El Barça juga sense ànima a San Mamés i es deixa dos punts més (0-0)

Optar a un triplet obliga a disposar d'un ventall de recursos ampli i a gestionar-lo amb encert, no només per administrar el descans dels futbolistes sinó per poder capejar situacions d'emergència. Per més que, en els últims deu anys, el Barça ha guanyat a San Mamés el doble de vegades que no pas hi ha perdut, l'imponent recinte de l'Athletic és un terreny exigent com per viatjar-hi sense lateral esquerre, un cop Valverde ha considerat innecessari l'ús del fràgil Miranda tot i haver-lo convocat. Sancionat Alba, el Txingurri ha recorregut de nou al pedaç de Semedo com a lateral esquerre. I davant un Athletic sempre impetuós, Valverde ha interpretat que el d'avui era partit per respondre amb el braó d'Arturo Vidal i no amb el control d'Aleñà. Al primer temps i en el tram final de partit, els biscaïns han gaudit de prou opcions com per invalidar les tries del tècnic blaugrana, però Ter Stegen s'ha alçat per protegir un empat (0-0), segon consecutiu d'un Barça sense profunditat i amb pocs recursos al marge de Messi. No seria rar que, a Bilbao, es considerés la igualada com a injusta.

Els lleons presentaven una alineació aparentment mansa, amb dos laterals al costat esquerre (Balenziaga i Yuri Berchiche) i Raúl García com a mitja punta. I malgrat enfrontar-se amb el flanc més ofensiu dels bascos, amb De Marcos i Susaeta, el portuguès i Sergi Roberto s'han vist exonerats de frenar Iñaki Williams, a qui el tècnic Gaizka Garitano situa com a punta. Però l'Athletic s'ha presentat al camp ferm, voraç en la pressió, capaç de recloure el rival al seu camp durant els primers quatre minuts de matx. Messi, titular tot i no estar en plenitud física, es deixava caure a les zones de creació en un moviment simptomàtic, que exposava les dificultats del Barça en la construcció. Justament una pèrdua en zona sensible de Vidal, quan el seu equip intentava contemporitzar per diluir l'empenta local, ha comportat la primera acció de perill blanc-i-vermella, un xut creuat de Yuri que ha passat a un pam del pal esquerre de Ter Stegen (11'). I el porter alemany ha hagut d'emprendre una volada antològica per desviar una rosca de Susaeta, amb la cama esquerra, destinada a la creueta (17').

Els davanters del Barça es veien condicionats per la dèbil connexió amb el mig del camp, i només l'indestructible enllaç entre Messi i Luis Suárez inquietava puntualment Herrerín. En canvi, un Athletic en marxa curta castigava el seu rival cada cop que trepitjava l'àrea, capaç de generar perill fins i tot en rematades inversemblants, com una xilena de Raúl García (23') neutralitzada per Ter Stegen. L'acció més clara dels visitants en la primera mitja hora, una vaselina al travesser de Messi (27') recollint un mal rebuig d'Herrerín, estava invalidada per un inexistent fora de joc previ. L'argentí, delmat i tot, s'erigia en l'única línia de vida ofensiva del seu equip, i va mirar de sorprendre el meta biscaí fent-li botar l'esfèrica al davant en un xut llunyà (36'). Res, però, que acolorís una de les primeres parts més grises del Barça aquesta temporada, mentre l'Athletic, després d'una verinosa mitja volta de Raúl García desviada providencialment per Sergi Roberto (40'), marxava al descans amb la sensació d'haver estat clement amb un líder descolorit com l'elàstica groc baieta que avui ha tornat a lluir.

Valverde no ha canviat peces a la mitja part però sí l'equip sí que ha variat l'aspecte: més veloç en la circulació i més efectiu en la pressió. Les oportunitats es resistien del costat català però no es produïen del costat basc amb la freqüència del primer temps. S'escalfava Aleñá mentre Garitano era més diligent, però amb una substitució de lectura defensiva: Mikel San José en el lloc de Beñat. El navarrès, en la culminació d'un contraatac, ha connectat un batzac que ha aixecat espurnes al pal dret de Ter Stegen (64'): una acció a repèl del control de l'esfèrica que el Barça havia aconseguit recuperar. Si hi havia pèrdua, l'Athletic, progressivament més tancat, optava per la verticalitat, intentant organitzar contraatacs o mitjançant enviaments llargs que impulsessin les curses d'Iñaki Williams. A mesura que avançava el cronòmetre, però, era fàcil deduir que els blanc-i-vermells havien aprofitat el replegament per carregar bateries. I així, una assistència de Muniain, incorporat a la represa, ha deixat Iñaki Williams en una posició franca davant de Ter Stegen: l'alemany, però, ha reaccionat ràpidament amb una mà prodigiosa (82'). Els visitants, tot i les incorporacions d'Aleñá i Dembélé, continuaven inoperants.

I així, mercès a les amenaces de Williams, el Barça ha alimentat la sensació de donar per bo el primer empat a zero de la temporada. L'equip s'ha tornat a encomanar a Messi, però el de Rosario ha marxat de San Mamés sense marcar per primer cop en tres temporades. Tot plegat, en un tram clau de la temporada, convida a preguntar-se què pot ocórrer a Lió i al Bernabéu amb un partit com el de San Mamés.