Sentències baixes per als lladres del famós robatori de joies al museu de Dresden
Tot i no haver retornat totes les peces --valorades en 100 milions--, els han condemnat a penes d'entre 4 i 6 anys de presó per haver col·laborat amb la justícia
Els autors del famós robatori del museu de Dresden, a Alemanya, ja tenen sentències i són ben minses. Formen part del clan Remo, una de les famílies més importants de la màfia àrab a Berlín, en acció fa tres anys i mig. El 2019 s'enduien un botí valorat en més de 100 milions d'euros, que estava guardat matusserament a les vitrines del museu Grünes Gewölbe.
Els encausats hauran de complir sentències d'entre quatre i sis anys de presó, penes rebaixades per col·laboració judicial, un fet que ha provocat malestar entre els responsables de museus i la mateixa policia. Una sisena persona ha quedat en llibertat perquè tenia una coartada.
El cas es considera un dels cops més grans de la història moderna. Els lladres van aprofitar les poques mesures de seguretat de l'edifici, el Palau Reial de Dresden, per emportar-se joies d'un valor extraordinari. Algunes s'han pogut recuperar, però moltes altres no.
El modus operandi va consistir a provocar un incendi per causar una apagada de l'enllumenat públic, aprofitar les febleses del sistema de seguretat del museu i utilitzar una destral per obrir-se pas.
Els lladres es van endur 21 joies d'una col·lecció que es remunta a la Saxònia del segle XVIII, quan la dinastia dels Wittener va acaparar tresors des del Renaixement fins al classicisme: més de 4.300 diamants i tota mena de brillants, entre els quals també el famós diamant blanc.
Només dos anys abans del robatori a Dresden, membres del mateix clan àrab berlinès van robar una moneda d'or massís de 100 quilos al BodeMuseum.
Des d'aleshores, els museus berlinesos han intensificat les mesures de seguretat, començant pel Pergamon, on hi ha el bust de la faraona Nefertiti, el principal tresor museístic de la ciutat.
