dos joves de Google es van posar a pensar com fer una fortuna? No. Però això no funciona si al darrere no hi ha un director general que tingui una visió pragmàtica i que ho converteixi en un negoci.

Em fa pensar de nou en el cas dels joves catalans d'EyeOs
.
Exacte. És com el Ferran Adrià. Si al costat no hagués tingut algú pensant en el seu negoci encara faria truites. Estem en un moment de canvi. Ara fem servir els martells i claus angleses del segle XVII i XVIII, que són els Twitters, Facebooks i YouTubes d'avui. En un determinat moment van aparèixer els motor de vapor, l'elèctric i el de gasolina com a conseqüència de l'ús d'aquelles eines i tècniques.

Què sorgirà de l'ús de les xarxes socials en els propers vint anys?
Ningú ho pot dir. Però anem cap a un món on tot està connectat amb tot, i es persegueix una major eficiència i productivitat per resoldre problemes molt complexos. Necessitem gent amb talent que apliqui aquestes eines de manera intel·ligent. Hi ha moltes coses a inventar.

Com per exemple?

Semàfors que estan en vermell quan no vénen cotxes. Per què no es posen en verd si hi ha gent esperant? Busco pàrquing al carrer i dono mil voltes. No es pot inventar alguna cosa per al cotxe que em detecti les places lliures al meu barri? Com pot ser que hi hagi gent que vulgui aprendre coses i amb la tecnologia que tenim no sigui possible?. Com pot ser que perdem entre un 20 o un 25% de l'aigua a les ciutats quan és un be tan preat? Com pot ser que encara depenguem del petroli per moure els nostres vehicles?

Com funcionarem en el futur?

En 50 anys, si no hi ha un gran conflicte mundial, hem d'aconseguir uns nivells d'eficiència des de la tecnologia enormes. L'energia, l'aigua i els aliments són els grans tres reptes del futur. I la quantitat d'intel·ligència que es requerirà serà brutal. Caldrà una transformació col·laborativa a gran escala. 

NOTÍCIES RELACIONADES