Un manifestant ensenya el projectil de foam que han disparat els Mossos d'Esquadra que protegien la subdelegació del govern espanyol a Lleida el 14 d'octubre de 2019 (ACN)

Quines diferències hi ha entre les bales de goma i les de foam i quin ús se'n fa

ERC està oberta a obrir una comissió parlamentària per estudiar un canvi en el model policial a instàncies de la CUP

Redacció Actualitzat

Dimarts es van disparar 300 projectils de foam; aquest dimecres, 120. Un d'aquests podria ser la causa de la pèrdua de l'ull d'una manifestant a la Via Augusta, a qui han operat aquest dijous. "Que hi hagi tantíssims llançaments de bales de foam ens indica que es pot haver produït aquest llançament indiscriminat cap a la multitud", sosté Anaïs Franquesa, advocada del col·lectiu en defensa dels drets humans Irídia.

Les bales de foam són projectils directes, es disparen directament al cos i, en principi, s'hauria de fer de cintura cap avall perquè no afectin òrgans vitals. Les bales de goma, prohibides pel Parlament, en canvi, es fan rebotar a terra i poden tenir trajectòries inesperades. Mossos i Ertzaintza, la policia basca, no les poden fer servir, però sí la Policia Nacional o la Guàrdia Civil.

Les de foam s'assemblen a una pilota de golf i estan recobertes d'una escuma viscoelàstica. N'hi ha de diferents nivells de duresa i de lesivitat, en funció de la densitat.

Es disparen amb llançadores i surten a més de 300 quilòmetres hora, segons l'organització STOP Bales de Goma. Precisament, aquesta i altres entitats, com Irídia, denuncien l'opacitat en l'ús d'aquesta arma policial i demanen que se'n faci públic el protocol.

Fa uns deu anys, a petició de la policia francesa, una empresa suïssa va dissenyar i patentar els projectils d'escuma, coneguts com a bales de foam. Les més habituals tenen un diàmetre de 45 mil·límetres, una mida prou gran perquè no penetri al cos, una llargada de 100 mil·límetres i un pes de 77 grams.

Són de material plàstic i tenen la part frontal recoberta d'una escuma viscoelàstica de poliuretà, el foam.
 

 


Debat entre policia i entitats pro drets humans

Segons Irídia, dimecres hi hauria hagut tres casos més de lesionats al cap per foam. Episodis semblants, com el cas d'Esther Quintana, que va perdre un ull amb una bala de goma, van provocar controvèrsia dins dels Mossos d'Esquadra per la gestió que se'n va fer.

Aquesta vegada s'ha obert immediatament una investigació interna per analitzar la traçabilitat de les bales de foam i agents de mediació es van posar en contacte amb la família de la persona ferida. Així ho ha explicat Pere Ferrer, director general de la Policia:
 

"Volem traslladar que ahir mateix vam iniciar una investigació per aclarir els fets, aquest és el nostre compromís, són uns fets greus, unes ferides greus i el nostre compromís és el de la transparència i saber què va passar, i què va poder provocar aquestes lesions."


Els Mossos utilitzen aquests projectils des del 2014 en substitució de les bales de goma, retirades per ser massa lesives. El foam és una eina de dispersió de manifestants en aldarulls per evitar el cos a cos, que seria amb la porra. Les entitats demanen que se'n faci públic el protocol d'ús.

"Es tracta d'una arma de precisió, s'apunten, i si s'ha de disparar no es pot fer mai per sobre de l'abdomen", recorda Anaïs Franquesa.

El comissari portaveu dels Mossos d'Esquadra, Joan Carles Molinero, excusava els agents antiavalots per les dificultats que, segons ell, implica una actuació policial mentre es viu una situació com la d'aquests dies.

"Sap la dificultat que té neutralitzar la persona que esta llançant objectes contundents, que està creant aldarulls i que té una activitat violenta. No és el mateix apuntar un foam a una figura estàtica, a una persona al mig del carrer", argumentava Molinero.

Altres eines policials usades en antidisturbis són el camió d'aigua, els pots de fum irritant, el canó de so i la tàctica del carrusel, on s'encerclen amb les furgonetes els manifestants.


Debat entre els partits

La ferida d'una noia que ha perdut un ull possiblement pel tret d'una bala de foam reobre el debat sobre l'ús de les armes que fan servir els antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Interior promet a la família que investigarà el cas a fons. La CUP demana un canvi de model i Junts i Esquerra estan oberts a revisar els protocols.

La responsable política dels cossos policials de l'Estat a Catalunya, Teresa Cunillera, ha mostrat el suport als Mossos.
 

"Donaran totes les explicacions possibles, però que quedi clar que jo no tinc res més que agraïment i bones paraules respecte al treball i l'actuació que fan els Mossos d'Esquadra."


La CUP i els comuns són els més crítics amb els Mossos. Creuen que l'actuació policial va incentivar protestes. Els anticapitalistes demanen, a més, la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Sàmper.

"No ha fet ni la mínima crítica respecte a l'actuació dels Mossos i només s'ha dedicat a criminalitzar la protesta, que és el més fàcil", ha declarat Dolors Sabater al programa "Els Matins" de TV3.

"Estem veient que, en determinades ocasions, l'actuació de la policia el que fa és accentuar la violència al carrer i això és el que no pot ser", ha afirmat Marc Parés, diputat d'En Comú Podem.
 

Un agent dels Mossos d'Esquadra dispara una bala de foam en el marc dels aldarulls per l'empresonament del cantant Pablo Hasel el 16 de febrer del 2021 a Barcelona. Pla mig. (Horitzontal)
Un agent dels Mossos d'Esquadra dispara una bala de foam en el marc dels aldarulls per l'empresonament del cantant Pablo Hasél el 16 de febrer del 2021 a Barcelona (ACN)


ERC i Junts lamenten que la noia hagi perdut l'ull i creuen que s'haurà de revisar l'actuació dels Mossos.

"Les imatges que hem vist les darreres hores segur que no són les que més ens han agradat; dit això, creiem que el cos de Mossos d'Esquadra ha d'actuar sempre amb proporcionalitat, s'ha de veure què s'ha fet bé i què no", ha dit Sergi Sabrià, d'ERC.

"Un nou model policial, que sigui una policia democràtica i que defensi i respecti els drets fonamentals de les persones dins del marc dels drets humans", ha afegit Aurora Madaula, de Junts.

El model policial és, per a la CUP, un "punt molt important", asseguren, en les negociacions que hi ha ara per al futur govern de la Generalitat. Tant els anticapitalistes com els comuns recorden que es van quedar sols defensant la prohibició de les bales de foam, després que també quedessin prohibides les bales de goma.
 

ERC està oberta a obrir una comissió parlamentària per estudiar-ho. Junts, per la seva banda, ha titllat en un comunicat "d'inacceptable" l'actuació policial d'aquests dies de protestes i ha instat a la resta de formacions amb representació al Parlament a reformar el model policial català.

El PSC també diu que cal investigar què està passant, perquè les bales de foam, diuen, han provocat molts lesionats.

Per la seva banda, Ciutadans ha proposat que el Parlament aprovi una declaració en contra de la violència al carrer.

A Europa ja hi ha 9 països on la policia no utilitza els projectils de foam. A França també es van prohibir les bales de goma, però sí que fan servir les de foam, mentre que a Alemanya només les autoritzen els cossos especials de dos estats.
 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut