"Va venir com una bola de foc": així van viure els veïns l'explosió a la petroquímica

Incertesa i angoixa després de l'accident. Alcaldes i veïns lamenten la confusió pel fet que no sonessin les sirenes
"Va venir com una bola de foc": així van viure els veïns l'explosió a la petroquímica

"Va venir com una bola de foc": així van viure els veïns l'explosió a la petroquímica

Incertesa i angoixa després de l'accident. Alcaldes i veïns lamenten la confusió pel fet que no sonessin les sirenes
Redacció Actualitzat
"Va venir com una bola de foc": així van viure els veïns l'explosió a la petroquímica
Forat causat en un bloc de pisos per la planxa metàl·lica expulsada per l'explosió (ACN/Núria Torres)

L'explosió a la petroquímica de Tarragona va ser molt forta i, fins i tot, una peça de les instal·lacions de l'empresa va sortir disparada, encesa i a tota velocitat, fins al barri de Torreforta, a uns 2 quilòmetres de distància. Quan va impactar amb l'edifici, va ensorrar la planta d'un pis, que va provocar la mort d'un veí.

La peça metàl·lica, d'unes dimensions de 122x165x3 centímetres i una tona de pes, va recórrer en només 17 segons els 2,4 quilòmetres que hi ha entre la petroquímica i la plaça García Lorca.

Ho va fer a una velocitat d'aproximadament uns 600 km/h i, durant el trajecte, va arribar a una alçada d'uns 1.000 metres.

 

Recreació del recorregut de la peça que sortir disparada de la petroquímica i va impactar en un edifici de Torreforta
Recreació del recorregut de la peça que va sortir disparada de la petroquímica i va impactar en un edifici de Torreforta

 

"Com si fos una explosió d'un avió"

Aquest dimarts a la tarda, Maria del Carmen Rioja, veïna de Torreforta, un barri de Tarragona a menys de tres quilòmetres de la petroquímica, era a casa tranquil·lament, mirant la televisió. De cop, una altra imatge li va cridar l'atenció, un objecte que travessava el cel:

"Estàvem mirant la televisió i em va venir com una bola de foc, una llum molt groga, molt groga, molt groga. I de seguida vam sentir com si fos una explosió d'un avió o alguna cosa que havia caigut."


Una altra veïna, Mari Ángeles Nogales, també es va endur un bon ensurt.

"I llavors tot estava com en flames. I de seguida vam sortir corrent."

 

 

A casa seva, Manoli Magaña no sabia què passava:

"He sentit una explosió. I minuts després, la segona explosió, que ha estat més forta. He pensat que s'havia enfonsat un edifici del costat, o un pis."


Davant de la incertesa, hi ha veïns que van optar per tancar-se a casa, coneixedors del protocol, i del perill potencial d'un accident a la petroquímica, que tenen a menys de tres quilòmetres.

Blanca Gómez: "Ens va agafar por i vam entrar a casa i ens hi vam tancar, perquè aquest és el protocol que tenim aquí a Tarragona."

Joaquín Deosdad: "Jo vaig tancar les portes i finestres, tot ben tancat i ben tancat, i quiet a casa, perquè això és volàtil. No ho veus, fas unes glopades i caus a terra com un moixó."


Mentrestant, a la Canonja, al nord de la petroquímica, l'explosió sorprenia els nens que s'entrenaven al camp de futbol. De seguida hi va haver corredisses. La majoria els van confinar a les oficines del club, i d'altres ja els van poder evacuar amb cotxe.

 

 

 

Aquest matí, han pogut comprovar que la decisió va ser la correcta, perquè s'han trobat el camp ple de fragments metàl·lics i altres restes.

Després de l'alarma inicial, va venir la incertesa, que per a molts veïns va ser més angoixant, com explica Ana Morillo, que va saber que havia passat alguna cosa perquè casa seva, a la Canonja, de sobte va tremolar.

"No et podria dir ben bé què va passar. Va tremolar la casa i primer vaig pensar que era un terratrèmol. Vaig sortir a la terrassa i vaig veure tots els veïns, als balcons, mirant les flames i el fum."

"Em vaig sentir molt insegura, com tothom. Molt PLASEQCAT, però no va sonar cap sirena. La gent no sabia què fer, si sortir corrent, com va fer la majoria, o tancar-se a casa. Veies la flama i t'espantaves moltíssim. Pensaves: 'Què faig?'"


Morillo, després de l'experiència d'aquest dimarts, conclou: "Si les sirenes haguessin sonat, nosaltres estaríem més tranquils."

 

 

Loli Gutiérrez, presidenta de l'associació de veïns del barri tarragoní de Bonavista, també molt a prop de la petroquímica, coincideix a defensar que les sirenes havien d'haver sonat.

"Les sirenes... No ens ha agradat que no saltessin. Perquè això és el que ha fet confondre moltíssim al barri. Sabem que quan salten les alarmes ens hem de confinar a casa i abaixar les persianes fins a nou avís."


El protocol d'emergència del sector químic, el PLASEQCAT, estableix que el confinament "ha de ser la reacció automàtica de la gent als polígons industrials i nuclis de població propers".

També, que "perquè el confinament sigui efectiu cal que la comunicació de l'accident sigui molt ràpida".

 

 

I això és el que no va passar, com també ha denunciat l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz:

"Fer confinar la població sense que soni la sirena és molt complicat. Per la població del meu poble, fer sonar la sirena significa una sèrie de protocols a què ja estem acostumats. Això és el que hauria d'haver passat."


L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha demanat que les possibilitats que ofereix la tecnologia s'incorporin als protocols d'alerta.

"Si hem de suportar una indústria que comporta uns riscos, hem de tenir la màxima seguretat i la millor comunicació. La millor tecnologia s'ha d'aplicar aquí a Tarragona i serà una de les nostres exigències."

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut