Ruanda afronta les eleccions de la reconciliació
Les eleccions presidencials que se celebren a Ruanda podrien legitimar el president sortint, Paul Kagame. Els col·legis electorals han obert les portes a les sis del matí de l'hora local, amb llargues cues de ciutadans que s'esperaven per votar. Els comicis, els primers que se celebren al país africà després del genocidi del 94, els supervisaran setanta observadors internacionals. Kagame, el president sortint, va ser una figura clau en els acords de pau firmats l'any passat.
A Ruanda, botxins i víctimes del genocidi que el 1994 va provocar 800.000 morts assagen el retrobament en pau a les urnes per primera vegada des de les matances. El petit país del cor de l'Àfrica celebra eleccions presidencials -els primers comicis plurals des que es va independitzar de Bèlgica, l'any 1962- amb un candidat favorit, el president sortint, Paul Kagame.
Segons les primeres dades, la participació ha estat molt alta, sobretot a les grans ciutats. Tot apunta que Kagame, que ja ocupa el poder des de fa nou anys, en serà el guanyador.
D'aquesta manera, les urnes haurien refrendat la gestió de Kagame, membre de la minoria tutsi i líder de la rebel·lió en el si del Front Patriòtic Ruandès, que va permetre aturar el genocidi. Durant aquest temps de govern transitori, el president s'ha consolidat com l'home clau de la regió africana dels Grans Llacs: ha aconseguit reduir la pobresa a Ruanda, reactivar l'economia del país i fomentar-hi la unitat. Associacions de drets humans, però, han denunciat la repressió política i les restriccions en la llibertat de premsa.
Kagame és un antic cap rebel que ha sabut canviar-se l'uniforme militar per vestits elegants i camises florejades. Exlíder del Front Patriòtic Ruandès que va aturar el genocidi, Paul Kagame ha esdevingut l'"home fort" del país, cap d'estat i personatge clau als Grans Llacs africans. Per això fa un any va ser present en la signatura dels acords de pau per a la regió.
Kagame, elegit president pel Parlament l'any 2000, intentarà avui revalidar el càrrec a les urnes sota la supervisió de setanta observadors internacionals.
Amb aquests comicis, Ruanda intenta girar full definitivament pel que fa a les matances del 94, que les milícies extremistes hutus van planificar i executar sistemàticament contra la minoria tutsi i els hutus moderats, amb l'absoluta indiferència de la resta del món.
Tot i que han passat nou anys, el fantasma del genocidi encara plana en la ment de molts ruandesos. L'any 94, els radicals de l'ètnia hutu van planejar una matança sistemàtica que, en només sis mesos, va costar la vida a 800.000 hutus moderats i tutsis, l'ètnia minoritària del país.
Tot i la sang freda amb què es va cometre la massacre, la comunitat internacional va reaccionar amb indiferència, fins que les brutals imatges i testimonis que arribaven del centre d'Àfrica van fer esgarrifar l'opinió pública.
Avui, botxins i víctimes han anat plegats a les urnes, en un intent de deixar enrere el passat. Alguns, però, alerten que les ferides no es tancaran fins que la justícia no condemni els responsables de la matança. Les Nacions Unides van crear un Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, amb seu a Tanzània, amb què el govern de Kigali no manté bones relacions. El mateix govern ha creat uns tribunals propis, els gacaca, que encara no han començat a funcionar. Per això, 85.000 persones són a la presó esperant un judici.
