Flors grogues en primer pla i amb icebergs al fons
Flors amb icebergs al fons, en un fiord vora Narsaq, al sud de Groenlàndia (Reuters/Bob Strong)

Groenlàndia no autoritzarà més prospeccions per buscar petroli o gas

El govern autònom de l'illa afirma que pren aquesta decisió "per l'impacte en el clima i en el medi ambient"

Xavier DuranActualitzat

El govern de Groenlàndia no autoritzarà més prospeccions per buscar petroli o gas en el seu territori. Així ho va comunicar dijous el Naalakkersuisut, el govern d'aquesta illa autònoma, que pertany a Dinamarca.

En el seu comunicat, el govern groenlandès reconeix que, segons un estudi recent del Servei Geològic de Dinamarca i Groenlàndia, a la costa occidental d'aquesta illa, hi pot haver petroli per un valor total de 18.000 milions de corones daneses –uns 2.300 milions d'euros. I que també hi pot haver reserves importants a la costa est.

Tot i així, "el govern de Groenlàndia creu que el preu de extracció del petroli és massa alt".

La decisió, assenyala, es basa en càlculs econòmics, però afegeix que "les consideracions sobre l'impacte en el clima i en el medi ambient també hi juguen un paper central".

Per això, el Naalakkersuisut ha decidit no atorgar noves llicències per buscar petroli o gas. La decisió s'ha pres "en benefici de la nostra natura, en benefici de les nostres pesqueres, en benefici de la indústria turística i per centrar els nostres negocis en possibilitats sostenibles".


Exploracions des dels anys 70

Groenlàndia, que basa la major de la seva producció en l'energia hidroelèctrica, consumeix uns 4.000 barrils diaris de petroli. Des dels anys 70 hi han fet prospeccions Shell, Chevron, ExxonMobil i Eni, però amb poc èxit. Això ha obligat a importar tot el petroli consumit.

El punt més alt de prospeccions es va produir entre el 2002 i el 2014, quan hi havia més de vint llicències. Ara en queden actives només quatre: tres en terra ferma, a la costa est, i una en el mar, al sud-oest de l'illa. Expiren el 2027 i 2028 i el govern no intentarà accelerar el final de les concessions.

La ministra d'Habitatge, Infraestructures, Recursos Minerals i Igualtat de Gènere, Naaja H. Nathanielsen, ha declarat que com a societat han de plantejar-se per què volen explotar un recurs: "Està basada la decisió en una percepció actualitzada i en la creença que és la cosa correcta a fer? O simplement és per seguir fent les coses com sempre?":

"La posició del govern de Groenlàndia és que el nostre país està millor centrant-se en el desenvolupament sostenible, com ara amb el potencial de les energies renovables."

L'economia de Groenlàndia té una gran dependència de la indústria pesquera i la decisió té a veure amb el fet de mantenir una bona imatge, com ha declarat el ministre de Pesca i Caça, Aqqaluaq B. Egede:

"La decisió posa èmfasi en el fet que Groenlàndia gestiona els seus recursos naturals de forma sostenible."

Dipòsits de combustible a la costa, amb un vaixell en primer pla
Dipòsits de combustible a la costa de Qaqortoq, al sud de Groenlàndia (Ted McGrath/Flickr)

Pel què fa a l'aspecte estrictament econòmic, el Ministre de Negocis, Comerç, Afers Exteriors i Clima, Pele Broberg, ha afirmat que les inversions internacionals s'han desplaçat, els darrers anys, del petroli i el gas a les energies renovables i que per això és natural que posem l'èmfasi en negocis sobre oportunitat de futur i no en solucions del passat":

"La decisió d'aturar les exploracions petrolieres és també la història d'una població que posa en primer lloc el medi ambient".

La decisió va entrar en vigor el 24 de juny, si bé el govern no la va anunciar fins la setmana passada. Es tracta d'una decisió que està d'acord amb els plantejaments del principal partit del govern, els ecologistes de l'Inuir Ataqatigiit, que van guanyar les eleccions del passat mes d'abril. El comunicat recorda que el govern també s'oposa a l'explotació de mines d'urani.

El debat sobre els recursos

Groelàndia pot tenir una immensa riquesa de recursos sota el gel que cobreix el 80% d'aquesta illa de més de dos milions de quilòmetres quadrats, però només 57.000 habitants.

Tant aquesta riquesa com la seva situació estratègica l'han fet tan cobejada que, l'agost del 2019, l‘aleshores president dels Estats Units, Donald Trump, va preguntar si la podia comprar al Regne de Dinamarca. La pregunta va ser acollida amb humor i burles pels dirigents danesos.

De fet, en el futur, Groenlàndia podria deixar de pertànyer a Dinamarca, però no perquè ningú comprés l'illa, sinó perquè decidís convertir-se en un estat independent.

A les darreres eleccions, l'Inuit Ataqatigiit va aconseguir el 37% dels vots i 12 dels 31 escons del Parlament i en segon lloc van quedar els socialdemòcrates del Siumut, també independentista, amb el 30% dels vots i 10 escons.

El debat sobre la independència té precisament com un dels elements principals l'explotació dels recursos miners i, sobretot, de les terres rares. Per alguns, seria una font ràpida d'ingressos i, per d'altres, significaria sacrificar el patrimoni natural al benefici econòmic immediat i cal considerar altres alternatives.

ARXIVAT A:
EnergiaCrisi climàticaMedi ambient
Anar al contingut