Un estudi confirma la relació entre l'anorèxia i l'osteoporosi
Les joves que han tingut anorèxia nerviosa tenen moltes possibilitats de tenir osteoporosi en el futur, segons un estudi elaborat per metges de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest treball posa de manifest que les noies que no han tingut la menstruació durant alguns mesos a causa de l'anorèxia tenen entre un 15 i un 20% menys de màssa òssia del que es considera normal. A més, constata que un 30% de les joves que es recuperen d'aquest trastorn alimentari i tornen a tenir una funció hormonal correcta no recuperen la massa òssia que han perdut. L'estudi va més enllà dels últims treballs sobre anorèxia que s'han fet als Estats Units, que indiquen que les restriccions d'alimentació causen pèrdues de massa òssia al 90% de les dones afectades pels trastorns alimentaris.
Es constata, a més a més, que un 30% de les joves que es curen de l'anorèxia nerviosa i tornen a tenir una funció hormonal normal i la menstruació no recuperen la massa òssia que han perdut, cosa que implica que ja tenen una osteoporosi que de grans suposarà un risc clar de fractura.
La relació entre l'anorèxia i l'osteoporosi, malaltia associada a la vellesa, es deu al fet que aquesta disfunció de l'alimentació apareix en els adolescents i els joves en una època de la vida en què encara no s'ha arribat al pic de massa òssia, que està al voltant dels 20 anys, i la desnutrició que comporta l'anorèxia nerviosa impedeix que s'aconsegueixi.
Les 73 joves amb anorèxia nerviosa estudiades tenien entre 16 i 18 anys d'edat i es van dividir en tres grups: un amb anorèxia, desnutrició i absència de menstruació, un altre de joves curades de la desnutrició però sense regla, i un tercer de joves ben nodrides i ja amb regla.
S'estima que entre el 4 i el 5% de la població de 14 a 34 anys d'edat pateix trastorns en l'alimentació, com l'anorèxia o la bulímia, que obliguen els afectats i les famílies a buscar ajuda psiquiàtrica i psicològica, i la majoria d'ells tenen menys de 20 anys d'edat.
El rebuig social a l'obesitat, la publicitat, els mitjans de comunicació i els personatges que es tenen com a model juguen un important paper en els trastorns de l'alimentació que es detecta en els joves, ja que actualment es valora tenir un cos prim molt per sobre d'altres valors que haurien de ser prioritaris.
