Club de futbol Reus Deportiu, cronologia d'un desastre

El Reus Deportiu ha passat del cel a l'infern en només tres anys. De jugar a Segona Divisió A, a no poder fer-ho ni a Tercera. Un Dragon Kahn esportiu i emocional que els aficionats roig-i-negres han viscut, i sobretot patit, de la mà de Joan Oliver.

L'exdirector general del Barça va arribar al Reus a mitjans del 2013 amb l'objectiu de professionalitzar el club. I ho va aconseguir el 2016, amb l'ascens de l'equip a segona A.

El club es va assegurar una entrada de diners amb els drets televisius. Uns diners que havien de servir per mantenir l'equip al futbol professional i consolidar el projecte esportiu. Durant dos anys, es va aconseguir la permanència, però la temporada passada tot va començar a torçar-se: la Lliga va detectar un dèficit al club de, com a mínim, 5 milions d'euros. L'hermetisme de Joan Oliver amb la comptabilitat del club va situar el Reus a les portes de l'abisme.

Amb els comptes bloquejats, el club no podia pagar les nòmines. Els jugadors, sense cobrar, van anar abandonant el club. Amb només 12 jugadors, el Reus va aconseguir la seva última victòria a segona A. Era el dia de reis d'aquest any... A partir d'aquí, els socis reusencs només van rebre carbó. El Club va ser expulsat de la Segona Divisió i Oliver es va vendre el club a un fons d'inversió nord-americà.

El seguidors reusencs van posar totes les seves esperances en aquest home, Clifton Onolfo: es compromet a pagar els deutes i tornar el Reus a l'elit del futbol. Però els diners no arriben i la situació del club continua degenerant. La Federació Espanyola envia el Reus directament a Tercera Divisió. Però l'equip segueix sense poder competir. Onolfo assisteix als partits, però no té jugadors.

Aquesta és la imatge que marcarà el centenari del club. Cent anys d'història compartida amb altres esports d'èxit a la ciutat, com l'hoquei patins. Cent anys d'alegries i decepcions que amenaça amb un final tràgic: la desaparició de Club de Futbol Reus.