La presidenta de Junts, Laura Borràs, durant el judici al TSJC
El mateix tribunal considera "excessiva" la pena de presó per a Laura Borràs i planteja un indult parcial per rebaixar-la a 2 anys (ACN/Jordi Borràs)
Barcelona

Laura Borràs, condemnada a 4 anys i mig de presó, però el TSJC proposa l'indult per reduir-ho a 2

La presidenta del Parlament suspesa i dirigent de Junts també ha estat condemnada a 13 anys d'inhabilitació, per irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes

RedaccióActualitzat

Pena de 4 anys i mig de presó i 13 anys d'inhabilitació per a la presidenta del Parlament suspesa i presidenta de Junts, Laura Borràs. El Tribunal Superior de Justícia la considera culpable dels delictes de prevaricació i falsedat documental durant la seva època al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes i ha fet pública la condemna, que ha avançat El Món.

El mateix TSJC ha indicat inicialment que la condemna per inhabilitació era de 9 anys (la que li imposa per prevaricació), però després ha rectificat i ha aclarit que eren 13 (sumant-hi els 4 per falsedat documental). La sentència també l'obliga a pagar una multa de més de 36.000 euros.

La sala ha adoptat una mesura poc habitual que preveu el Codi penal. Tot i la condemna, el mateix tribunal inclou en la sentència una proposta d'indult parcial, que hauria de concedir el govern espanyol, per rebaixar la pena de presó a 2 anys, de manera que no hauria d'ingressar en cap centre penitenciari:

"Proposar al govern la concessió d'un indult parcial en favor de Laura Borràs en referència, exclusivament, a la pena de presó imposada i en el temps que excedeixi dels dos anys com a durada màxima."

En la primera reacció a la sentència, Borràs ha qualificat de "previsible" i "execrable" la condemna i ha assegurat que continuarà "lluitant contra la injustícia".

La defensa de Borràs ha anunciat que recorrerà la sentència.


Com justifica el tribunal la petició d'indult parcial

El mateix TSJC considera que la suma de les penes previstes els porta a "considerar excessiva la durada de la pena privativa de llibertat en la mesura que no admet cap possibilitat que pugui acollir-se a les fórmules substitutives de compliment" i és per això que proposa "elevar al govern" una proposta d'indult parcial.

La sala indica que la pena pel delicte continuat de falsedat documental "en cap cas" pot ser inferior als 4 anys i mig de presó. Amb l'indult parcial quedarien en la meitat i, tenint en compte que no té antecedents penals, es podria suspendre l'ingrés a presó.

El tribunal precisa que la condemnada no buscava un "lucre personal", sinó "emmascarar" la conducta prevaricadora. I conclou que no és "necessari" executar la pena de presó per evitar que torni a delinquir.

Laura Borràs, amb posat seriós a la tribuna de convidats del Parlament
Borràs ha estat condemnada per prevaricació i falsedat documental (Europa Press/Kike Rincón)


S'enfrontava a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació

Acusada de prevaricació i falsedat documental, la presidenta de Junts s'enfrontava a una condemna de fins a 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros.

La presidenta de Junts va basar la seva defensa dient que era víctima d'una persecució política. Es va declarar innocent i va demanar l'absolució.

Se la sentencia per haver adjudicat a dit 18 contractes per un total de 300.000 euros a Isaías Herrero, enginyer informàtic a qui coneixia perquè tots dos havien fet classes en un màster de Literatura de la UB, mentre ella va dirigir la ILC, entre els anys 2013 i 2017.

La presidenta de Junts, Laura Borràs, en una roda de premsa
La presidenta de Junts s'ha declarat víctima d'una persecució política (ACN/Àlex Recolons)

La condemna és, finalment, per un delicte continuat de falsedat en document oficial i com a inductora d'aquest delicte (4 anys, 6 mesos i 1 dia, més la multa pertinent i la inhabilitació especial per 4 anys i 1 dia) i per un altre de prevaricació administrativa (9 anys d'inhabilitació per a ocupacions o càrrecs públics electius i de funcions de govern o administració). Igualment, se la condemna a pagar dues sisenes parts de les costes del procés.

La sentència recull que Borràs va prescindir de "tot procediment regular" en les contractacions "sabent, com sabia, que es tractava d'una adjudicació que havia d'envoltar-se d'unes formalitats legalment establertes en garantia de principis bàsics de publicitat, transparència i lliure concurrència".

I afegeix que era conscient d'aquestes condicions "com a directora de la Institució" i que en "va ser advertida, des d'un primer moment, sense que per això modifiqués en res els seus designis d'adjudicar els treballs al Sr. Herrero Florensa".

El tribunal el van integrar els magistrats Jesús María Barrientos (que n'ha estat el ponent), Fernando Lacaba i María Jesús Manzano.


Sentència amb un vot particular

La resolució inclou un vot particular discrepant, el de Manzano, que considera que Borràs no va cometre falsedat i entén que la inhabilitació ha d'afectar només càrrecs amb facultat de contractació.

Aquest vot discrepant defensa que, en tot cas, Borràs només seria inductora d'un delicte de falsedat i els altres dos acusats en serien coautors, i que a ella li correspondria una pena que no hauria de superar els 21 mesos de presó i la inhabilitació per a càrrecs o ocupacions públics "que comportin gestió amb facultats de contractació".

Com marcarà el futur polític de Borràs

Ara cal veure l'efecte de la sentència en el futur polític de Borràs. Junts es va obrir a deixar la presidència del Parlament com a protesta en cas de condemna, però, segons el reglament de la cambra, Borràs podria continuar en la situació actual --diputada i presidenta suspesa-- fins que hi hagi una sentència ferma, perquè la sentència del TSJC no és la definitiva.

De tota manera, si un grup parlamentari ho demanés a la Junta Electoral, podria ser que l'òrgan n'activés el relleu. És el que va passar al president de la Generalitat Quim Torra o el diputat de la CUP Pau Juvillà.

En canvi, una absolució li hauria permès recuperar la presidència efectiva del Parlament.

La condemna als altres acusats

El tribunal condemna els altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, a 2 anys de presó i a 1 any i 2 mesos, respectivament.

A Herrero el considera cooperador necessari del delicte continuat de falsedat en document oficial i autor d'un delicte continuat de falsedat en document mercantil. Ara bé, li aplica l'atenuant de confessió.

Es repeteix el mateix esquema amb Pujol, que va elaborar pressupostos i factures falses a nom seu com a autònom o a través de la seva empresa, seguint les indicacions d'Herrero.

Isaías Herrero, en primer terme, durant el judici al TSJC
Isaías Herrero, en primer terme, durant el judici al TSJC (ACN/Jordi Borràs)

Borràs va denunciar que aquests acusats havien pactat amb la Fiscalia abans del judici per aconseguir rebaixes substancials en les peticions de penes de presó, a canvi d'incriminar-la a ella en les seves declaracions.

La rebaixa va materialitzar-se després que Herrero declarés que havia fet "pressupostos comparsa" seguint les ordres de Borràs. D'aquesta manera, ell va passar d'una petició de la Fiscalia de 6 anys de presó a 2 anys, i a Pujol se li va rebaixar de 3 anys a 1 any i dos mesos.

Al principi del judici Borràs va demanar que se suspengués perquè va considerar que s'havia quedat en indefensió jurídica després d'haver estat durant anys preparant la defensa conjuntament amb Herrero i Pujol.


Un sobre amb bitllets falsos, origen del cas Borràs

L'acusació contra Laura Borràs va sorgir per casualitat. La troballa d'un sobre amb bitllets falsos en un apartat de correus de Castellbell i el Vilar, el novembre del 2017, va desencadenar una investigació per falsificació de moneda a Isaías Herrero.

Amb el telèfon intervingut, es va interceptar una conversa en què Herrero assegurava que facturava uns "trapis" amb Borràs. La inspecció de l'ordinador d'Herrero va portar la Guàrdia Civil a trobar uns correus en què l'aleshores presidenta de la ILC li recomanava que li fessin factures per "embolicar" algú.

A més a més, tots dos suposadament acordaven fer contractacions fraccionades per esquivar la realització de concursos públics. L'autenticitat d'aquests correus va ser l'origen d'una pugna entre pèrits al judici.

 

 

ARXIVAT A:
JudicialJxCatLaura BorràsTSJC
Anar al contingut