Un agent afirma que l'1-O els Mossos van vigilar Guàrdia Civil i Policia Nacional
El banc dels acusats del judici del procés, aquest dimecres al Tribunal Suprem
Madrid

Un agent afirma que l'1-O els Mossos van vigilar Guàrdia Civil i Policia Nacional

L'agent E98218B de la Guàrdia Civil diu que les patrulles de Mossos tenien ordres d'apartar-se quan actuessin els dos cossos

Josep Maria CampsActualitzat

Un dels agents de la Guàrdia Civil que han declarat aquest dimarts al judici del procés al Tribunal Suprem, l'identificat amb el TIP R51133F, l'han citat perquè es va encarregar d'escorcollar el correu electrònic de l'exconseller Joaquim Forn.

Interrogat pel fiscal Fidel Cadena, l'agent E98218B ha explicat que també es va fer càrrec d'escoltar i analitzar les comunicacions dels Mossos durant l'1-O.

"Resultats sorprenents"

Segons ha explicat, un cop fet el referèndum van demanar les gravacions de les emissores de ràdio que comunicaven les patrulles amb els comandaments regionals, i que l'anàlisi d'aquestes gravacions "va donar resultats sorprenents".

Segons ha assegurat, les patrulles dels Mossos tenien ordres de vigilar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a llocs com el port de Barcelona i la comandància de Sant Andreu de la Barca:

"En el moment que hi havia un moviment nostre, tenien ordres, perquè així ho remeten contínuament aquell matí, tornaven a recordar aquesta instrucció que s'havia donat, i que tenia prioritat sobre qualsevol altra, que era donar quins eren els nostres moviments i quina era la direcció que preníem."

L'agent també ha afirmat que s'ordenava a les patrulles dels Mossos que estaven als col·legis electorals que s'apartessin quan arribés la Policia Nacional o la Guàrdia Civil:

"La instrucció que es donava des de la sala regional, que no deixa de ser la veu del comandament, en aquest cas, del comandament intermedi, però la veu del comandament era que s'apartessin i que en cap moment es veiés cap imatge en la qual estigués actuant la Guàrdia Civil o la Policia Nacional i que hi fossin els Mossos, encara que fos només mirant, però que no es donés a entendre que estiguessin participant en aquesta acció."


L'orgull de Forn de ser conseller d'Interior

Sobre els correus electrònics de Forn, l'agent ha dit que quan el van nomenar conseller d'Interior, a mitjans de juliol de 2017, va mostrar-se en alguns d'aquells correus molt orgullós del nomenament:

"Ell expressa sentir orgull i emoció precisament pel nomenament, perquè han pensat en ell per tenir aquest càrrec tan important, precisament per la proximitat que hi havia amb la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, i que era un orgull, un privilegi i que assumia aquest repte amb totes les conseqüències."

Quan ha arribat el seu torn, l'advocat de Forn, Xavier Melero, ha repreguntat a l'agent si el seu defensat lligava l'orgull amb la celebració del referèndum, i l'agent, amb dubtes, ha hagut d'admetre que directament no:

"Ell fa referència a aquest orgull i aquesta emoció per, en aquest moment tan transcendental per a la seva... per a Catalunya -així ho entén ell, i en el qual fins i tot, són paraules textuals, que molts tenen des de petits, doncs que tenia un paper en això. Fins i tot aquí en no parla com una cosa simbòlica, sinó que expressa que això tindria conseqüències polítiques importants."

Abans Melero s'havia queixat que l'agent fes referència en la seva declaració a articles de premsa i el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha dit que no es preocupés, que valoraran correctament les paraules del testimoni.

Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, protesta al tribunal mentre el seu defensat segueix atentament el debat

 

"La quadratura del cercle"

Segons l'agent, en els correus Forn es mostrava disposat a buscar la manera de fer cas als mandats judicials que poguessin rebre i alhora aconseguir fer el referèndum:

"Ell tenia clar que el referèndum l'1 d'octubre s'havia de celebrar sí o sí. Fins i tot parlava que si arribava una ordre tendent a evitar aquest referèndum, caldria estudiar-les molt bé, aquestes instruccions, per no caure en el parany. Són paraules literals en alguna declaració."

"I que no havien de caure en el parany i que, fins i tot, si s'havia de buscar, en paraules textuals, la "quadratura del cercle", és a dir, mirar com fer per, d'una banda, no desacatar aquests mandats judicials o del fiscal i, de l'altra, ja que no es plantejava una altra opció, que era la celebració del referèndum il·legal, que caldria estudiar i que si calia buscar la quadratura del cercle, ja que la buscarien."

 

Argumentacions de Trapero

L'agent E98218B ha fet referència detallada a un correu electrònic enviat pel major Trapero a Forn el 26 de setembre sobre els "principis d'actuació" dels Mossos per l'1-O.

Segons ha dit, en aquest correu s'hi fan servir argumentacions que després van fer seves Joaquim Forn i Carles Puigdemont:

"Es transcriuen unes declaracions del fiscal general de l'Estat, Maza, crec que era, que feia a Antena 3, i on feia esment del fet que calia pensar bé les conseqüències d'una possible actuació, sobretot el que podia ocasionar pel que fa a prejudici de l'ordre públic."

"Finalment, també feia un comentari a un eximent de l'estat de necessitat, que fan referència a l'article 20. 5 del Codi Penal, en el qual hi ha una frase molt concreta, que és que sempre s'havia d'evitar causar un mal major al que s'intentava evitar."

"Sí que és curiós que, A posteriori -això és el 26 de setembre- aquestes mateixes mencions apareixen tant en l'escrit de resposta de Mossos d'Esquadra de 27 de setembre a la instrucció número 6 de la Fiscalia, també apareixen en l'acta de la junta de seguretat que se celebra el 28 de setembre, i també fa esment, contínuament, a partir d'aquest dia, en les diferents compareixences que fan tant el conseller Forn com el president de la Generalitat."

En aquest sentit, l'agent ha assegurat que "es denotava una unitat d'acció entre els responsables polítics del cos" i el major Trapero. 
 

Menors i gent gran com a "muralles humanes"

Preguntat per les acusacions si en les comunicacions dels Mossos s'havia parlat de "posar nens com a muralles humanes", aquest testimoni ha dit que això va passar en "casos molt concrets":

"Fins i tot en un cas, a la Jonquera, diu per transmissions un component del binomi que hi era dels Mossos, que li havien comentat que l'estratègia que tenien era, en el moment que arribés Guàrdia Civil, Policia Nacional,  fer-los un passadís perquè arribessin fins a l'urna i que quan anessin a agafar l'urna es deia que aquesta urna estava cargolada. També feien esment al fet que col·locarien en la primera línia nens i persones d'avançada edat."

Segons aquest agent, la cúpula d'Interior aquells dies temia que l'"independentisme radical" pogués portar problemes:

"Crec que es referien a la CUP, que en cas que hi hagués una actuació per part dels cossos de seguretat, tendents al que he comentat, ja que s'esperaven ..., a part, ho diu textualment, "accions combatives", o "combatiu", hi era, ja no recordo si eren "accions combatives" o alguna cosa semblant."

En referència a l'11 de setembre, aquest guàrdia civil ha afirmat que "tots els que vivim a Catalunya sabem que la Diada és una celebració independentista."

 

ARXIVAT A:
Judici procés
Anar al contingut