La injecció multimilionària de sis bancs centrals dóna un respir als mercats
Enmig d'una setmana amb molts ensurts, les borses i entitats financeres aquest dijous han tingut un respir amb la injecció de liquiditat de sis dels principals bancs centrals del món, i les caigudes han estat menors que els altres dies. Després de mantenir-se durant la jornada en positiu, al final de la sessió les borses europees han perdut els guanys i han tancat planes o amb lleugeres pèrdues. És el cas de la borsa espanyola, que després d'una sessió amb números verds ha tancat pujant només un 0,01. S'ha quedat en els 10.660 punts. Wall Street, en una sessió molt volàtil, ha acabat guanyant un 3,87%, i ha tancat a poc més dels 11.000 punts.
Des de principis d'aquesta setmana, diversos bancs centrals han anat injectant diners als mercats amb la intenció de respondre a la demanda dels bancs i tornar la confiança als inversors. Aquest dijous, però, sis bancs centrals s'han posat d'acord per fer-ho de manera coordinada. La Reserva Federal dels Estats Units, el Banc Central Europeu i els bancs centrals d'Anglaterra, el Japó, el Canadà i Suïssa, aportaran al sistema prop de 360.000 milions de dòlars extres, uns 250.000 milions d'euros. El pla inclou, a més, una operació d'intercanvi entre el Banc del Japó i la Reserva Federal nord-americana per 60.000 milions de dòlars que vol proporcionar fons en dòlars als participants del mercat del Japó.
La finalitat d'aquest pla coordinat és "fer front a les elevades pressions en els mercats de subministrament de dòlars a curt termini" i "millorar les condicions de liquiditat dels mercats financers globals". Els bancs centrals han assegurat que continuaran treballant conjuntament per fer front a l'actual situació.
Wall Street es revifa
Davant d'aquesta important decisió, les borses europees han reaccionat lleugerament a l'alça a mitja tarda, però al final han tancat lleugerament a la baixa. L'Ibex-35 del mercat espanyol ha perdut un 0,28% fins als 10.631 punts, un nou mínim anual. Londres ha perdut un 0,7%, Frankfurt ha tancat amb un 0,0%, i París ha baixat un 1,1%. Wall Street, però, ha tancat amb una pujada del 3,87%, la més important de l'any.
El sistema financer, principalment el dels Estats Units, passa una profunda crisi arran de les operacions de risc dels bancs d'inversió i hipotecaris. Unes operacions que han afectat els comptes de les entitats i han provocat un problema de liquiditat al sector. A més, les entitats bancàries no poden o no volen deixar-se diners entre elles perquè hi ha desconfiança.
Tot plegat es tradueix en casos, als Estats Units, com la fallida del quart banc d'inversions nord-americà, el Lehman Brothers, els problemes del Merril Lynch o el rescat públic de la primera asseguradora mundial AIG. A la Gran Bretanya, el primer banc hipotecari, el Halifax Banc of Scotland, l'han hagut de comprar a causa dels problemes financers que tenia. Ho ha fet el Lloyds TSB, el cinquè banc del Regne Unit, per 15.000 milions d'euros.
A Moscou, la capital russa, els principals indicadors borsaris continuen sense operar després que aquest dimecres a mig matí se'n va suspendre la cotització perquè queien en picat. Segons ha anunciat el ministre de Finances rus, l'activitat borsària es reprendrà divendres.
La fiscalia de Nova York investiga
La fiscalia de Nova York ha anunciat que investiga les vendes al descobert realitzades recentment a Wall Street, per saber si s'han fet pràctiques il·legals tendents a reduir el valor d'algunes de les empreses que s'han esfondrat recentment a la borsa. Les operacions al descobert permeten a un agent de borsa vendre un actiu prestat que després ha de ser reemborsat, per la qual cosa a l'intermediari li interessa que el valor caigui.
