Quin és el risc de brot de cada regió sanitària?

Dilluns, si el govern espanyol ho autoritza, les regions sanitàries de Girona i la Catalunya Central passaran a la fase 2 de la desescalada, però no la de Lleida, que fins ara havia seguit el mateix calendari i a partir d'ara queda una mica enrere, com ja li passava a Barcelona i l'àrea metropolitana.

El motiu és la detecció del que es podria considerar com a primer brot de la desescalada, centrat, sobretot, en diversos contagis entre treballadors d'empreses agroalimentàries, algunes residències i una festa d'aniversari amb 20 assistents celebrada a les comarques lleidatanes. Però, com es calcula quin és el risc de rebrot?
 

Incidència i transmissibilitat, la clau

Com passa a les eleccions, no té el mateix valor per avaluar el risc un contagi a les comarques amb menys densitat de població que un contagi en aquelles en què viu un nombre superior de persones. A més, cal saber fins a quin punt s'està produint una transmissió exponencial del coronavirus o si, un cop detectats, els casos estan aïllats.

Quan el Departament de Salut va anunciar com avaluaria quines regions sanitàries passaven d'una fase de la desescalada a una altra, va explicar quines serien les variables que faria servir per determinar el risc de rebrot. D'una banda, va explicar que tindria present l'anomenada taxa Rho o taxa de reproducció, és a dir, la mitjana de persones que s'infecten d'un mateix cas. Aquest indicador, però, no seria l'únic, sinó que s'havia de creuar amb un altre que tingués en compte la quantitat de població afectada.

Per això, Salut també fa servir l'anomenada incidència acumulada per cada 100.000 habitants els darrers 14 dies, és a dir, una altra taxa que ajuda a ponderar l'afectació real dels contagis sobre el total de la ciutadania d'una regió sanitària. Entre una i altra taxa, es calcula l'anomenat índex de creixement potencial de brot.
 

Amb les dades disponibles al web de la Generalitat i seguint el sistema de càlcul utilitzat pel grup de Recerca BIOCOM-SC de la UPC, TV3 ha dibuixat les gràfiques que permeten veure la diferent evolució del coronavirus en la desescalada segons cada regió sanitària i el risc de rebrot en cadascuna.

A l'inici de la desescalada, la regió sanitària de Lleida encara es va mantenir una setmana més en fase 0 perquè, malgrat que l'epidèmia hi anava de baixada, encara tenia risc moderat en el potencial de brot. Aquesta situació s'ha tornat a complicar: en els 14 dies anteriors al 23 de maig es compten fins a 234 nous casos en aquesta regió. Això ha portat la incidència a una mitjana de 64 casos per cada 100.000 habitants.

A més, si ens fixem en la capacitat de transmissió, la taxa R0 a Lleida ha superat el valor de 2, que implica que, en els últims dies, cada persona contagiada n'ha contagiat almenys dues més.

El cas de la regió sanitària de Lleida, doncs, ofereix unes dades negatives tant en la incidència de casos acumulada com en la taxa de tranmissió, i això la situa en un índex de risc de rebrot realment elevat.

Més casos no implica necessàriament més risc

El cas de la regió sanitària de Lleida evidencia la conjunció d'una evolució negativa de les dues variables d'estudi. Hi ha altres regions sanitàries que tenen altres valors amb xifres fins i tot superiors, però que, en conjunt, no tenen un risc tan elevat. Així, per exemple, d'acord amb les dades de què disposem, a la ciutat de Barcelona es comptabilitzen fins a 748 casos els 14 dies anteriors al 23 de maig, és a dir, el triple que els que apuntàvem a Lleida.

No obstant això, si posem aquesta xifra en relació amb la seva població, ens deixa una incidència acumulada de 44 casos per cada 100.000 habitants, inferior a la lleidatana. A més, l'altra variable que es té en compte per determinar el risc, la taxa de transmissió, se situa al voltant de l'1, cosa que implica que a hores d'ara l'epidèmia no estaria creixent en aquesta regió sanitària i l'índex de risc de rebrot, doncs, seria assumible.

Per últim, ens fixem en un cas diferent: la Catalunya Central. En aquesta regió sanitària la taxa de transmissió porta uns dies situant-se per sobre de l'1, i això podria ser un inconvenient si es mantéè la tendència. No obstant, parlem en total de 195 casos nous en el període d'estudi, de manera que, si ho posem en relació amb la població total, la incidència acumulada en aquesta regió és de 37 contagis per cada 100.000 habitants; lluny, per tant, de la xifra de Lleida i per sota també de la de la ciutat de Barcelona.

En qualsevol cas, aquestes dades són les més recents de risc de contagi, unes xifres que s'actualitzen dia a dia i que, com hem vist, poden canviar molt el panorama d'una regió sanitària en molt poc temps, motiu pel qual cal seguirt extremant les mesures de protecció i no baixar la guàrdia.