Un futur federal per al Regne Unit?

En alguns països, si mitjançant un referèndum o de forma unilateral una part del territori se separa i s'independitza, la reacció més probable del govern central seria augmentar el control sobre la resta de regions del país, no fos cas que també se'n volguessin escapar. En altres paraules, recentralització i més control sobre la política i les finances de les regions. Lligar-les fort i per la força.

Al Regne Unit, la reacció si Escòcia se'n va pot ser just la contrària.

De fet, hi ha antecedents històrics.

Al segle XVIII, les colònies americanes eren la joia de la corona del primer imperi colonial britànic. Però el govern va decidir augmentar-hi els impostos i reduir o ignorar l'autonomia que tenien els Parlaments locals. El resultat va ser la revolta de les 13 colònies, que va portar a la independència dels Estats Units d'Amèrica. La sèrie televisiva "John Adams", que aquest setembre ha emès TV3, ho explica molt bé. 

Els britànics van aprendre la lliçó. I quan van construir el seu segon imperi, es van cuidar bé de no fer-ho de forma centralitzada sinó concedint institucions inclusives i "self-governement", autogovern, a les colònies noves que creaven: des del Canadà, Austràlia o Nova Zelanda, on la majoria de la població era d'origen europeu, fins a la Unió Sud-africana, Rhodèsia o Kènia, on la minoria blanca comptava amb Parlament i govern propis, però la població africana no tenia drets. D'això se'n diu actuar intel·ligentment. Totes aquestes antigues colònies, amb els anys, s'han anat independitzant de forma gradual, però moltes encara tenen Isabel II com a reina i, totes, són de la Commonwealth.

El mateix està passant ara i passarà, probablement, si Escòcia s'independitza. No només els tres principals partits britànics s'han posat d'acord a concedir molta més autonomia i poders als escocesos si voten "no" i es queden dins del Regne Unit, sinó que, a més, una comissió parlamentària estudiarà com fer extensiva aquesta autonomia incrementada a les altres nacions integrants del Regne Unit: el País de Gal.les, Irlanda del Nord i també Anglaterra, tractada com un tot o dividida en regions.

Més autogovern com a vacuna contra la independència, aquesta és la recepta dels grans partits britànics. Però, a més, coincideix amb les demandes de la població, especialment de les regions del nord i nord-oest d'Anglaterra, que pateixen el mateix mal que Escòcia: Manchester, Liverpool, Yorkshire o Northumbria. Com Escòcia, aquestes regions van ser víctimes del liberalisme econòmic de Margareth Thatcher i del tancament de mines i fàbriques poc productives. També es troben avui desindustrialitzades i castigades per l'atur i la marginalitat social. Per això, les regions pobres del nord d'Anglaterra també reclamen més autogovern i més inversions, davant del sud-est anglès ric, un sud-est que dóna majories conservadores al Parlament de Londres i que ha lligat la seva prosperitat als interessos del capitalisme financer de la City londinenca.

De fet, són molts els que pronostiquen que el Regne Unit acabarà per convertir-se en un país federal. Ho ha dit el mateix viceprimer ministre britànic, Nick Clegg.