Acord Junts-PSOE: amnistia, verificació internacional i una reunió al novembre per abordar el conflicte polític

En el text de l'acord, de 4 pàgines, qualifiquen el moment d'"oportunitat històrica" i engeguen un procés de negociació entre els dos partits per "superar les limitacions de l'autogovern"

RedaccióActualitzat

L'acord entre Junts i el PSOE tancat aquesta matinada de dimecres a dijous preveu una llei d'amnistia que inclogui els ciutadans i responsables encausats per la consulta del 2014 i el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

També els que abans o després hagin estat objecte de "decisions o processos judicials vinculats" amb tots dos, i preveu que inclogui els casos de lawfare que determini una comissió d'investigació que hi haurà al Congrés.

Els dos partits qualifiquen el moment d'"oportunitat històrica", constaten que sis anys després de l'1-O "la qüestió de fons continua sense resoldre's", i afirmen que és un conflicte que "només la política en democràcia pot canalitzar per cercar una solució". 

L'executiva de Junts, reunida aquest dijous a la tarda, ha ratificat per unanimitat el compromís i ha acordat iniciar els tràmits interns per celebrar una consulta per tal que les bases puguin votar-lo.


Negociació amb un "mecanisme internacional" de verificació

Per això l'acord estableix que PSOE i Junts obriran un procés de negociació amb una primera reunió aquest mes de novembre, procés que tindrà un mecanisme internacional de verificació:

"El PSOE i Junts han acordat dotar-se d'un mecanisme entre les dues organitzacions, internacional, que tingui les funcions d'acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords a què s'arribi."

El punt de partida de la negociació és el reconeixement de "les profundes discrepàncies" entre els dos partits, però també de la constatació "que es pot arribar a acords importants sense renunciar a les respectives posicions":

"PSOE i Junts aposten per la negociació i els acords com a mètode de resolució de conflictes i acorden buscar un conjunt de pactes que contribueixin a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya."

El text de l'acord afirma que els dos partits volen "obrir una nova etapa" i "contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya "en termes diferents dels de l'última legislatura".

L'acord compromet al vot a favor de tots els diputats de Junts a la investidura de Pedro Sánchez i condiciona l'estabilitat del govern espanyol al compliment dels acords.


Junts defensarà un referèndum d'autodeterminació i el PSOE l'Estatut del 2006

L'acord especifica que en la negociació Junts proposarà un referèndum d'autodeterminació per la via de l'article 92 de la Constitució i el PSOE el ple desplegament de l'autogovern en base a l'Estatut del 2006.

En tot cas, el compromís per escrit dels dos partits és "la superació dels dèficits i limitacions de l'autogovern" i també les demandes de les seves institucions "relatives al reconeixement nacional de Catalunya."

Pel que fa al finançament, el PSOE es compromet a obrir "un diàleg singular" amb Catalunya sobre l'actual model i Junts reclamarà la sortida del règim comú per aconseguir "la cessió del 100% dels tributs que es paguen a Catalunya".

Hi ha el compromís també que Catalunya ampliï la seva participació directa en institucions europees i la resta d'organismes internacionals.


Les demandes de Catalunya "des dels Decrets de Nova Planta"

Una part important del document és l'apartat d'antecedents, en què els dos partits constaten el "profund recorregut històric" de les demandes de reconeixement nacional de Catalunya "des dels Decrets de Nova Planta".

També fixa la sentència del TC del 2010 contra l'Estatut del 2006 com a detonant més recent del conflicte, i lamenta que Catalunya sigui l'única comunitat autònoma amb un Estatut que no ha estat votat pels ciutadans.

Afirma que després d'aquella sentència les institucions catalanes van fer "propostes des de la lleialtat i el marc legal vigent" però que "els governs de llavors" les van ignorar.

Tots dos partits també constaten que les causes judicials contra el 9N i l'1-O "han tingut una incidència política rellevant" i que han estat objecte de "resolucions d'organismes internacionals".


Què diu l'acord sobre finançament

En matèria de finançament autonòmic, Junts vol reformar la LOFCA, la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes per incorporar una clàusula que reconegui la singularitat de Catalunya i que permeti cedir el 100% de tots els impostos que es paguen a Catalunya, és a dir, recaptar-los i gestionar-los.

Una proposta que el PSOE no accepta d'entrada i que substitueix per un compromís genèric per apostar per mesures que permetin l'autonomia financera i que Catalunya pugui accedir als mercats. També accepta un "diàleg singular" sobre l'impacte de l'actual model de finançament sobre la comunitat. 

L'únic acord concret és el d'un pla per "facilitar i promoure" el retorn de les empreses que van traslladar la seva seu social a altres comunitats després de l'1 d'octubre.


Les quatre pàgines de l'acord

Podeu consultar aquí a sota el document sencer, de 4 pàgines i signat pel secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, i el secretari general de Junts, Jordi Turull:

Acord d'investidura Junts-PSOE by Moderador Noticies Web on Scribd

 

 

ARXIVAT A:
JuntsInvestiduraPSOEPedro Sánchez
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut