Una votant de l'1-O, al Suprem: "Soc lliure i la meva opinió ha de ser respectada"

Es diu María Luisa Carrillo, és veïna de Barcelona i, sense amagar la seva indignació, ha explicat en el judici del procés com va quedar lesionada l'1 d'octubre del 2017 a l'Escola Estel, del Guinardó. Hi va anar la vigília, a la nit, i hi va tornar l'endemà cap a les 7 del matí per participar en un esmorzar popular. A la sortida va topar amb un policia que la va "estavellar a terra" i li va trencar la pelvis:

"Vaig pujar a buscar les pastilles, perquè soc diabètica, i com que sóc fumadora, vaig anar a fumar. I quan vaig sortir per la porta només tenia una persona a davant. Un policia nacional m'agafa per sota els braços i m'estavella a terra. Jo deia 'Ai, la cama', 'Ai, la cama'... M'havia fracturat la part dreta de la pelvis sencera. Això em va costar quatre mesos, amb el meu caràcter, de no poder-me valer."

La testimoni, citada per la defensa de Jordi Cuixart, ha advertit que "no oblidaria mai" els fets i, davant l'enuig que mostrava, el jutge Marchena li ha demanat que es tranquil·litzés i ha plantejat si volia fer un parèntesi en l'interrogatori, però ella li ha etzibat: "Estic indignada, que és una altra cosa".

La dona va ser trasllada a l'Hospital de Sant Pau i ha explicat que "no va tenir temps" de veure l'actuació policial posterior contra els votants. Sí que ha comentat que va veure com trencaven la porta de vidre "i no sé per què, perquè l'altra estava oberta".

L'advocat Àlex Solà li ha preguntat si sabia que el Tribunal Constitucional havia suspès el referèndum i la testimoni ha remarcat que va anar a votar per expressar "una opinió":

"No soc lletrada. Sé que hi havia alguna cosa que no es volia que es votés, però només vull dir que soc una ciutadana lliure i penso que la meva opinió ha de ser respectada, perquè si no hi ha opinió dels ciutadans, digui'm fins on anem. Vaig anar-hi a donar una opinió neta i clara, res més."

La resposta de la dona també ha estat contundent quan li han preguntat si, un cop a l'escola, algú li va demanar que se situés en algun lloc concret:

"No hagués tolerat que ningú em digués on m'havia de situar. Tinc 69 anys i criteri propi, encara."