Barcelona estrena el primer festival de films Creative Commons, l'alternativa al Copyright

Compartir. Aquest és el concepte clau de Creative Commons (CC), una llicència que ha esdevingut una alternativa al Copyright. Segons explica el seu responsable a Catalunya i Espanya, Ignasi Labastida, CC és una tercera via entre allò "tot obert i gratis" i allò "tot tancat i de pagament". Aquestes llicències, diu, tornen el poder a l'autor per decidir què es pot fer amb la seva obra. Les Creative Commons són ja molt populars entre músics i fotògrafs. Ara és el torn dels realitzadors. El món del cinema i el documental s'ha anat sumant al carro i ara fins i tot té un festival propi a Barcelona, el BCCN, que s'estrena amb sis històries d'èxit basades en CC.
Barcelona estrena el primer festival de films Creative Commons, l'alternativa al Copyright
Barcelona

Barcelona estrena el primer festival de films Creative Commons, l'alternativa al Copyright

Compartir. Aquest és el concepte clau de Creative Commons (CC), una llicència que ha esdevingut una alternativa al Copyright. Segons explica el seu responsable a Catalunya i Espanya, Ignasi Labastida, CC és una tercera via entre allò "tot obert i gratis" i allò "tot tancat i de pagament". Aquestes llicències, diu, tornen el poder a l'autor per decidir què es pot fer amb la seva obra. Les Creative Commons són ja molt populars entre músics i fotògrafs. Ara és el torn dels realitzadors. El món del cinema i el documental s'ha anat sumant al carro i ara fins i tot té un festival propi a Barcelona, el BCCN, que s'estrena amb sis històries d'èxit basades en CC.
Felip Gordillo
Felip Gordillo
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
"Copy me, remix me" és el títol d'un CD editat per la organització sense ànim de lucre Creative Commons (CC). "Copia'm, remescla'm" és, també, una filosofia de creació. Crea una obra, comparteix-la i deixa que els altres la difonguin, la reutilitzin i en creïn noves obres. Internet juga un paper clau en tot el procés. La roda gira i tothom se'n beneficia. Això sí, si algun dia algú en vol treure un profit comercial, llavors, paga per aquest obra.

Creative Commons és així de simple. És una iniciativa que vol donar als autors un model alternatiu al Copyright. El responsable de CC a l'Estat, Ignasi Labastida, explica que el que es pretén és oferir eines legals als autors per definir els drets de les seves obres. Explicat planerament: l'autor pot decidir com i sota quines condicions es pot utilitzar el seu treball. Des de permetre crear-ne obres derivades o fer-ne un ús comercial fins a autoritzar-ne només el visionat. És, doncs, un canvi de paradigma: del "tots els drets reservats" del Copyright, a l'"alguns drets reservats del Creative Commons".

Aquestes llicències han esdevingut molt populars entre músics i fotògrafs. Ara són també al cinema. Barcelona és la primera ciutat de l'Estat amb un festival de Creative Commons. És el BCCN. Un dels seus creadors, Martí Vives, explica que l'objectiu és apropar aquest tipus de llicències al gran públic.

Vives considera que el món audiovisual ha trigat a incorporar-se a les CC perquè necessita més inversió i infraestructura que la música i la fotografia. Però un cop iniciat el camí, sembla que la cosa funciona. De fet, el festival ha presentat sis casos d'èxit. Sis històries, algunes de les quals s'han pogut veure a Televisió de Catalunya, que gràcies a la difusió que els ha donat la xarxa han obtingut un ressò que inicialment se'ls negava.

Alberto Arce és un clar exemple d'aquesta camí. És el director de "To shoot an elephant", un documental distribuït sota llicència Creative Commons per Eguzki Bideoak. La seva és la història d'un dels pocs periodistes que va viure en primer persona l'última ofensiva israeliana a la Franja de Gaza, el gener del 2009. Com ell mateix explica, cap productora va apostar pel documental. La seva feina s'havia de quedar en un calaix i va decidir obrir-la a Creative Commons. Gràcies a les visualitzacions, a les descàrregues i a una vintena de premis en festivals, aviat s'estrenarà comercialment en deu sales. Malgrat tot, continua compromès amb la llicència CC: comparteix fins i tot els bruts del seu treball i ja hi ha dos nous documentals fets a partir del seu material com a obra derivada.

La resta de peces del BCCN han seguit un camí similar: "RIP! A Remix Manifesto" fins i tot es va poder veure en el programa "Sense ficció" de TV3. Tots es poden descarregar per internet. Però, com explica Martí Vives, el festival els vol ensenyar en una gran pantalla "amb la qualitat que tenen i mereixen".

"Em guanyo la vida amb el que faig"

Fins ara, Creative Commons s'ha demostrat eficient per distribuir materials d'autor. Fins i tot per defensar-ne els drets. Tot i que el grup no té una representació legal, diversos jutjats del món han interpretat les CC com una llicència de continguts legítima. És el cas d'Holanda i també d'alguns bars a l'Estat, que s'han estalviat de pagar a l'SGAE per la música.

Ara bé, es pot mantenir un negoci amb Creatives Commons? Ignasi Labastida assegura que sí. Denuncia que s'ha enviat de manera interessada un missatge que diu que CC és regalar-ho tot. Ell assegura que són compatibles amb la llei i el negoci. Alberto Arce hi està d'acord. Assegura que es guanya la vida amb el que fa i que hi ha altres maneres de cobrar més enllà de "viure de rendes de la teva obra". La productora Riot Cinema ho posa en pràctica. De moment s'autofinancien i argumenten que amb les seves pel·lícules independents guanyen més diners que de manera convencional.

Però el que destaquen totes les parts implicades: autors, productors, l'organització del BCCN i Creative Commons, és els beneficis de compartir. Alberto Arce diu que obté "més ressò que amb la televisió". Riot Cinema que CC "és una enorme bola de creativitat" que arriba a "moltíssima més gent". Martí Vives defensa que Creative Commons sigui "la llicència per defecte de les obres". I Ignasi Labastida ho resumeix amb un "la clau no és prohibir, sinó permetre i autoritzar".

VÍDEOS RELACIONATS