Confavc, 25 anys de mobilització veïnal

La Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya celebra 25 anys d'història subratllant el futur que tenen com a força social i la seva presència en moltes i importants mobilitzacions actuals i també passades. Entre els reptes, superar el progressiu envelliment.
Confavc, 25 anys de mobilització veïnal
Barcelona

Confavc, 25 anys de mobilització veïnal

La Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya celebra 25 anys d'història subratllant el futur que tenen com a força social i la seva presència en moltes i importants mobilitzacions actuals i també passades. Entre els reptes, superar el progressiu envelliment.
Alonso Carnicer / Sara Grimal
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player

Unes 200.000 famílies catalanes estan vinculades al moviment veïnal, a través de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, la Confavc, que avui ha celebrat a les Drassanes Reials de Barcelona els 25 anys de la seva creació. Ho ha fet amb una jornada de debats sobre el passat, present i futur del moviment veïnal en què han participat membres d'associacions d'arreu de Catalunya de diverses generacions. També hi han assistit l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el director general d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat, diputats i representants sindicals.

La Confavc integra 22 federacions veïnals que agrupen 522 associacions de veïns, i ha estat present en importants mobilitzacions. Com la lluita contra la pujada del rebut de l'aigua que va mobilitzar desenes de milers de persones durant els anys noranta o, més recentment, contra els desnonaments, les retallades en sanitat i educació i per defensar els serveis públics contar les privatitzacions.

L'anomenada "guerra de l'aigua" va ser una de les lluites veïnals amb més durada en el temps. La protesta contra els impostos inclosos en el rebut de l'aigua va portar més de cent mil famílies de 300 barris a la insubmissió. Durant una dècada, des de 1991 i fins l'any 2000, van pagar el consum i no els recàrrecs en el rebut. Al final de la llarga mobilització es va redactar una nova llei de l'aigua, que reconeixia la participació veïnal.

Per Alfredo Vela, primer president de la Confavc, la llarga lluita va aconseguir que, en la nova llei de l'aigua, per primer cop s'atribuïa als usuaris un lloc en el consell de l'Agència Catalana de l'Aigua on es prenien les decisions. "Només teníem una veu, però se'ns escoltava, i teníem un vot." Vela lamenta que en la nova llei de l'aigua i amb el procés de privatització, els usuaris han perdut el lloc que tenien al consell. Considera que això representa una regressió, una de les moltes passes enrere dels últims temps respecte de les conquestes del moviment veïnal.

Per Jordi Giró, actual president de la Confavc, malgrat l'afirmació freqüent que les associacions de veïns, o el moviment veïnal s'han envellit, "les nostres entitats i associacions veïnals també estan obertes a treballar i treballen amb altres moviments alternatius, plataformes o comissions que estan treballant temes específics, que ens aporten una visió diferent del conjunt de la nostra ciutadania i ens ajuda també a evolucionar. Tot aquest moviment alternatiu el tenim al costat nostre, hem d'obrir nosaltres també els ulls i les orelles i també escoltar aquestes visions de com han de ser els nostres barris."

Davant el retrocés en drets que impliquen les futures lleis de seguretat pública o de l'avortament, la Confavc crida a l'acció col·lectiva. També ho fan les dones que han format part de la lluita veïnal des del primer moment.

Les dones, una peça clau

Durant la jornada s'ha inaugurat una exposició sobre el paper de les dones en el moviment veïnal, amb un homenatge a algunes de les activistes més destacades. Des de la perspectiva d'anys de lluita, valoren el que s'ha aconseguit, confien en un relleu generacional i alerten del perill de perdre tot allò que es va conquerir amb un gran esforç col·lectiu.

Per Yvette Poveda, de l'Associació Veïnal Les Oliveres de Santa Coloma de Gramenet, el moviment veïnal ha aconseguit transformar totalment uns barris que van néixer amb grans mancances. Explica que a Les Oliveres "no hi havia carreteres, ni llum, ni autobusos. Tot això l'hem aconseguit a cop de lluita i manifestacions. Hem lluitat molt per aquest barri i ara està desconegut. Jo el comparo amb la Bonanova de Barcelona." Li entristeix, però, veure que moltes de les coses que es van assolir a través de la lluita veïnal ara s'estan perdent, i que això li dol molt.

Sylviane Dahan, de l'Associació Veïnal Esquerra de l'Eixample diu: "Jo convidaria les noves generacions a entrar-hi, a participar i a ajudar el moviment veïnal, que està cada dia més envellit, es fan gran, es cansen."

Per Custodia Moreno, de l'Associació de Veïns del Carmel, "els joves han de veure tot el que hem fet. I ells aportar precisament tot el que és nou. Abans per reunir els veïns, anàvem amb un megàfon ¡vecinos, vecinas!', ara amb el mòbil tot és instantani. Jo penso que això és la manera. Ara, han de tenir clar que cal lluitar no només per allò que és personal sinó que cal veure les coses d'una forma global."

 

 

VÍDEOS RELACIONATS