París

Un cardenal francès, expresident dels bisbes, confessa haver abusat d'una menor fa 35 anys

La Conferència dels bisbes francesos admet que deu bisbes tenen o han tingut causes judicials per cometre abusos sexuals o per ocultar-los

A França, la confessió d'un cardenal d'haver comès abusos sexuals a una menor sacseja de nou l'Església catòlica a tot el país. L'arquebisbe emèrit de Bordeus i expresident de la Conferència Episcopal Francesa, el cardenal Jean Pierre Ricard, ha reconegut haver abusat d'una menor de 14 anys ara fa més de 30 anys. 

Ricard ha enviat una carta a la Conferència de Bisbes admetent un comportament "reprovable" amb una adolescent.

"Fa trenta-cinc anys, quan era rector de la parròquia, em vaig comportar d'una manera reprovable amb una jove de 14 anys. El meu comportament ha comportat inevitablement conseqüències greus i duradores per a aquesta persona."

Uns fets que assegura van passar molt abans d'acceptar els ascensos en la jerarquia catòlica que el va portar a ser arquebisbe de Bordeus i després cardenal. Ricard, en la carta, demanava perdó i anunciava que es retiraria de les seves funcions per estar disponible per a les autoritats legals i eclesiàstiques. 

L'antic arquebisbe de Bordeus es va jubilar el 2019, però, com a cardenal, encara és elegible en un conclau per escollir papa.

El cardenal Richard (al centre), jubilat des del 2019, encara és elegible en un conclau per escollir papa (Reuters)


Inici d'una investigació civil

El cas s'ha fet públic ara, però la justícia civil francesa l'investiga des de finals d'octubre. Amb la diferència que la investigació civil tradueix el "comportament reprovable" per agressió sexual. La Fiscalia té obertes diligències des del 24 d'octubre, després que un altre bisbe posés en coneixement els fets. Segons la Fiscalia, Ricard hauria confessat haver "besat" l'adolescent. 

El bisbe de Niça André Marceau -ara jubilat- va tenir coneixement del cas del cardenal al febrer. El seu successor, Jean-Philippe Nault, va recuperar l'expedient quan va substituir Marceau al març, i va remetre un informe del cas al jutjat de Marsella.

La investigació judicial està pendent dels testimonis de les persones que estarien al corrent dels fets i de la mateixa víctima. 


Confessió dintre del procés de transparència

El president de la Conferència Episcopal Francesa (CEF) –reunida en la seva sessió plenària a Lourdes-- va llegir dilluns la carta de la confessió al plenari. Eric de Moulins-Beaufort ha admès que n'estava al corrent des del mes de febrer i ha negat haver ocultat el cas. Assegura que s'ha fet "un treball continu" amb la víctima que ha portat a la confessió del prelat, ha dit a la premsa després del ple de la institució.

En una carta pastoral adreçada als bisbes, el president de la Conferència diu que comprenen "el xoc de molts dels fidels", i insta a revelar els pecats.

"M'agradaria que tots els que entre nosaltres han estat culpables d'actes com aquest es donin a conèixer. Som conscients que aquestes revelacions afecten dolorosament les víctimes."

Però Moulins-Beaufort en destaca un missatge positiu "en el fet que el cardenal hagi situat la seva confessió en el procés de transparència engegat per l'Església fa uns anys".

El cas s'ha revelat durant la Conferència Episcopal Francesa celebrada a Lourdes

En aquest sentit, la CEF ha anunciat la creació d'"una comissió de seguiment a la qual es remetrà qualsevol arquebisbe o bisbe que hagi de tractar el cas d'un altre bisbe per abús o agressió sexual per tal de ser acompanyat en totes les fases del procediment", ha dit Moulins-Beaufort.
Estarà "presidit per una personalitat qualificada i reconeguda, i formada per persones amb diverses competències" designades pel CEF, ha afegit. Una mesura, que alguns cercles catòlics, veuen amb bons ulls i altres qualifiquen de "cosmètica".


Procés de transparència obert

Aquest procés de transparència va portar, l'any passat, a la publicació de l'Informe Sauvé. La revelació de la xifra oficial de més de 200.000 menors víctimes d'abusos al si de l'Església catòlica durant setanta anys, va causar un important xoc a la societat francesa i també la vergonya dels bisbes francesos que van demanar perdó de genolls.

L'informe també va ser el pas previ a engegar un important procés de reparació de les víctimes que un any després ja atén alguns dels casos.

Però l'esforç dels bisbes per restablir la confiança dels fidels pateix de tant en tant sotragades que el posen a prova. L'afer Ricard n'és una però no l'única.

Deu bisbes investigats i cap dimissió

Durant la Conferència Episcopal es va revelar que deu antics bisbes francesos han tingut o tenen causes amb la justícia: "Vuit implicats en abusos, inclosos els casos de Ricard i Santier, i dos més per ocultació."

En la sessió plenària de Lourdes s'ha hagut d'abordar també la qüestió de les anomenades strip-confessions. La premsa francesa ha publicat el testimoni dels que diuen ser víctimes de Michel Santier, exbisbe de Créteil, als afores de París, i del seu mètode de confessió. Asseguren que als anys vuitanta i noranta feia treure una peça de roba al fidel cada cop que confessava un pecat.

Santier va ser sancionat l'any 2021 per les autoritats del Vaticà per "abusos espirituals que van provocar voyeurisme". El silenci al voltant de la seva sanció ha provocat una forta ira en les darreres setmanes entre catòlics i grups de víctimes, que denuncien que no hi ha cap dimissió.

Michel Santier, bisbe de Créteil, sancionat pel Vaticà pel cas strip-confessió (Reuters)

Un carnet per celebrar missa

A més de la comissió de seguiment i suport de casos d'abús i agressió sexual on hi ha implicats bisbes i arquebisbes, la CEF preveu treballar amb els serveis del Vaticà interessats per "aclarir els procediments, establir criteris més precisos per a la publicació de fets i sancions".

Els bisbes també van votar els estatuts finals d'un tribunal penal nacional canònic, una estructura sense precedents a França, que estarà "operativa al desembre".

El tribunal haurà de resoldre casos penals canònics que inclouen els de violència sexual sobre adults.
A més, s'estudia crear un celebret, una mena de carnet d'identitat professional, les dades del qual s'actualitzaran periòdicament, que indicaran la capacitat del capellà per oficiar celebracions o no.

ARXIVAT A:
JudicialPederàstia EsglésiaFrança
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut