"Una mà de contes" estrena cinc històries protagonitzades per nenes empoderades coincidint amb el Dia Internacional de la Nena
El programa del canal Super3 "Una mà de contes" ha produït cinc noves històries en què les nenes són les protagonistes. Són cinc capítols nous que, sota el títol genèric de "Nenes de conte", s'estrenaran aquest dilluns, 11 d'octubre, coincidint amb el Dia Internacional de la Nena, i en col·laboració amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Dilluns que ve, 11 d'octubre, és el Dia Internacional de la Nena, adoptat per les Nacions Unides l'any 2011 amb l'objectiu de reconèixer el drets de les nenes i els desafiaments a què s'han d'enfrontar arreu del món. Coincidint amb aquesta efemèride i en col·laboració amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, el programa del canal Super3 "Una mà de contes" estrena cinc noves històries protagonitzades per nenes empoderades.
Agrupades sota el títol genèric "Nenes de conte", aquestes cinc històries compten amb guió de Mireia Vidal i han estat il·lustrades per Olga Capdevila, premi Laus 2020 i professora de la Escola Massana, centre d'Art i Disseny.
Els cinc contes
La nena del riu (dilluns, 11 d'octubre, a les 18.00)
L'Inda era una nena que cada dia havia de travessar un riu per anar a l'escola. Li agradava molt aprendre, i sovint es mirava l'aigua del riu imaginant les muntanyes on havia estat o les ciutats per on passaria. Al riu també li agradava la companyia de la nena, però un dia la va sentir plorar. Els pares de l'Inda, que eren molt pobres, havien decidit casar-la amb un home ric. Però l'Inda no estava disposada a acceptar-ho, i en sentir el consell del riu, va decidir seguir el seu somni i marxar. (Basat en un conte de tradició popular Chinanteco, Oaxaca)
Pu Yi, la nena dels cabells llargs (dilluns, 11 d'octubre, a les 18.05)
Qui s'ha inventat els contes? Diuen que les primeres històries les explicaven les dones mentre cosien. Potser una era la de la Pu Yi, una noia xinesa que vivia amb la seva àvia i es passava el dia cosint. La vida era dura al seu poble des que una gran sequera els havia deixat sense aigua. La Pu Yi havia de caminar moltes hores per arribar a l'única font que abastia el seu poblat. Però un dia va descobrir una cascada vigilada per un drac. "Pots agafar aigua per a tu, però no pots dir a ningú on l'has trobat", li va dir el monstre. Però que difícil que era per a la Pu Yi veure com les seves amigues passaven set. Tant, que va decidir atrevir-se a enganyar el drac. (Basat en un conte Dong /Miao, Xina)
La nena i el toro (dimecres, 13 d'octubre, a les 18.00)
Tothom coneixia el toro que vivia dalt del turó. "No t'hi acostis que se't menjarà!", deia la gent. I a uns i a altres no els quedava més remei que viure al costat del turó que els havia tocat. En un dels costats hi vivia una nena que cada dia es mirava un nen de l'altra banda. Els dos es morien de ganes de jugar junts amb els jocs de l'altre, però quan intentaven passar a l'altre costat, recordaven el que la gent deia i no s'atrevien. Fins que un dia, la nena, tipa d'aquella situació, va gosar encarar-se al toro i preguntar una cosa que no entenia: "Per què no puc passar?", li va dir. I tot d'una va trobar la solució.
On és la meva capa? (dijous, 14 d'octubre, a les 18.00)
Tothom sap que els superherois sempre estan a punt per fer bé la seva feina, però el nostre protagonista va tan atrafegat que tot d'una va adonar-se que havia perdut la seva capa. "On deu ser?", es va preguntar. I incapaç de recordar-ho, no li va quedar més remei que desfer el camí per saber on l'havia deixat. Potser era a la botiga on havia anat a comprar el sopar? O dins la rentadora abans de fer la bugada? O amagada sota la pica quan havia rentat els plats? O a la porta de l'escola quan havia deixat els fills? Creieu que la trobarà?
Els colors de la Lia (divendres, 15 d'octubre, a les 18.00)
La Lia era una noia amb uns cabells molt especials. Els tenia de mil colors, i a la gent li agradava molt mirar-los. Allà on anava cridava l'atenció, i tothom volia ser a la vora de la Lia. Però va arribar l'estiu i feia tanta calor que la mare li va fer posar un barret. Ja ningú podia veure els seus cabells de colors i tot d'una, la Lia, va deixar de sentir-se important. Per sort, el seu germà petit creia que la Lia era la noia més important del món i a poc a poc li va fer veure totes les coses bones i especials que tenia.
