La Guàrdia Civil va dirigir el dispositiu de cerca (EFE/Salas)

Sense corda de seguretat i en aigua gèlida: la família del soldat ofegat amplia la denúncia

L'advocat dels pares del militar Carlos León demana que el cas l'assumeixi un tribunal ordinari i no un de militar

Redacció/agències

Els pares d'un dels militars morts en un pantà de la base de Cerro Muriano han decidit ampliar la denúncia contra el capità Zuñiga i estendre-la a tota la cadena de comandament i al Ministeri de Defensa, com a responsable civil subsidiari de les maniobres.

Luis Romero, l'advocat de la família de Carlos León, ha detallat que demanaran que s'investigui el coronel, el tinent coronel i el general de brigada.

Segons Romero, el capità havia ordenat als militars que no s'agafessin a la corda que hi havia lligada en un arbre, que tampoc complia els requisits necessaris en casos com aquest.

A més, l'exercici no comptava amb cap pla de seguretat, no hi havia personal sanitari a la zona i alguns dels militars portaven a la motxilla un pes d'uns 12 quilos, incloent-hi una mina desactivada de 3,5 quilos com a càstig per no haver fet correctament els exercicis dels dies anteriors.

El lletrat també ha rebutjat que del cas se n'encarregui un tribunal militar i presentarà un recurs per tal que sigui el jutjat d'instrucció número 4 de Còrdova qui intervingui en tot el procés, després de saber-se que el jutjat cordovès s'ha inhibit.

En una roda de premsa celebrada a Sevilla, Romero ha incidit en les possibles irregularitats que es van cometre durant l'exercici, destacant que el sobrepès a la motxilla hauria pogut ser determinant per a la mort del soldat.

Així mateix, ha assenyalat que alguns dels participants "no sabien nedar o no nedaven bé", cosa que no es va tenir en compte a l'hora d'eximir-los de fer l'exercici.

L'advocat ha explicat que les famílies de les dues víctimes mantindran defenses separades però coordinades (Francisco J. Olmo/Europa Press)

Nedar sense fer servir les mans

L'advocat de la família ha explicat que l'exercici en qüestió consistia a creuar un llac artificial d'uns 100 metres de longitud sense fer servir les mans per no enfonsar-se, només picant de peus i portant uns 12 quilos de pes a la motxilla, "a més del casc, les botes o el fusell".

Segons els seus càlculs, en les maniobres hi van participar uns 75 militars, dels quals una quinzena van ser obligats a entrar a l'aigua, que estava tèrbola i a molt baixa temperatura.

"Un exercici així s'hauria de fer a la primavera, amb menys fred", explica, però als soldats se'ls va ordenar fer-lo amb l'argument que era l'últim dia de maniobres abans de rebre el diploma acreditatiu, i no es podia endarrerir tot esperant millors temperatures.

Segons l'advocat, en el moment de l'exercici les temperatures eren gèlides, de zero o menys graus (Rafael Madero/Europa Press)

Bloquejats pel fred

L'advocat ha detallat alguns aspectes de l'accident, entre els quals destaquen que els soldats es van llançar a l'aigua sense línia de vida, que és com s'anomena la corda de subjecció fixada en algun punt fora del llac i que hauria servit per unir els participants de l'exercici.

També assegura que a l'hora de fer l'esmentat exercici l'aigua "estava tèrbola" i a una temperatura de "zero graus o menys", hi havia "molt fang" i escassa visibilitat.

Als voltants tampoc no hi havia flotadors, salvavides o llanxes "i ni tan sols sanitaris, cosa que hauria de ser obligatòria en aquest tipus d'exercicis".

Simplement, ha dit, hi havia "una corda de les que es compren al Decathlon i uns esperons als arbres", sense cap sistema de politges, com els que, ha dit, són aconsellables en aquests casos.

La ministra Margarita Robles va visitar els companys de les dues víctimes (Europa Press)

A més, ha assegurat que, quan els soldats van demanar ajuda, el capità va donar l'ordre de deixar anar la corda d'un arbre i va sortir disparada, de manera que els que hi estaven agafats sota la superfície de l'aigua encara es van enfonsar més.

"La temperatura va fer que se'ls bloquegés la mandíbula, no podien parlar, se'ls van paralitzar les cames i els braços", ha afegit el lletrat, que assegura que es va convertir en un "campi qui pugui".

Per exemplificar la dura disciplina a què eren sotmesos els soldats, també ha relatat que a un d'ells li va caure el fusell a l'aigua en ser rescatat "i va intentar recuperar-lo per evitar un càstig".


El capità volia simular "la guerra"

Per l'advocat, l'actitud del capità va ser determinant, perquè ell és qui va donar l'ordre de creuar el llac "sense agafar la corda, només picant de peus".

Així mateix, sense entrar en detalls, ha explicat que el militar va declarar davant la Guàrdia Civil que "cal fer-ho així, en circumstàncies dures, com a la guerra", malgrat que, destaca, Espanya no es troba en aquesta situació.

Un vehicle funerari abandonanr la base Cerro Muriano amb els cossos dels dos militars morts (EFE/Salas)

Dos delictes d'homicidi

La defensa de Carlos León Rico ha explicat que plantejarà una estratègia pròpia en aquest cas, encara que coordinada amb la de l'altre militar mort.

Per l'advocat, en aquest cas hi ha dos delictes d'homicidi "per dol eventual i omissió", delictes que no es poden jutjar en un tribunal militar.

Per això, demanarà que el cas torni a un tribunal ordinari i preveu demanar mesures com la presó preventiva per al capità.

A banda dels comandaments que seran assenyalats a la nova denúncia, es demanarà que declarin tots els oficials i suboficials que eren al lloc dels fets o els voltants, juntament amb sanitaris i personal civil de la caserna, bombers o els conductors d'ambulància, que diu que va trigar més d'un quart d'hora a arribar a la zona.

ARXIVAT A:
JudicialExèrcit espanyol
Anar al contingut