Troben el crani d'un iber decapitat i exhibit com a trofeu fa 2.200 anys a Olèrdola

És el crani decapitat d'un iber de fa uns 2.200 anys. L'han trobat investigadors del Museu Arqueològic de Catalunya al poblat d'Olèrdola, a l'Alt Penedès. És una troballa excepcional i rellevant, segons els experts. Important perquè és la primera resta ibera d'aquest tipus que es troba tan al sud de Catalunya, i pel fet que no estigui cremat --generalment els ibers incineraven els seus morts-- permet fer estudis dels orígens genètics dels ibers.

En aquest cas, els primers estudis indiquen que es tractaria d'un home d'entre 18 i 25 anys, exhibit com a trofeu en una zona pública, com ara una de les torres de la muralla d'Olèrdola.

S'ha excavat a la base de la torre romana de la muralla. El crani, al costat d'altres restes que daten del segle III abans de la nostra era, demostra l'origen iber del conjunt murallat. Una hipòtesi és que les restes es van conservar sota les fustes i els enderrocs de la torre que hauria quedat destruïda, expliquen els arqueòlegs.

"Tant la posició en què van aparèixer les restes com la seva fragmentació permeten pensar que el cap hauria estat col·locat en una posició d'alçada i que durant l'ensorrament de la torre, cap al final del segle III a. de la n.e., va caure, es va trencar i es va barrejar amb els enderrocs, i va quedar finalment sepultat entre la runa."

Al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC), que porta a terme les excavacions, hi ha altres cranis ibers trobats a Santa Coloma de Gramenet i a Ullastret, però cap de trobat tan al sud del territori.

Aquest crani es pot veure al MAC, dins l'exposició "L'enigma iber. Arqueologia d'una civilització" fins al 16 de gener.

Importància genètica

És una troballa única, segons els investigadors, per al coneixement de la cultura ibèrica. Aquesta troballa és una de les poques restes humanes que hi ha dels ibers, ja que practicaven rituals d'incineració, cosa que no permet que es conservi el material genètic.

Trobar restes sense cremar fa possible estudis genètics, imprescindibles per conèixer els orígens d'aquests grups humans que van viure a la península Ibèrica entre els segles IV i I abans de la nostra era.

Exhibit com a trofeu

En cap altre territori de la península Ibèrica, només a Catalunya, es té constància que els ibers exhibissin restes humanes com a trofeu. Tampoc a Olèrdola, ni en els nivells ibers ni romans, havien aparegut restes d'aquesta mena.

Segons els investigadors, aquest costum només s'havia trobat en els territoris dels indigets i dels laietans, que són les tribus ibèriques que tallaven i enclavaven cranis, una tradició procedent del món celta.

L'Olèrdola ibèrica estava en territori dels cossetans --els ibers més meridionals de Catalunya--, i per tant és el primer cop que aquest ritu es documenta en indrets poblats per aquesta tribu, i el que es troba més al sud.