Set milions de persones obligades a abandonar casa seva per la crisi climàtica

La crisi climàtica provocada pels estats més industrialitzats provoca que cada vegada hi hagi més desplaçats mediambientals. Ho constaten les xifres.

Mentre els conflictes armats han provocat, aquest any, més de 3 milions de desplaçats interns, els desastres climàtics han fet que més de 7 milions de persones s'hagin vist forçades a abandonar casa seva.

Les zones amb més desplaçats són l'Índia, el sud del continent africà o l'Amèrica Llatina. I les dades del 2018 apunten el mateix: cada vegada hi ha més desplaçats per la crisi climàtica.

Per aquest motiu, cada vegada pren més força una qüestió: els desplaçats i els migrants mediambientals haurien de ser reconeguts com a refugiats?

Moltes zones de l'Índia van quedar totalment inundades després del pas del cicló Fani. Resultat: més de 3 milions de persones forçades a marxar de casa seva. Són un exemple dels anomenats desplaçats interns.

Miguel Pajares, president Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat:

"Quan les aigües se'n van, la major part de la gent torna a reconstruir la casa. Una cosa que anirà passant cada cop menys, perquè la destrucció serà cada cop més gran i les possibilitats de reconstrucció seran cada cop menors."

Com influirà la pujada de les temperatures en els desplaçaments forçosos de persones?

Amb un augment de 2 graus de la temperatura a mitjans de segle i de 4 graus, de cara al 2100, el Banc Mundial xifra el nombre de desplaçats interns de la següent manera:

A l'Amèrica Llatina serien 17 els milions de persones desplaçades.

A l'Àsia Meridional, l'Índia i Bangladesh, la xifra pujaria fins als 40 milions.

I a l'Àfrica, per sota del Sàhara, s'arribaria als 86 milions de desplaçats.

En total, més de 140 milions de persones obligades a deixar casa seva.

Miguel Pajares:

"L'economia mundial no ha fet cap gir de cap mena per poder posar fre al canvi climàtic. Aquí hi ha una responsabilitat política. Per tant, la gent que fuig dels impactes del canvi climàtic als seus països té dret a una protecció internacional perquè els governs no estan fent el que han de fer."

Una protecció internacional, de moment, inexistent. No hi ha xifres, per ara, de quantes persones creuen fronteres per la crisi climàtica. Per tant, quants "migrants climàtics" existeixen.

Però hi ha algunes persones, amb noms i cognoms, que sí que es visibilitzen. Són "migrants mediambientals", com Milena Florez, activista a Colòmbia, que viu amenaçada de mort per les seves denúncies. Assenyala els desastres causats per la companyia PM.

La presa d'aquesta empresa, defectuosa, al riu Cauca, ha provocat inundacions i contaminació de les aigües. Només l'any passat, 5.000 desplaçats.

Milena Florez, activista Moviment Ríos Vivos de Colòmbia:

"Desplacen més comunitats que el conflicte armat a Colòmbia. Ells volen treure la riquesa del nostre subsol, acabar amb els nostres boscos, acabar amb els nostres rius... Per això ens volen fer callar, ens estan matant i als que ens resistim a callar ens desplacen perquè els quedin lliures tots els territoris per a ells."

Persones com Milena Florez poden tenir-ho una mica més fàcil perquè se'ls doni l'asil. Però i els altres desplaçats i migrants ambientals? Els estats els acabaran reconeixent com a refugiats?
De moment, encara sembla difícil.