Pla mitjà de l'Emilia i el seu fill amb la casa al darrera després de saber que s'havia suspès el desnonament aquest dijous 20 de febrer d…
Pla mitjà de l'Emilia i el seu fill amb la casa al darrera després de saber que s'havia suspès el desnonament aquest dijous 20 de febrer de 2020 a Breda. (Horitzontal)

Suspenen el desnonament d'una dona de 77 anys de Breda però els veïns i la PAH temen que el jutjat fixi una data oberta

ACN Breda.-El jutjat de Santa Coloma de Farners ha suspès el desnonament previst per aquest dijous al matí d'una dona de 77 anys de Breda (Selva). Es tracta del pis superior d'una casa de l'Avinguda Mossèn Pere Ribot, on l'Emilia viu des de fa 54 anys. El marit de la dona va avalar amb l'immoble un préstec del seu fill que no va poder pagar, i ara el banc reclama a l'Emilia que abandoni l'habitatge. Des de bon matí, una cinquantena de veïns s'han acostat a casa de l'afectada per evitar el desnonament. De fet, una quinzena de persones han dormit amb ella i el seu fill. L'Ajuntament dona suport a la veïna per a qui reclamen un lloguer social. Ara, els veïns i la PAH Baix Montseny temen que el jutjat fixi una data oberta pel desnonament.

Puntual de dos quarts de nou del matí d'aquest dijous una cinquantena de veïns de Breda s'agrupaven davant de la casa de l'Emilia, una dona de 77 anys que porta tota la vida vivint al seu domicili de l'Avinguda Mossèn Pere Ribot. El motiu era aturar el desnonament previst per al cap d'una hora. I és que a dos quarts de deu estava previst el llançament, però finalment ni la comitiva judicial ni la policia s'han acostat a casa de l'Emilia. Tot plegat ha generat certa confusió, ja que l'alcalde de Breda, Dídac Manresa, ha estat parlant amb la part demandant que li confirmava que aquest dijous no es procediria al desnonament, però la certificació oficial no arribava per part del jutjat. Finalment, el llançament ha quedat suspès per avui, però ara falta que la resolució fixi una data concreta.I aquesta és la part que més preocupa a la PAH del Baix Montseny, a l'Ajuntament i als veïns que han anat a donar suport a l'Emilia. El motiu és que si es fixa una data oberta, significa que la comitiva judicial pot venir en qualsevol moment, dins d'un termini determinat pel jutge."Almenys hem aconseguit aturar per segona vegada que facin fora de casa seva l'Emilia que porta tota la vida aquí", assenyala la Marina Carbonell, membre de la PAH del Baix Montseny. Carbonell explica que el de l'afectada és un cas "especialment cruel" ja que ella "no ha fet res" perquè la facin fora de la casa on viu des de fa més de 50 anys.L'aval d'un préstecEl problema es remunta fa uns anys quan el fill de l'Emilia va haver de demanar un préstec al Banc Santander. L'entitat li va concedir, però va exigir un aval a canvi de tirar endavant l'operació. Aleshores, el marit de l'Emilia va posar com a garantia l'habitatge on han viscut tota la vida. El fill, que ara viu amb la seva mare, no va poder pagar i el pare es va morir.Tot plegat ha fet que l'Emilia hagi ara d'abandonar la casa de Breda sense cap altra solució, perquè el fons d'inversió que s'ho ha quedat, Beta Investment Properties, "no vol negociar". Carbonell assegura que fa unes setmanes havien arribat a un acord amb la immobiliària que ho gestiona però "se'n van desdir". La suspensió, una "bona senyal"La d'aquest dijous ha estat la segona vegada que veïns i PAH amb el suport de l'Ajuntament aconsegueixen aturar el desnonament. L'alcalde de Breda, Dídac Manresa, destaca que "és una "bona senyal" que s'hagi suspès "en principi gràcies a la part actora", o sigui la immobiliària.Manresa assenyala que el que cal ara és oferir una solució "a llarg termini" per a l'Emilia. Això passa, inicialment, per pactar un lloguer social que sigui assumible per a l'afectada que cobra una pensió "minsa", i després per poder-li oferir una "qualitat de vida" amb una alternativa, per tal que no hagi d'estar pendent de processos judicials per saber "quin dia la poden fer fora de casa".Manresa ha explicat que des de l'Ajuntament s'han inscrit en el Registre de Pisos Buits de grans tenidors de la Generalitat per poder saber quins habitatges estan desocupats i "obligar" a aquests grans tenidors a posar a lloguer social els pisos que tenen.

Anar al contingut