Trasplanten per primer cop dos ronyons de porc a un home en mort cerebral

Un equip nord-americà ha dut a terme, per primer cop, el trasplantament de dos ronyons de porc a una persona. El receptor ha estat un home en mort cerebral i l'objectiu era mostrar la viabilitat d'aquestes operacions, una alternativa per fer front a la falta d'òrgans per a trasplantaments.

L'equip de la Universitat d'Alabama, a Birmingham, als Estats Units, dirigit per la cirurgiana Jayme Locke, ha descrit l'operació a la revista American Journal of Transplantation. Els autors comencen l'article amb aquesta afirmació:

"Cal una solució radical per fer font a la crisi de disponibilitat d'òrgans, i el porc domèstic és una font prometedora."

Per això, afegeixen, com a preparació per a un futur assaig clínic de xenotrasplantament (trasplantament d'òrgans animals a humans), han desenvolupat un model preclínic amb una persona, "per comprovar la seguretat i la viabilitat dels principis establerts en models animals".

El receptor ha estat Jim Parsons, un home de 57 anys que va quedar ferit en un accident de moto. Estava registrat com a donant d'òrgans, però cap no estava en condicions per ser trasplantat.

La família va donar permís perquè, tot i estar en mort cerebral, se'l mantingues viu i es pogués fer el trasplantament.

Els dos ronyons procedien de porcs modificats genèticament perquè funcionessin en un cos humà. Se'ls havien modificat deu gens clau per assolir-ho.

Un cop implantats a l'abdomen de l'home, es va comprovar que filtraven la sang i produïen orina. I, a més, que no provocaven rebuig de forma immediata. Van funcionar durant les 74 hores que va durar l'experiment. No es va observar transmissió de cap virus porcí.

Tot plegat, porta els autors a aquesta conclusió:

"El nostre estudi suggereix que les principals barreres al xenotrasplantament en humans han estat superades i identifica on calen nous coneixements per optimitzar els resultats del xenotrasplantament en humans."

Per a la doctora Locke, es tracta d'un pas molt important:

"Aquest moment representa un punt d'inflexió en la història de la medicina, un canvi de paradigma i una gran fita en el camp dels xenotrasplantaments, que es pot dir que són la millor solució en la crisi de falta d'òrgans."

Els dos ronyons es van implantar en l'abdomen de l'home, a diferència de com es va fer a l'octubre el trasplantament d'un ronyó de porc a una dona també en mort cerebral. En aquell cas, es va unir a la part superior d'una cama i es va connectar als vasos sanguinis d'aquesta extremitat.

Els porcs han estat modificats genèticament per Revivicor, la mateixa empresa que va proporcionar un cor per al primer xenotrasplantament d'aquest òrgan a un humà aquest mes de gener.

Els cirurgians creuen que caldrà determinar si els punts del procés en què cal aprofundir i millorar podran ser resolts amb models humans amb difunts, com aquest, amb experiments in vitro, amb animals o fins i tot amb dades clíniques. Però el seu treball permet anar més enllà:

"El model amb difunts té un potencial significatiu per impulsar no només el camp dels xenotrasplantaments sinó també per respondre a moltes altres preguntes científiques exclusives de la condició humana."

La recerca en xenotrasplantaments s'està investigant des de fa molts anys, però en els darrers temps ha agafat nous impulsos. En un article publicat el 2019 a Science Immunology, Megan Sykes i David H. Sachs, del Centre Mèdic de la Universitat Colúmbia, destacaven els progressos que havien permès la supervivència d'òrgans de porc en primats no humans durant mesos o fins i tot anys.

I debatien el següent gran repte: el potencial i les limitacions de les noves tècniques d'enginyeria genètica per obtenir òrgans d'animals amb menys risc de rebuig.

Amb la intervenció feta a Alabama s'ha fet un pas més, i molt important, de cara a perfeccionar aquestes tècniques i el problema del rebuig.