"El meu nom és Druillet", a "Sense ficció"
El reportatge segueix l'artista francès Philippe Druillet en el seu procés de descoberta del passat del seu pare, que va tenir un important paper en la repressió d'exiliats republicans a França.
Aquest dissabte, a les 21.50, "Sense ficció" recupera "El meu nom és Druillet".
Per una banda, espionatge, repressió, extremisme. Per l'altra, descoberta del pare, dolor, ràbia, impotència. Dues històries personals determinades de manera capital per noms de la nostra història col·lectiva: Lluís Companys, Josep Tarradellas, la Guerra Civil, les txeques de Barcelona, l'exili, la Segona Guerra Mundial... Una producció pròpia de TV3 dirigida per Montserrat Besses i Pere López.
Philippe Druillet, artista polifacètic francès que va revolucionar el món del còmic els anys 70, d'una energia devastadora, d'esquerres i sense pèls a la llengua, es disposa a conèixer el passat del seu pare, mort quan ell era petit. Li ha costat anys decidir-se a fer aquest pas. Ho fa, diu, perquè la gent que hi ha patit tingui dret a la informació que se li deu.
Tot arrenca amb el documental de TV3 "Lluís Companys, camins retrobats", emès a l'octubre del 2000. Durant la feina de recerca, en diferents documents, va aparèixer un nom: Victor Druillet. Un home amb un paper important, però alhora poc clar, en la repressió d'exiliats republicans a França. Calia saber-ne més coses, però no resultava senzill: els arxius francesos no donaven permís per consultar els seus dossiers.
El seu fill tampoc no facilitava l'accés a uns documents que parlaven del seu pare, però també de la detenció de Lluís Companys a França, de la relació del seu pare amb el policia Pedro Urraca --que va portar Companys a Espanya--, de les seves relacions estretes amb l'ambaixada espanyola a París, de la detenció de Josep Tarradellas durant l'exili...
De tot això, el seu fill no en sabia res. Philippe Druillet ha lliurat, durant anys, un combat amb ell mateix, un vol i dol que, amb el seu temperament excessiu, l'ha trasbalsat emocionalment.
Ha necessitat molt de temps per sentir-se disposat a "saber". Saber per quins camins concrets va transcórrer la vida agitada del seu pare. Només tenia una lleugera idea: havia estat militar, espia, policia, col·laboracionista amb el règim de Pétain. Però no en sabia res concret. Coneixia alguns dels escenaris: Síria, el Líban, Barcelona, París, Vichy... però n'ignorava uns altres.
"El meu nom és Druillet" transita per tots aquests llocs seguint l'evolució de Victor Druillet. Un recorregut vital i històric des de la Primera Guerra Mundial fins al franquisme. Un engranatge implacable que el seu fill Philippe descobreix a mesura que avança el documental. Arribat a un cert punt, la confrontació amb els documents que reflecteixen la història del seu pare se li fa insuportable. Philippe Druillet es va veure incapaç de continuar el rodatge del documental.
"El meu nom és Druillet" és un relat inèdit fruit de la recerca en nombrosos arxius, dels mateixos escrits de Victor Druillet i de les converses amb la seva família.
És també una reflexió sobre la recuperació d'una memòria històrica que fa de mal portar. Philippe Druillet no és l'únic fill de col·laboracionista, de feixista, que arrossega com pot el pes de la història paterna.
El documental recull les experiències de Juan Luis Urraca, fill del policia espanyol i col·laborador de la Gestapo que va ser la peça clau de la repressió dels republicans en territori francès, i de Michel Séonnet, autor del llibre "La marque du père", fill, també, de col·laboracionista del règim de Vichy. Tots parlen del pare, però també de la mare i del seu paper clau a l'hora de silenciar els fets viscuts.
Victor i Philippe Druillet entrellacen les seves veus i els seus sentiments. Unes vides oposades i, al seu torn, poc banals.
Dos caràcters ferms, dues personalitats singulars que lliuren algunes pàgines inèdites de la nostra història col·lectiva. Història feta també, al capdavall, de la suma d'històries personals i de les seves conseqüències.
Fitxa
Un documental de: Montserrat Besses i Pere López
Direcció de fotografia: David Bou
Postproducció de vídeo: Joan Carles Calvera
Recerca fílmica: Montserrat Bailac
Producció: Roser Costa
Per una banda, espionatge, repressió, extremisme. Per l'altra, descoberta del pare, dolor, ràbia, impotència. Dues històries personals determinades de manera capital per noms de la nostra història col·lectiva: Lluís Companys, Josep Tarradellas, la Guerra Civil, les txeques de Barcelona, l'exili, la Segona Guerra Mundial... Una producció pròpia de TV3 dirigida per Montserrat Besses i Pere López.
Philippe Druillet, artista polifacètic francès que va revolucionar el món del còmic els anys 70, d'una energia devastadora, d'esquerres i sense pèls a la llengua, es disposa a conèixer el passat del seu pare, mort quan ell era petit. Li ha costat anys decidir-se a fer aquest pas. Ho fa, diu, perquè la gent que hi ha patit tingui dret a la informació que se li deu.
Tot arrenca amb el documental de TV3 "Lluís Companys, camins retrobats", emès a l'octubre del 2000. Durant la feina de recerca, en diferents documents, va aparèixer un nom: Victor Druillet. Un home amb un paper important, però alhora poc clar, en la repressió d'exiliats republicans a França. Calia saber-ne més coses, però no resultava senzill: els arxius francesos no donaven permís per consultar els seus dossiers.
El seu fill tampoc no facilitava l'accés a uns documents que parlaven del seu pare, però també de la detenció de Lluís Companys a França, de la relació del seu pare amb el policia Pedro Urraca --que va portar Companys a Espanya--, de les seves relacions estretes amb l'ambaixada espanyola a París, de la detenció de Josep Tarradellas durant l'exili...
De tot això, el seu fill no en sabia res. Philippe Druillet ha lliurat, durant anys, un combat amb ell mateix, un vol i dol que, amb el seu temperament excessiu, l'ha trasbalsat emocionalment.
Ha necessitat molt de temps per sentir-se disposat a "saber". Saber per quins camins concrets va transcórrer la vida agitada del seu pare. Només tenia una lleugera idea: havia estat militar, espia, policia, col·laboracionista amb el règim de Pétain. Però no en sabia res concret. Coneixia alguns dels escenaris: Síria, el Líban, Barcelona, París, Vichy... però n'ignorava uns altres.
"El meu nom és Druillet" transita per tots aquests llocs seguint l'evolució de Victor Druillet. Un recorregut vital i històric des de la Primera Guerra Mundial fins al franquisme. Un engranatge implacable que el seu fill Philippe descobreix a mesura que avança el documental. Arribat a un cert punt, la confrontació amb els documents que reflecteixen la història del seu pare se li fa insuportable. Philippe Druillet es va veure incapaç de continuar el rodatge del documental.
"El meu nom és Druillet" és un relat inèdit fruit de la recerca en nombrosos arxius, dels mateixos escrits de Victor Druillet i de les converses amb la seva família.
És també una reflexió sobre la recuperació d'una memòria històrica que fa de mal portar. Philippe Druillet no és l'únic fill de col·laboracionista, de feixista, que arrossega com pot el pes de la història paterna.
El documental recull les experiències de Juan Luis Urraca, fill del policia espanyol i col·laborador de la Gestapo que va ser la peça clau de la repressió dels republicans en territori francès, i de Michel Séonnet, autor del llibre "La marque du père", fill, també, de col·laboracionista del règim de Vichy. Tots parlen del pare, però també de la mare i del seu paper clau a l'hora de silenciar els fets viscuts.
Victor i Philippe Druillet entrellacen les seves veus i els seus sentiments. Unes vides oposades i, al seu torn, poc banals.
Dos caràcters ferms, dues personalitats singulars que lliuren algunes pàgines inèdites de la nostra història col·lectiva. Història feta també, al capdavall, de la suma d'històries personals i de les seves conseqüències.
Fitxa
Un documental de: Montserrat Besses i Pere López
Direcció de fotografia: David Bou
Postproducció de vídeo: Joan Carles Calvera
Recerca fílmica: Montserrat Bailac
Producció: Roser Costa
