"Sense ficció" estrena "El Jueves, 46 anys tocant els nassos" i "Charlie Hebdo: es van trobar davant dels assassins"
Demà, a les 22.05, a "Sense ficció" i a la plataforma TV3alacarta, s'estrenarà "El Jueves, 46 anys tocant els nassos". El documental, una producció de TV3 produïda per Lemure, és un recorregut per la crítica mordaç, satírica i estripada del setmanari d'humor gràfic més longeu d'Espanya, dels seus dibuixants i dels seus principals personatges de còmic.
Tot seguit, a les 23.15, s'estrenarà "Charlie Hebdo: es van trobar davant dels assassins". El documental reconstrueix els tres dies de malson del gener del 2015, en què dos terroristes van matar, en total, 29 persones a París i a Dammartin-en-Goële, a 40 quilòmetres de la capital francesa.
"El Jueves, 46 anys tocant els nassos"
"España va de culo" va ser el titular de la primera edició de la revista El Jueves, el 27 de maig del 1977, en plena campanya per a les primeres eleccions de la democràcia. La va dibuixar José Luis Martín: "És un honor i és la meva vida. He viscut sempre amb aquesta portada. Va ser l'inici d'una bonica història. En aquella època les revistes eren molt militants de la democràcia i nosaltres hi entrem (al mercat) amb un toc més anarco, de fer broma de tots els polítics. Som els primers a fer broma de l'esquerra."
La història d'El Jueves està profundament marcada per l'atemptat contra la seu de la revista El Papus, el setembre del 77. "Quan l'extrema dreta fa aquest atemptat contra El Papus, que és la revista satírica amb més influència, la més gamberra contra tots els estaments del franquisme, volia dir: Escolteu, qui es passi de la ratlla passarà per la pedra", explica Martín. Arran de l'atemptat, dibuixants d'El Papus passen a formar part d'El Jueves: Óscar Nebreda, Gin, Ventura i Nieto... i, més endavant, Perich, Forges, Tom, Fer, Cesc, Kap o Ivà Maribel Soria.
"Aquest humor no es podia fer en cap altre país, no es podia fer a Suïssa, per exemple. En canvi, aquí, que si el catxondeig, la Pantoja, els mossens, els militars, aquell altre ficant la mà a la caixa, la banca, el merder, el cristo... No m'invento res!", afegeix el dibuixant.
Maki Navaja, la Mamen, Martínez el Facha, Quico el Progre, Històries de la puta mili, Jordi Culé... no només són referents de generacions senceres, sinó que expliquen el context polític i social de la història recent d'Espanya. Són personatges universals entestats a eixamplar els límits, raquítics, de la llibertat d'expressió durant la Transició, que reflecteixen, amb acidesa i tendresa alhora, el passat i el present del país: la Mamen i la llibertat sexual i el feminisme; Maki Navaja i la delinqüència tantes vegades atribuïda a la immigració; Martínez el Facha i la ultradreta d'ahir i d'avui...
El documental "El Jueves: 46 anys tocant els nassos" és un viatge en el temps per recordar els inicis de la revista que ha sobreviscut 46 anys tocant els nassos al poder de totes les formes possibles. Un recorregut per la història de Catalunya i Espanya passada pel sedàs de la sàtira, la crítica i el sarcasme.
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Jordi Sanromà
Realització i producció executiva Lemure: Jordi Homs
Direcció executiva TVC: Montserrat Armengou Martín
Producció executiva TVC: Sílvia Pairó Vila
Realització TVC: Ricard Belis Garcia
Edició de continguts TVC: Josep Rovira Cuadrench
Producció delegada TVC: Joan Pavon Gelices
Direcció de fotografia: Simó Andreu
Muntatge: Damià Dip Buil
Direcció de producció: Anna Cervera
Lingüista: Diana Argelich
Grafisme: ONIDEA
"El Jueves, 46 anys tocant els nassos" és una producció de Televisió de Catalunya produïda per Lemure SL.
"Charlie Hebdo: es van trobar davant dels assassins"
"Quan vam obrir la porta, en va sortir immediatament un núvol de fum. Vam veure un primer cos a terra i, després, un segon, i molt ràpidament, d'un cop d'ull, vaig veure molta gent estesa a terra a la redacció de Charlie." Són paraules de Laurent Richard, periodista que treballava molt a la vora del setmanari Charlie Hebdo i el matí del 7 de gener va ser un dels primers a entrar a l'edifici per assistir les víctimes.
Com Caroline Fourest: "Comences a mirar les cares dels que hi són i dels que no hi són. Penses: potser avui no ha vingut a treballar. I llavors arriba en Patrick, que en té la llista. I comença a donar-nos els noms. I cada nom que pronuncia és com una punyalada."
El gener del 2015 quedarà gravat durant molt de temps a la memòria dels francesos i del món sencer. Primer, l'atac contra el setmanari satíric Charlie Hebdo, a París. Dos dies després, els mateixos terroristes van matar disset persones en una impremta a 40 quilòmetres de la capital francesa. I, mesos més tard, els atemptats del Bataclan i dels bars i terrasses de la capital francesa.
"Charlie Hebdo: es van trobar davant dels assassins" reprodueix els testimonis, entre d'altres, de Benoit Soles, actor que assajava en un teatre proper a la redacció de Charlie Hebdo; Laurent Richard, periodista i veí de la seu de la revista; Erik Angiboust, empresari i també veí; els metges d'emergències Patrick Pelloux i Gérald Kierzek, uns dels primers a socórrer les víctimes, i Bernard Petit, director de la policia judicial de París.
Fitxa tècnica
Guió i realització: Audrey Avram
Producció executiva: Julie Travert
Direcció de producció: Olivia Chaigneau
Direcció de fotografia: Albin Brassart
Muntatge: Adrien Dominique-Dreyfuss, Gabriel Kaluszynski, Elia Stein
Grafismes: Guillaume Colas
Etalonatge: Elia Stein
Narrador: Gaël Leiblang
"Charlie Hebdo: es van trobar davant dels assassins" és una producció de Eléphant Doc amb el suport del Centre national du cinéma et de l'image animée i la participació de Kwanza.
#ElJuevesTV3 #CharlieHebdoTV3
