Retiren el "risc catastròfic" de les acusacions del cas Castor en l'últim dia del judici

Vist per a sentència el judici pels terratrèmols durant les injeccions de gas al magatzem Castor, davant de la costa del Montsià i el Baix Maestrat, l'any 2013.

En la darrera sessió, la Fiscalia ha retirat el terme "risc catastròfic" de les acusacions en considerar que no s'ha demostrat, però manté per als dos acusats la petició de pena de sis anys de presó i una indemnització de 1.800 milions d'euros pels perjudicis materials i psicològics als més de 120 afectats que van denunciar.

A l'Audiència de Castelló, en l'onzena i última sessió del judici, tant el ministeri públic com les defenses han mantingut les tesis expressades fins ara. La fiscal Dolores Ofrecio s'ha reafirmat a acusar Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, antics president i conseller delegat d'Escal UGS, l'empresa concessionària del Castor, d'incomplir els decrets de concessió, menysprear qualsevol problema relacionat amb la sismicitat i no haver comunicat les advertències fetes per l'Observatori de l'Ebre en un informe de l'any 2005.

La fiscal ha afirmat que s'han intentat "minimitzar" els danys causats a la població, però ha apuntat que ha quedat acreditat que els sismes "van ser causats per una activitat industrial" i van provocar incertesa i angoixa als veïns de la zona:

"L'angoixa dels ciutadans era comprensible, i no és el mateix ciutadans acostumats a moviments en altres zones que aquí, on qualsevol alteració o moviment es viu amb més intensitat".

Segons ha defensat, els centenars de moviments sísmics que hi va haver entre el setembre i el desembre del 2013, "va afectar la intimitat familiar, la inviolabilitat del domicili i la qualitat de vida" de les persones i el perill va ser "concret i greu".

Per l'acusació popular, que demana indemnitzacions per als afectats, la relació entre la injecció i els sismes ha quedat acreditada i la monitorització que en va fer Escal UGS "va ser insuficient i poc precisa". L'advocada ha considerat "coherent" reclamar una compensació per l'exposició de la ciutadania a més de 500 sismes, que els van generar "ansietat, angoixa, incertesa i inquietud".

"Suggestió induïda" de la població, segons la defensa

En canvi, les defenses de Del Potro i Martínez Dalmau demanen l'absolució i insisteixen que no hi ha proves contra els acusats, sinó "un clamorós buit provatori". La defensa de Del Potro ha dit que l'any 2013 no hi havia protocols sobre com actuar davant la sismicitat, però que "no hi ha cap norma mediambiental que incomplís" l'empresa.

En la mateixa línia, la defensa de Martínez Dalmau ha explicat que la sismicitat que va haver-hi a la zona es trobava "dins dels paràmetres establerts, amb una intensitat entre 2 i 3, que, segons l'Institut Geogràfic Nacional, no és apta per produir danys materials ni efectes sobre les persones o el medi ambient".

A més, ha afirmat que hi va haver una "alarma desproporcionada" quan es va conèixer l'augment de la sismicitat, que va portar a una "suggestió induïda" de la població, però no a "traumes o danys reals". I ha afegit que no s'han acreditat els sentiments d'angoixa o por dels afectats.

Segons els representants d'Escal, l'empresa sí que tenia un sistema de prevenció de risc sísmic i va actuar "de la manera més adequada, buscant mecanismes per evitar l'increment de les pressions".

Com ja van fer en la jornada inicial del judici, els acusats s'han desvinculat de la responsabilitat dels fets i han dit que les decisions operatives les prenia el director general i responsable tècnic del projecte, Carlos Barat, també investigat i que va morir durant la fase d'instrucció del cas:

"Les decisions no les prenien Recaredo del Potro ni José Luis Martínez Dalmau".