Sentim el silenci o el deduïm de l'absència de so? Una recerca ho estudia per primer cop

Està clar que el silenci és l'absència de so, però hi ha un debat científic i filosòfic de dècades i fins i tot segles sobre com el percebem: el sentim com sentim el so, o només el deduïm quan no hi ha so?

És un debat teòric que tres investigadors nord-americans diuen que han estat els primers a dur-lo al laboratori, cosa que els ha portat a afirmar que la resposta correcta és la primera: sentim el silenci.

"El no-res també es pot escoltar"

Han arribat a aquesta conclusió utilitzant experiments clàssics de percepció del so que creen il·lusions auditives als participants, i els han adaptat a la percepció del silenci.

L'impulsor de la recerca és Rui Zhe Goh, graduat en ciències cognitives a la Universitat Johns Hopkins, que afirma que els experiments adaptats han creat les mateixes il·lusions auditives:

"En general pensem que el nostre sentit de l'oïda està preocupat pels sons. Però el silenci, sigui el que sigui, no és un so, és l'absència de so. Sorprenentment, el que suggereix el nostre treball és que el no-res és també una cosa que pots escoltar".

Quin silenci és més llarg?

Un dels experiments consistia a escoltar tres interrupcions del soroll d'un bar ple de gent, dues de curtes seguides i una de més llarga que durava el mateix que les dues primeres sumades.

Però els participants van percebre aquest tercer silenci com a més llarg que els altres dos junts, un resultat idèntic al del mateix experiment fet només amb diferents tipus de sons i sense silencis.

El podeu escoltar en aquest vídeo:

La recerca, que han publicat aquesta setmana a la revista científica PNAS, l'han feta sotmetent un miler de participants a set experiments amb tres tipus diferents d'il·lusions auditives.

"Sentir és molt més que sentir sons"

Segons afirmen en les conclusions, en tots els casos els silencis van provocar distorsions i il·lusions sonores "perfectament anàlogues" a les que produeixen els sons.

Un altre dels autors de la recerca, Chaz Firestone, també científic cognitiu de la Johns Hopkins, assegura que ara es pot afirmar que "sentim el silenci":

"El silenci no és realment un so, i tanmateix resulta que el podem sentir, d'això resulta, per tant, que sentir és molt més que sentir sons."

Quina activitat cerebral hi ha en la percepció del silenci?

Els autors estan convençuts que els resultats serviran de base a "un enfocament general per estudiar la percepció de l'absència" en recerques futures.

En aquest sentit, admeten que encara no han estudiat l'activitat cerebral en la percepció del silenci ni l'han comparada amb la del so, però creuen que hi ha processos neuronals implicats.

Per tant, els seus efectes possiblement aniran més enllà que la solució d'un debat teòric que en el seu moment Simon & Garfunkel van convertir en himne, amb la seva mítica "The sound of silence" ("El so del silenci"):