Què és la llei D'Hondt i com funciona la barrera electoral a Catalunya

El nostre sistema electoral és proporcional. Això vol dir que el percentatge de vots de cada partit es correspon amb la representació parlamentària que aconsegueixen.

Però hi ha una particularitat: diu la llei que cal assegurar la representació adequada de totes les zones del territori, també de les menys poblades.

Una circumscripció per cada província

La circumscripció electoral és el territori on viuen un conjunt d'electors i on es distribueixen els escons. A Catalunya, per escollir els 135 diputats del Parlament, no hi ha una circumscripció única, sinó que n'hi ha quatre, que coincideixen amb les demarcacions.

Són Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, on es distribueixen 85, 18, 17 i 15 escons respectivament, en funció de la seva població i també assegurant la representació de les menys poblades, com diu la llei. Per això, el valor d'un vot, en una circumscripció o en una altra, varia.

Cada circumscripció, de manera independent, reparteix els escons en joc. És com si a la pràctica, hi hagués quatre eleccions diferents: cada demarcació té les seves candidatures i, per exemple, si un partit es presenta a Barcelona no té l'obligació de fer-ho a les altres demarcacions; o un altre exemple, dos partits coaliats a Tarragona poden anar per separat a Girona.

La suma dels escons assignats en cada un d'aquests quatre àmbits és el que conformarà els 135 diputats i diputades del Parlament.

La llei D'Hondt per assignar els escons

La fórmula que es fa servir és el que també s'anomena regla D'Hondt modificada. Això vol dir que només entren en el repartiment d'escons els partits que superen la barrera electoral, un percentatge de vots determinat.

En el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya, aquest llindar és del 3%, no en el global de Catalunya, sinó en cada demarcació.

A Catalunya, la barrera electoral es calcula sobre els vots vàlids, és a dir, els vots als partits o candidatures, i els vots blancs (no es tenen en compte els nuls).

L'objectiu teòric d'aquesta barrera és evitar la fragmentació, i una de les conseqüències principals és que els partits minoritaris ho tenen una mica més difícil per accedir-hi.

Les candidatures que superen el llindar del 3% accedeixen al següent pas per repartir els escons. La fórmula D'Hondt consisteix a dividir els vots que ha obtingut cada partit pels nombres naturals (1, 2, 3, 4...) fins al nombre d'escons en joc a cada circumscripció (85 a Barcelona, 18 a Tarragona, 17 a Girona i 15 a Lleida).

Dels vots als escons

I finalment, els escons s'atribueixen a les candidatures amb els quocients més grans, de més a menys fins a arribar als escons en joc de la circumscripció.

En cas d'empat en algun quocient, s'emporta l'escó la candidatura que té més vots en total.

Aquest és el procés: 

Durant la nit electoral, aquesta fórmula no s'aplica un únic cop. El centre de dades de la Generalitat encarregada dels comicis --on arriben els recomptes dels vots de totes les meses electorals del país-- fa els càlculs durant tota la nit, a mesura que van rebent les dades.

Per això, els resultats provisionals es van actualitzant cada pocs minuts.