Condemnada per homicidi involuntari per la matança del seu fill en un institut dels EEUU
Jennifer Crumbley, moments abans de conèixer el veredicte (Reuters)

Veredicte històric als EUA: una mare, culpable d'homicidi involuntari per la matança del fill

El jurat popular l'ha declarat culpable per no haver impedit el tiroteig en què el seu fill de 15 anys va matar quatre companys d'institut

Mònica San JoséActualitzat

Un jurat popular de Michigan ha declarat Jennifer Crumbley culpable de quatre delictes d'homicidi involuntari, un per cada estudiant que va assassinar el seu fill.

En un judici inèdit, la mare ha estat condemnada per no haver evitat el tiroteig que el seu fill menor va perpetrar el 30 de novembre de 2021 en un institut de Michigan, quan tenia només 15 anys.  

L'Ethan va matar 4 companys d'entre 14 i 17 anys i va ferir set persones més, sis alumnes i un professor. I ho va fer amb una arma que li havien regalat els seus pares només quatre dies abans i tot i saber que tenia problemes de salut mental.

El jurat, compost per sis homes i sis dones, va començar a deliberar dilluns i no ha trigat ni dos dies a fer públic el veredicte per unanimitat.

Condemnada per homicidi involuntari per la matança del seu fill en un institut dels EEUU
Mare d'un dels estudiants assassinats en el tiroteig de Michigan (Reuters)

Un judici inèdit: responsabilitat penal dels pares

És el primer cop que es responsabilitza un progenitor de la matança d'un menor armat en un institut. Ara, Jennifer Crumbley s'enfronta a una pena de fins a 15 anys de presó. La condemna es coneixerà el 9 d'abril. Pel que fa al pare, James Crumbley, serà jutjat el mes vinent pels mateixos càrrecs. 

Durant el judici, els fiscals van argumentar que Jennifer Crumbley havia de ser declarada culpable, perquè, tot i no prémer el gallet, "va guardar l'arma i la munició de forma negligent".

Van afegir que els pares sabien que el jove representava un perill per als altres i, malgrat això, no li fan impedir l'accés a l'arma. També van assegurar que van ignorar les alertes de l'institut que el jove havia fet dibuixos violents on es podia llegir: "Els pensaments no paren. Ajudin-me."

A més asseguren que els pares, en una reunió amb el centre va ometre que l'adolescent tenia una pistola i tampoc se'l van voler endur a casa. Dues hores més tard, perpetrava el tiroteig.

L'advocada defensora, en canvi, va assegurar que la mare no tenia cap senyal d'advertència que el jove mataria els seus companys. 

Condemnada per homicidi involuntari per la matança del seu fill en un institut dels EEUU
La mare en un moment de l'interrogatori en el judici (Reuters)

L'acusada, que es va declarar innocent, va assenyalar el seu marit com el responsable de no guardar amb clau les armes de foc a casa, i el seu fill per haver disparat. La mare va declarar que, tot i que el seu fill estava preocupat per l'ingrés a la universitat, en cap cas va creure que hagués fet falta derivar aquests problemes en un psiquiatre.

Tanmateix, quan es van sentir les primeres notícies que hi havia un tirador a l'institut del seu fill, la mare li va escriure un missatge: "Ethan, no ho facis". Quan van comprovar que l'arma no era al seu lloc, el pare va trucar a la policia per alertar que sospitava que el fill podia ser l'atacant. 

Els pares van fugir quan van saber que se'ls acusava, però van ser detinguts.

Per la seva banda, el noi es va declarar culpable d'un delicte de terrorisme, quatre d'assassinat i 19 càrrecs més relacionats amb la matança. Ja ha estat jutjat i condemnat a cadena perpètua.


Un avís per als pares

Aquesta matança va fer que Michigan promulgués una llei per regular l'accés dels menors a les armes dels pares. Les associacions que treballen pel control d'armes als Estats Units van donar suport a encausar els pares de l'Ethan.

Ara, aquest veredicte de culpabilitat de la mare pot suposar un avís per als adults nord-americans amb armes a casa per millorar el control de l'accés hi tenen els seus fills.

I és que els tirotejos massius a centres escolars són un malson que es repeteix sovint des de la matança de l'institut Columbine, el 1999, on dos amics van matar 13 persones. 

 

ARXIVAT A:
MenorsPena de mort
Anar al contingut