Cançó de la setmana d'iCat: "Mori l'odi", de Pau Vallvé
De "La vida és ara", el nou i especial disc de Pau Vallvé del 2020, podríem triar qualsevol cançó per llegir-la, escoltar-la i apropiar-nos-la, perquè parla de les coses que importen: l'amor, el passat, la felicitat, la vida i la mort, l'aprenentatge i la reconciliació. És un disc nou, perquè va néixer d'un exigent exercici d'higiene musical i personal, autorevisió i autocrítica; i és especial perquè el va fer a soles, durant el confinament, i es va entestar a desfer el camí que, 20 anys i 16 discos després, l'identifiquen com el músic a voltes fosc, a voltes críptic, que coneixem. Després d'aquest esforç de desfer-se de les mil i una capes de la ceba, "La vida és ara" és un temperat, lluminós i emotiu diari de tres mesos, com diu ell, "al racó de pensar". I "Mori l'odi" és la carta dels desitjos, el ritual d'omplir d'altres coses les petites i persistents capsetes que omplen el món i que són plenes d'odi. Imagina't tot el que hi podríem posar a dintre.
