Camps nega conèixer els caps de la "trama Gürtel", Francisco Correa i Pablo Crespo
L'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps s'ha declarat "absolutament innocent" de les acusacions de rebre vestits de mans dels responsables del "cas Gürtel" de corrupció. L'antic número 2 del PP al País Valencià, Ricardo Costa, també s'ha declarat innocent i tots dos han rebutjat l'acord de conformitat. Camps, que ha dit que mai va conèixer Francisco Correa ni Pablo Crespo, s'ha negat a respondre les preguntes de l'acusació particular exercida pel Partit Socialista del País Valencià.
RedaccióActualitzat
A les 9 del matí ha començat, finalment, la segona jornada del judici, i la primera en què Camps i Costa han estat interrogats per la trama valenciana del "cas Gürtel". La sessió ha acabat passades les vuit del vespre. Tot just començar, el jutge Juan Climent els ha denegat la petició de poder seure amb els seus advocats per evitar la fotografia de tots dos al banc dels acusats. Els dos exdirigents populars s'han declarat innocents i han rebutjat l'acord de conformitat, que implicaria assumir que són culpables.
Després de la lectura de les qualificacions provisionals dels fets, Camps ha respost al magistrat president del jurat: "Sóc absolutament innocent." Durant la seva declaració, l'expresident valencià, acusat d'acceptar quatre americanes, cinc parells de sabates i quatre corbates valorats en 14.021 euros, ha assegurat que mai va rebre cap regal i que, si va adquirir alguna peça, la va pagar i sempre en metàl·lic per evitar suspicàcies, arran del càrrec que ocupava en aquell moment.
Segons ha dit en el judici, és "impossible" que encarregués un vestit al novembre del 2005, una època en què comprava aquestes peces en uns grans magatzems on té una fitxa de client que acredita, segons Camps, la seva "conducta de compra".
En aquest sentit, ha assegurat que no va visitar Milano fins a la primavera del 2006 i que els vestits que suposadament hi va adquirir van ser retornats al mes de setembre.
Camps, com ja va relatar davant el magistrat José Flors el 20 de maig del 2010, ha afirmat que no va ser ell qui va tornar els vestits, sinó el xofer del seu cotxe oficial i la seva escorta. Ha reconegut que va entrar a la botiga Milano de Madrid perquè els vestits eren la meitat de cars que els d'El Corte Inglés, on solia confeccionar-se'ls, "perquè un té el sou que té i s'intenta ajustar".
L'expresident de la Generalitat ha dit que mai demana els tiquets o factures de compra, ni tan sols davant de la possibilitat que hagi de fer una devolució posterior de l'adquisició. "No he demanat mai tiquet de res, ni quan he agafat taxis ni quan vaig a dinar a restaurants amb amics", ha contestat a les preguntes del fiscal, a qui també ha assegurat que tampoc paga amb targetes de crèdit. En la seva declaració ha explicat que no demana les factures "per dues raons fonamentals": perquè aquesta petició respon a una voluntat de "desgravació de tipus fiscal" o perquè una persona "cobri dietes".
Davant l'acusació, Costa ha sentenciat: "No em conformaré." L'exsecretari general del PPPV, acusat de rebre quatre americanes, cinc parells de sabates i quatre corbates, valorats en 7.325 euros, ha declarat en el seu escrit que mai va comprar cap peça de roba i ha destacat que els fets que se li imputen haurien tingut lloc en una època en què no exercia cap càrrec públic.
"Garrepet" extremadament afectuós i auster
L'advocat de Francisco Camps, Javier Boix, ha qualificat reiteradament l'acusació per suborn contra l'expresident valencià d'"absurda". Segons ha dit, si ell anomenava "amiguet" "el Bigotes" durant les converses telefòniques que se li van gravar és perquè "ell és així", ha justificat, abans d'explicar que és una persona "de gran austeritat" per la qual cosa és "absurd" -i ha usat aquesta paraula dotzenes de vegades- pensar que és veritat "tot el que se li intenta atribuir".
"Fins i tot l'han arribat a anomenar 'garrepet'", ha dit Boix, "i algú que no paga no va de garrepa per la vida ni pregunta preus", com ell sempre ha fet, ha conclòs.
Es tracta de la segona jornada de la vista oral, l'endemà que la tria de membres del jurat popular, que es va allargar durant tot el dia, va monopolitzar la primera sessió del judici contra l'expresident de la Generalitat Valenciana i el que va ser el número dos del Partit Popular a València.
La vista oral havia de començar després de la constitució del jurat popular, nou membres elegits per sorteig més dos suplents. És un procés que sol durar unes tres hores, però que en aquest cas es va allargar de forma maratoniana, més de 9 hores més 2 de pausa per dinar. No era una tasca fàcil perquè calia garantir que els membres del jurat siguin al màxim d'equànimes possible i Camps, en la seva condició de personatge públic, aixeca fortes simpaties i també potents detraccions. La cura en l'elecció s'explica perquè el veredicte acusatori necessita 7 vots a favor i només 2 en contra.
A les 9 del vespre ja es va anunciar que Camps i Costa no declararien fins dimarts, de manera que el procés judicial ja portarà un dia de retard respecte al que estava previst. Passades les 10, quedava constituït el tribunal popular.
Les imputacions de Camps
Amb aquest procés, continua "l'estoneta llarga" per a la qual el mateix expresident de la Generalitat Valenciana deia estar preparat en la sessió de control del 12 de març del 2009.
El cas conegut com a "trama Gürtel" va començar amb la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón al febrer del 2009. Aquesta recerca tenia l'objectiu de destapar una presumpta xarxa de corrupció vinculada a la direcció del Partit Popular en l'època de José María Aznar. L'entramat, vinculat a alts càrrecs de diverses comunitats governades pel PP, estaria encapçalada per l'empresari Francisco Correa i dos homes més de la seva confiança; en els seus negocis haurien fet servir diners públics. Per aconseguir-ne beneficis, l'empresari hauria fet, de manera freqüent o gairebé sistemàtica, regals i suborns a funcionaris i també a autoritats públiques.
Després de la lectura de les qualificacions provisionals dels fets, Camps ha respost al magistrat president del jurat: "Sóc absolutament innocent." Durant la seva declaració, l'expresident valencià, acusat d'acceptar quatre americanes, cinc parells de sabates i quatre corbates valorats en 14.021 euros, ha assegurat que mai va rebre cap regal i que, si va adquirir alguna peça, la va pagar i sempre en metàl·lic per evitar suspicàcies, arran del càrrec que ocupava en aquell moment.
Segons ha dit en el judici, és "impossible" que encarregués un vestit al novembre del 2005, una època en què comprava aquestes peces en uns grans magatzems on té una fitxa de client que acredita, segons Camps, la seva "conducta de compra".
En aquest sentit, ha assegurat que no va visitar Milano fins a la primavera del 2006 i que els vestits que suposadament hi va adquirir van ser retornats al mes de setembre.
Camps, com ja va relatar davant el magistrat José Flors el 20 de maig del 2010, ha afirmat que no va ser ell qui va tornar els vestits, sinó el xofer del seu cotxe oficial i la seva escorta. Ha reconegut que va entrar a la botiga Milano de Madrid perquè els vestits eren la meitat de cars que els d'El Corte Inglés, on solia confeccionar-se'ls, "perquè un té el sou que té i s'intenta ajustar".
L'expresident de la Generalitat ha dit que mai demana els tiquets o factures de compra, ni tan sols davant de la possibilitat que hagi de fer una devolució posterior de l'adquisició. "No he demanat mai tiquet de res, ni quan he agafat taxis ni quan vaig a dinar a restaurants amb amics", ha contestat a les preguntes del fiscal, a qui també ha assegurat que tampoc paga amb targetes de crèdit. En la seva declaració ha explicat que no demana les factures "per dues raons fonamentals": perquè aquesta petició respon a una voluntat de "desgravació de tipus fiscal" o perquè una persona "cobri dietes".
Davant l'acusació, Costa ha sentenciat: "No em conformaré." L'exsecretari general del PPPV, acusat de rebre quatre americanes, cinc parells de sabates i quatre corbates, valorats en 7.325 euros, ha declarat en el seu escrit que mai va comprar cap peça de roba i ha destacat que els fets que se li imputen haurien tingut lloc en una època en què no exercia cap càrrec públic.
"Garrepet" extremadament afectuós i auster
L'advocat de Francisco Camps, Javier Boix, ha qualificat reiteradament l'acusació per suborn contra l'expresident valencià d'"absurda". Segons ha dit, si ell anomenava "amiguet" "el Bigotes" durant les converses telefòniques que se li van gravar és perquè "ell és així", ha justificat, abans d'explicar que és una persona "de gran austeritat" per la qual cosa és "absurd" -i ha usat aquesta paraula dotzenes de vegades- pensar que és veritat "tot el que se li intenta atribuir".
"Fins i tot l'han arribat a anomenar 'garrepet'", ha dit Boix, "i algú que no paga no va de garrepa per la vida ni pregunta preus", com ell sempre ha fet, ha conclòs.
Es tracta de la segona jornada de la vista oral, l'endemà que la tria de membres del jurat popular, que es va allargar durant tot el dia, va monopolitzar la primera sessió del judici contra l'expresident de la Generalitat Valenciana i el que va ser el número dos del Partit Popular a València.
La vista oral havia de començar després de la constitució del jurat popular, nou membres elegits per sorteig més dos suplents. És un procés que sol durar unes tres hores, però que en aquest cas es va allargar de forma maratoniana, més de 9 hores més 2 de pausa per dinar. No era una tasca fàcil perquè calia garantir que els membres del jurat siguin al màxim d'equànimes possible i Camps, en la seva condició de personatge públic, aixeca fortes simpaties i també potents detraccions. La cura en l'elecció s'explica perquè el veredicte acusatori necessita 7 vots a favor i només 2 en contra.
A les 9 del vespre ja es va anunciar que Camps i Costa no declararien fins dimarts, de manera que el procés judicial ja portarà un dia de retard respecte al que estava previst. Passades les 10, quedava constituït el tribunal popular.
Les imputacions de Camps
Amb aquest procés, continua "l'estoneta llarga" per a la qual el mateix expresident de la Generalitat Valenciana deia estar preparat en la sessió de control del 12 de març del 2009.
El cas conegut com a "trama Gürtel" va començar amb la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón al febrer del 2009. Aquesta recerca tenia l'objectiu de destapar una presumpta xarxa de corrupció vinculada a la direcció del Partit Popular en l'època de José María Aznar. L'entramat, vinculat a alts càrrecs de diverses comunitats governades pel PP, estaria encapçalada per l'empresari Francisco Correa i dos homes més de la seva confiança; en els seus negocis haurien fet servir diners públics. Per aconseguir-ne beneficis, l'empresari hauria fet, de manera freqüent o gairebé sistemàtica, regals i suborns a funcionaris i també a autoritats públiques.
