Un estudi revela que els qui neden en piscines tenen el doble de risc de desenvolupar un càncer de bufeta
Les persones que neden habitualment en piscines presenten el doble de risc de tenir càncer de bufeta, segons un estudi del CSIC i el Centre d'Investigació d'Epidemiologia Ambiental. Aquest risc el causen els anomenats trihalometans, un contaminant habitual a l'aigua com a conseqüència de la cloració de les piscines. Tot i que aquest component també és a l'aigua que bevem, els experts asseguren que hi ha més risc quan entra en contacte amb la pell.
Els qui nedin amb freqüència tenen el doble de risc de desenvolupar un càncer de bufeta, segons un estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i el Centre d'Investigació d'Epidemiologia Ambiental. L'anàlisi prova que aquest risc és conseqüència de la seva exposició als trihalometans, uns components generats en els processos de potabilització de l'aigua i en la cloració de l'aigua a les piscines.
Tot i que sigui el doble de gran, segons el professor d'investigació del CSIC Joan Grimalt el risc és baix. Si el comparem amb el tabac, seria l'equivalent a una persona que fuma un paquet al dia, que té deu vegades més possibilitats de desenvolupar un càncer de pulmó que una que no fumi.
L'estudi parteix de la tesi de la doctora Villanueva sobre els efectes dels trihalometans. Villanueva va publicar l'any 2001 un article a la revista "Gaceta Sanitaria" on exposava els resultats de les seves investigacions sobre els efectes dels trihalometans. Després es van fer altres anàlisis per completar la seva recerca i es va provar aquest risc dels trihalometans per a les persones que van amb freqüència a la piscina.
Els trihalometans també es troben a l'aigua de l'aixeta que es beu a casa. Tanmateix, segons els investigadors, el risc és més gran a la piscina, ja que hi estem exposats per més vies. Sobretot, el risc dels trihalometans és més elevat pel contacte amb la pell, ja que el fetge no actua com a filtre tòxic, cosa que sí que passa quan els trihalometans entren al nostre organisme per l'aigua que bevem.
Els estudis que analitzen l'exposició de persones a aigües tractades amb clor indiquen que presenten més tendència a tenir càncer de bufeta, encara que si només és per a ús domèstic aquesta relació és d'un 30%. Tot i que aquest component és el més habitual en la cloració de les piscines, també n'hi ha d'altres en concentracions més baixes que, segons els investigadors, tenen efectes cancerígens.
Tot i que sigui el doble de gran, segons el professor d'investigació del CSIC Joan Grimalt el risc és baix. Si el comparem amb el tabac, seria l'equivalent a una persona que fuma un paquet al dia, que té deu vegades més possibilitats de desenvolupar un càncer de pulmó que una que no fumi.
L'estudi parteix de la tesi de la doctora Villanueva sobre els efectes dels trihalometans. Villanueva va publicar l'any 2001 un article a la revista "Gaceta Sanitaria" on exposava els resultats de les seves investigacions sobre els efectes dels trihalometans. Després es van fer altres anàlisis per completar la seva recerca i es va provar aquest risc dels trihalometans per a les persones que van amb freqüència a la piscina.
Els trihalometans també es troben a l'aigua de l'aixeta que es beu a casa. Tanmateix, segons els investigadors, el risc és més gran a la piscina, ja que hi estem exposats per més vies. Sobretot, el risc dels trihalometans és més elevat pel contacte amb la pell, ja que el fetge no actua com a filtre tòxic, cosa que sí que passa quan els trihalometans entren al nostre organisme per l'aigua que bevem.
Els estudis que analitzen l'exposició de persones a aigües tractades amb clor indiquen que presenten més tendència a tenir càncer de bufeta, encara que si només és per a ús domèstic aquesta relació és d'un 30%. Tot i que aquest component és el més habitual en la cloració de les piscines, també n'hi ha d'altres en concentracions més baixes que, segons els investigadors, tenen efectes cancerígens.
