El Barça utilitza menys jugadors que els rivals i reparteix pitjor els minuts

Ha estat un denominador comú en molts partits del Barça des de la represa, sobretot a fora: la dificultat per gestionar un avantatge, independentment del resultat final. A Mallorca, Vidal va avançar el seu equip al primer minut, però Take Kubo va poder rematar fins a tres vegades a porteria per empatar, abans que el Barça golegés (0-4). A Vigo, el Barça es va deixar igualar, en dues ocasions, un avantatge establert per Luis Suárez. Situació idèntica a la que hi va haver al Camp Nou contra l'Atlètic de Madrid, partit en què els de Setién van concedir dos penals. A Vila-real, tot i la golejada (1-4), els de Calleja van marcar el gol del momentani empat en la primera contra de què van disposar.

I a Valladolid va arribar la síntesi dels maldecaps del Barça. Vidal va marcar el 0 a 1 i el Barça va tenir ocasions de sobres per tenir un partit tranquil. Però va acabar donant una imatge desesperada. Una vegada més, Ter Stegen va apuntalar l'equip. I els canvis van ser eloqüents: fora Lenglet, amonestat, i entra Araújo per guanyar centímetres. Fora Riqui Puig i entra Rakitic. Fora Busquets i entra Júnior Firpo per doblar laterals a l'esquerre, és a dir, Jordi Alba va acabar fent d'extrem.

L'argument principal, per Setién, no és futbolístic: és el cansament.

"Hi ha uns quants jugadors als quals se'ns nota que no estan frescos, poden córrer però no amb el punt d'intensitat necessari. Portem molts partits, molt desgast i hi ha molts jugadors que han jugat molts minuts. I quan estàs cansat, perds més pilotes i et costa més prendre bones decisions. No és una qüestió futbolística." (Quique Setién, després del Valladolid- Barça)

I els números avalen el cantàbric, però al mateix temps, l'assenyalen. El Barça ha jugat nou partits en vint-i-nou dies, en què ha utilitzat 20 futbolistes. El Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid, en el mateix període, n'han utilitzat dos més, 22, i han sumat tants o més punts que els de Setién.

Però no només és la quantitat, sinó també la qualitat. Al Barça hi ha dos jugadors que ho han jugat tot des de l'aturada, Ter Stegen i Messi; i sis més que han participat en tots els partits: Semedo, Piqué, Rakitic, Suárez, Griezmann i Vidal. Al Madrid, en canvi, només Courtois ha disputat tots els minuts, i quatre jugadors més no han descansat cap partit: Kroos, Benzema, Valverde i Vinícius. I a l'Atlètic, un sol que ho ha jugat tot, Oblak, i tres que no han descansat, Morata, Correa i Marcos Llorente. Conclusió: lesions i sancions al marge, els dos grans rivals del Barça a la Lliga han fet servir més i millor els seus recursos.

De cara a la Champions, el Barça tindrà gairebé tres setmanes per preparar-se: el Nàpols, en canvi, jugarà al Camp Nou només sis dies després del seu últim partit de Lliga. Si el Barça passa, però, es pot trobar un Bayern que va acabar la Lliga el 27 de juny... i que se la va endur guanyant dinou dels últims vint partits. Un repte titànic per a un equip cansat.