Sentència de Laura Borràs: quins escenaris s'obren al Parlament a partir d'ara

La sentència de Laura Borràs marcarà el seu futur polític. El TSJC l'ha condemnada a quatre anys i mig de presó i a tretze d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental. La sentència, que recull també una petició del TSJC d'un indult per rebaixar-li la pena de presó a dos anys perquè no hagi d'entrar-hi, pot accelerar el relleu de Borràs a la presidència del Parlament. Però no és segur.

Tampoc és clar a hores d'ara què passarà amb les seves retribucions econòmiques.

Analitzem a continuació els possibles escenaris:

Fins quan podrà seguir al Parlament?  

Amb el reglament del Parlament a la mà, Laura Borràs hauria de continuar com fins ara, com a diputada i com a presidenta suspesa de les seves funcions.

El reglament recull que hauria de deixar el Parlament si hi hagués sentència ferma, i no és el cas. La sentència del Tribunal Superior no és la definitiva. Ho serà si el Tribunal Suprem la ratifica.

Però en el cas de Laura Borràs podria passar com amb el president Torra i el diputat de la CUP Pau Juvillà: que un grup parlamentari --com van fer Ciutadans, el PP i Vox-- demani a la Junta Electoral que activi el seu relleu al Parlament. De moment ja ho han fet Ciutadans i Vox.

I que, aleshores sí, la Junta Electoral (JEC) actuï. Com? Doncs enviant al Parlament la credencial, les dades, del pròxim nom de la llista electoral de Junts per Catalunya a Barcelona. En aquest cas, seria Antoni Castellà, qui ja va ser diputat per Unió Democràtica, ara a Demòcrates i al Consell de la República.    

La JEC va fer aquest moviment en els casos de Juvillà i del president Torra basant-se en la llei electoral. En concret, en aquest article, el 6.2 b), que diu:  

Són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat, quan s'estableixi la pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu o la d'inhabilitació absoluta o especial o de suspensió de lloc de treball o càrrec públic en els termes previstos a la legislació penal.

Després del pronunciament de la Junta Electoral, la mesa del Parlament presidida per Roger Torrent no va comptar el vot del president Torra. Tampoc la mesa presidida per Laura Borràs va acceptar el vot de Pau Juvillà. Així doncs, la mesa presidida per la vicepresidenta Alba Vergés en funcions podria fer el mateix.

En aquest vídeo t'expliquem els paral·lelismes entre els casos de Quim Torra i Pau Juvillà:

El relleu a la presidència del Parlament

Fins ara no s'ha pogut activar el seu relleu a la presidència del Parlament perquè Laura Borràs no ha deixat el càrrec. Sempre ha dit que s'hi manté perquè és innocent, tot i les peticions de grups com el PSC i En Comú Podem i de veus com les de la presidenta Forcadell i del president Mas, perquè la causa judicial i la sentència no afectessin la imatge de la institució.  

Si després de la intervenció de la JEC Borràs quedés fora del Parlament, sí que quedaria vacant el càrrec de la presidència i el ple següent hauria d'escollir el pròxim president o presidenta. Hi ha ple els dies 18, 19 i 20 d'abril i 2, 3 i 4 de maig.

Per tant, si la JEC actués de pressa, el relleu a la presidència del Parlament es podria fer abans de les eleccions municipals del 28 de maig.

El debat sobre el "qui" a la presidència del Parlament

Esquerra i Junts hauran de decidir si la presidència continua sent per a Junts. És a dir, decidir si es manté l'acord que van fer després de les eleccions del 14 de febrer del 2021, que va elegir Laura Borràs de presidenta del Parlament i també Pere Aragonès com a president de la Generalitat.

Esquerra ha dit que la presidència ha de ser per a un diputat o diputada independentista i no per al PSC, però el president Pere Aragonès no va donar res per fet i va reconèixer que l'acord de govern entre ERC i Junts està "superat" després que Junts sortís del govern i després del "no" de Junts als pressupostos de la Generalitat. El president també es va mostrar "molt obert a escoltar" si Junts vol "refer propostes". "És important no tancar les portes a res", afegia.

Aquestes paraules van indignar Borràs, que va assegurar sentir "vergonya aliena". "El que està superat és la seva pròpia presidència", li va respondre.

Si acordessin que la presidència seguís en mans de Junts, el partit també hauria de decidir "qui". Aurora Madaula, que ja és a la mesa del Parlament i del sector Borràs? Anna Erra, que va ser qui va rebre més suport de la militància al congrés del partit del 4 de juny a Argelers? Quin pes tindrà Borràs per escollir aquest nom?

Borràs, com a presidenta del partit

Laura Borràs podrà seguir com a militant i com a presidenta de Junts per Catalunya encara que tingui una sentència ferma, si el partit, formalment, considera que el seu cas judicial ha estat "lawfare", de persecució política.

Recordem que aquesta possibilitat de mantenir-se al partit tot i sentència ferma va ser un canvi que es va introduir als estatuts del partit, durant l'últim congrés del 16 i 17 de juliol del 2022 a l'Hospitalet de Llobregat.

Fins ara, membres del partit ho han reconegut de paraula, que és "lawfare", com Jordi Turull, però caldria que també ho determinés així la Comissió de Garanties de Junts, formada per Magda Oranich i Hèctor López Bofill, entre d'altres.

La retribució econòmica de Borràs, en dubte

Des del 28 de juliol passat, quan la mesa la va suspendre de funcions, Laura Borràs no cobra el sou de presidenta del Parlament. Tampoc té cotxe oficial, ni cap de gabinet ni cap de premsa.

Quan acabi l'etapa al Parlament de forma definitiva, segons la llei actual, Laura Borràs hauria de cobrar el 80% del sou de presidenta del Parlament durant 4 anys. És la indemnització prevista. Deixaria de cobrar aquests diners si, abans dels 4 anys, tingués un altre sou, públic o privat, per incompatibilitat.

El dubte està en la pensió: en si, quan es jubilés, també podria cobrar el 60% del sou de presidenta. I és que, per cobrar aquesta pensió, Borràs hauria hagut d'estar, com a mínim, dos anys de presidenta del Parlament.

Borràs defensa que sí que l'hauria de cobrar, perquè té el càrrec. Altres grups no ho veuen igual, perquè des del 28 de juliol del 2022 està en funcions (va prendre possessió el 12 de març del 2021). Caldrà un informe dels lletrats i la mesa haurà de decidir.

En paral·lel, PSC i En Comú Podem han demanat introduir canvis a la llei de la presidència. El PSC, perquè s'eliminin les pensions vitalícies. La proposta dels comuns, de retirar les retribucions als expresidents i presidents condemnats per corrupció, podria anar al ple de l'abril i aprovar-se ràpidament amb el tràmit de lectura única.