Troben a Folgueroles una costella de vaca marina de l'època en què era un mar tropical

Una costella de vaca marina de fa 42 milions d'anys en un camí ral de Folgueroles. Aquesta és la troballa que van fer els geòlegs Jordi Vilà i Íngrid Soriguera, membres del Grup de Naturalistes d'Osona.

Vilà i Soriguera porten l'empresa Geòleg.cat, dedicada a la formació i a la divulgació en geologia. La seva experiència de vuit anys de participació en excavacions paleontològiques va fer que identifiquessin de seguida la importància del que veien, com expliquen al 324.cat:

"Tenim la vista acostumada a identificar fòssils i el seu potencial. Les costelles d'aquests mamífers són molt més denses que les costelles d'altres animals i això queda registrat al fòssil en qüestió."

La costella pertanyia a un sireni, animal més conegut com a vaca marina. Es tracta de grans mamífers marins, que van viure a la Catalunya Central quan aquest territori era un mar tropical, ara fa entre 48 i 37 milions d'anys.

Per veure com eren aquests animals, avui només es pot recórrer al dugong, únic representant de la família dels dugòngids, que viu a les costes tropicals de l'oceà Índic.

Una altra espècie, la vaca marina de Steller, que vivia a la costa asiàtica del mar de Bering, es va extingir al segle XVII, només 27 anys després que se'n descobrís el primer exemplar. El gran valor de la seva carn, la seva pell i el seu greix va dur a una cacera indiscriminada que la va fer desaparèixer.

Una extracció urgent

El lloc on es trobava i el seu estat van obligar a una intervenció d'urgència. Els dos geòlegs estaven treballant en la creació de sortides naturalistes per l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Al mig d'un camí de terra, van localitzar el fòssil.

Es tracta d'un lloc per on hi passen vehicles i les restes corrien un perill de degradació evident. Per això, Vilà i Soriguera van iniciar de seguida els tràmits amb el Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Per l'interès científic i patrimonial de la troballa, des de la Generalitat es va decidir que fossin les mateixes persones que van localitzar el fòssil les encarregades d'extreure'l, amb el suport de personal de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona:

"Durant l'excavació, els guardes de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona ens van ajudar a tenir controlat el trànsit i els vehicles que havien de passar ho van fer a baixa velocitat i prou lluny del fòssil."

També es va proposar fer la donació d'aquest fòssil a l'Ajuntament de Folgueroles, perquè tothom el pugui veure una vegada s'hagin acabat les tasques de restauració i identificació.

Dues espècies a Catalunya

De moment, no s'ha pogut concretar l'espècie i només es pot dir que és un Prototherium sp.

El Prototherium era el gènere més habitual d'aquests animals a l'eocè mitjà i superior europeu, fa entre 48,6 i 33,9 milions d'anys, i se'n coneixen tres espècies, explica al 324.cat el paleontòleg Jordi Balaguer:

"Del bartonià, el període comprès entre fa 40,4 i 37,2 milions d'anys i al qual deuen correspondre les restes trobades a Folgueroles, dues espècies són presents a Catalunya: el 'P. ausetanum' , descrit el 2016 i només conegut aquí, i el 'P. intermedium', també present a Itàlia."

D'aquesta segona espècie, n'hi ha restes dipositades al Museu Geològic del Seminari, a Barcelona. Si bé el 1989 se'l va anomenar P. montserratense, investigacions posteriors indiquen que deu ser una espècie diferent. Les restes encara són dins un bloc de roca i no es poden estudiar bé.

Jordi Balaguer i David Alba van descriure la nova espècie P. ausetanum el 2016, en un article publicat a la revista Comptes Rendus Palevol.

Ho van fer a partir d'un crani, costelles i vèrtebres del jaciment de Mas Vilageliu, a uns dos quilòmetres de Tona. El nom fa referència als ausetans, poble iber que vivia a la plana de Vic. Les restes estan dipositades a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, al campus de la Universitat Autònoma.

Amb aquest fòssil no es van trobar restes de fanerògames marines, la planta que era el seu principal aliment. En canvi, estava cobert d'esponges d'una espècie que vivia a profunditats superiors als cent metres.

Això suggeria, segons els investigadors, que el sireni no havia mort allà, sinó que hi havia quedat dipositat després de mort i que s'havia anat cobrint de sediments.

Sembla el mateix cas de la costella trobada a Folgueroles. L'os es va localitzar en uns sediments que representen un mar profund, un ambient on segurament aquest mamífer no hi tenia el seu hàbitat.

Un mar a la Catalunya central

L'animal devia morir al mar. A mar obert, el cos es va inflar pels gasos de la putrefacció i anava a la deriva. Altres organismes marins es devien alimentar del cos en descomposició. L'animal es va desmembrar i les seves restes es van dispersar.

Fins ara, a Catalunya s'han trobat diverses restes de vaca marina, explica Balaguer:

"De l'eocè, a Catalunya coneixem una trentena de punts on s'han trobat restes de sirenis. En la majoria de casos han estat vèrtebres i costelles aïllades, com en aquest cas, i hi ha almenys 4 o 5 punts amb restes cranials i/o mandibulars, i per tant amb molt més interès. Tots aquests jaciments es troben sobretot a la plana de Vic i a l'Anoia, als voltants d'Igualada i Montserrat."

Però, què hi feien animals marins a la Catalunya Central? La resposta és que en aquella època allà hi havia un mar interior, que Balaguer descriu:

"Aquest mar interior era un braç de mar que entrava pel Cantàbric i resseguia el sud dels Pirineus fins la Catalunya Central. En alguns moments va tenir comunicació amb el Tethys i el que es convertiria en la Mediterrània. En algunes zones el mar assolia fondàries de més de 100 metres. El clima més estès era el tropical i sabem que a les ribes d'aquest mar hi havia esculls de corall i boscos de tipus manglars."

Si bé no s'han trobat fòssils de posidònia ni d'altres fanerògames marines a Catalunya, és gairebé segur que n'hi havia, perquè aquestes plantes sempre han estat la dieta principal dels sirenis.

I per això se l'anomena vaca marina, perquè pasturava els prats de fanerògames.

Què faig si trobo un fòssil?

Un fòssil sempre crida l'atenció. Però la seva extracció està totalment prohibida i regulada per una llei del 1993 del patrimoni cultural català.

Per això, els paleontòlegs assenyalen que, si algú troba un fòssil, ha de tenir en compte, en primer lloc, que qualsevol fòssil podria ser nou per a la ciència.

De seguida que pugui ho ha de comunicar a l'Ajuntament on hi hagi hagut la troballa. L'Ajuntament es posa en contacte amb la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que ha de fer la valoració de les restes i decidir si cal extreure-les o no en funció de l'interès que tinguin.

Els dos geòlegs també s'ofereixen a resoldre dubtes a través del correu electrònic saber@geoleg.cat o bé amb el Grup de Naturalistes d'Osona –que és la delegació territorial de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN)– al correu info@gno.cat.