Uns banys àrabs de més de mil anys, la troballa de dos historiadors a Ascó

Dos historiadors han trobat a Ascó, a la Ribera d'Ebre, els banys àrabs de l'època andalusina del municipi. Es calcula que es van construir fa més d'un miler d'anys i es troben en un gran estat de conservació.

La troballa, dels historiadors Felip Fucho i Montse Ortiz, és destacada, tenint en compte que a Catalunya només es conserven els banys àrabs de Tortosa i que n'hi ha vint-i-cinc més a tot l'estat espanyol, destaca Felip Fucho.

"I d'aquests només n'hi ha uns deu o dotze que estiguin tan sans com estan els d'Ascó, per tant, creiem que és d'una transcendència històrica i patrimonial important."

A Girona hi ha uns banys àrabs, però malgrat el seu nom són d'època cristiana, i presenten la mateixa estructura que els musulmans.

Els historiadors estaven estudiant el període andalusí al municipi per trobar un antic molí d'oli i es van adonar que estava documentat a tocar dels banys àrabs d'Ascó.

Les cambres de bany

L'estructura conté les tres cambres –d'aigua calenta, gelada i temperada– les portes d'accés i els cinc llanternons de llum i ventilació a cada estança.

Les cambres fan 11 metres de llargada, tres metres d'amplada i quatre d'alçada, i estan construïdes amb la tipologia clàssica de les voltes de canó, amb pedra recoberta de morter de calç. En una de les estances fins i tot es conserva un fragment de pintura original de color blanc.

Les tres zones estan comunicades per unes portes, una de les quals es va tapiar posteriorment.

I és que aquesta cambra es va modificar per guardar-hi oli; hi ha les tines per decantació i cinc boques d'entrada fetes amb pedra. També es van construir tines a les dues cambres següents, on encara es conserven restes d'oli.

Al sostre de cada sala hi ha cinc llanternons amb tancament circular per on entrava la llum i per on es podien ventilar, si calia, les estances hermètiques, que estaven protegides amb alabastre, una pedra semblant al marbre, blanca i translúcida.

Com ha apuntat l'historiador Fucho, els banys sarraïns es completaven amb dues sales més, la de la caldera i la llenya, i la de vestuaris.

No es descarta que aquests elements puguin aparèixer si es fan més prospeccions, ja que els banys estan situats sota un solar, a tocar de la via del tren.

Els historiadors han fet una primera estimació sobre la data en què es podrien haver construït, cap a l'any 950, fa més d'un miler d'anys, com explica Felip Fucho .

"És en aquesta data que es fa un procés d'incentivació d'arribada de població en aquesta zona i podria ser que aquests banys tinguessin aquest sentit."

De fet, és entre els anys 1148 i 1150 que els cristians reconquisten aquestes poblacions ebrenques i, per tant, la construcció dels banys àrabs d'Ascó ha de ser anterior a l'any 1100, com a mínim.

Patrimoni d'Ascó

Per als historiadors és important fer relluir l'important patrimoni andalusí d'Ascó, com la mesquita musulmana de l'època, repartida en tres cases.

És l'única que no es va convertir en església després. Es tracta, a més, d'una mesquita de tres voltes, un únic estament inferior a la de cinc voltes de Tortosa. També Adkun i Turtuixa eren els dos únics municipis on hi havia Cadi, la figura judicial més important.

Els banys es troben en una propietat privada i la família propietària no sabia la importància històrica de l'espai, que s'havia usat com a corral i com a celler de vi.

Davant d'aquesta gran troballa, l'Ajuntament d'Ascó treballa ara per trobar la fórmula que permeti fer visitables els banys àrabs en el futur.

Però abans caldrà fer-hi una restauració, perquè acumulen molts sediments.